Alguna cosa fem malament com a país quan som capaços de deixar sense assistència sanitària a un arquitecte de 28 anys i, en canvi, garantir-la a tots aquells immigrants que acaben d'arribar. Òbviament, també són persones i no es pot deixar morir ningú, però Catalunya ofereix assistència universal a tothom, cosa que no fa ni Alemanya. I no comparem el PIB germànic amb el nostre.
Alemanya, en efecte, només garanteix servei d'urgències i les autoritats sanitàries han de denunciar als immigrants sense papers (1). Mentre que a Grècia -ara que les esquerres estan tan enlluernades amb Syriza- prohibeix fins i tot als hospitals públics atendre'ls!. En realitat, a tota Europa, sols Espanya, Bèlgica, Holanda i Portugal donen assistència universal.
No cal dir que l'assistència sanitària no hauria de ser una peça clau de la política d'immigració, però com que amb deu anys no hi ha hagut política d'immigració bé cal fer alguna cosa. El boom econòmic d'Aznar -que bàsicament va ser un boom immobiliari- es va fonamentar en mà d'obra barata i Zapatero es va caracteritzar per successives regularitzacions massives que van esgarrifar fins i tot els seus col·legues europeus.
Ben mirat, hi ha alguna cosa més que no hem fet bé com a país perquè mentre l'Estat impedeix l'entrada d'immigrants sense papers amb la llei d'Estrangeria -i en teoria ha d'expulsar els qui no en tinguin-, els ajuntaments els han d'empadronar. Amb un passaport en vigor i un contracte de lloguer ja n'hi ha prou: ensenyament i sanitat de franc. Però els ajuntaments no són també Estat?.
Per això CiU ha comès l'error més greu del que va de legislatura -i això que en porta uns quants- en entestar-se a incomplir el reial decret del PP sobre mesures sanitàries. El mateix govern que posa l'euro per recepta -i el tripartit ja va introduir el cèntim sanitari- garanteix assistència universal. I m'estalvio esmentar altres retallades com les de les escoles bressol, per exemple.
A més, en aquest cas, l'error és doble: en primer lloc això provocarà un efecte crida d'immigrants sense papers d'altres comunitats autònomes -totes llevat Euskadi i Andalusia- com si no tinguéssim prou col·lapsat el nostre sistema sanitari. I, en segon lloc, CiU s'ha posat en aquesta matèria a l'alçada dels socialistes bascos malgrat que ells tenen el concert i nosaltres, no.
Apuntin els noms dels qui han defensat aquesta incongruència amb el president Mas al capdavant: la vicepresidenta Ortega; el conseller Boi Ruiz; el de Territori, Lluís Recoder; el portaveu Francesc Homs; el portaveu al Parlament Jordi Turull; el diputat al Congrés Carles Campuzano i, darrerament, el portaveu adjunt Ramon Espadaler. I això que -com Ortega- és d'Unió: Duran diu una cosa en campanya electoral, però llavors quan governen els seus en fan un altra.
Ho deia dimarts passat el diputat de Ciutadans Jordi Cañas, gens sospitós de ser un fatxa del PP si em permeten l'expressió: "un sistema universal de salut no és un sistema per atendre tot l'univers". Cañas -conegut com el terror del Parlament- deia una altra veritat com una casa: "els ciutadans han de tenir drets i obligacions, és la forma de blindar i d'impedir que discursos xenòfobs fructifiquin a la societat".
El punyeteru de l'Anglada ja es va presentar a les darreres eleccions autonòmiques amb un lema que deia "Primer els de casa". Sembla mentida que ara, almenys amb el tema sanitari, li donin arguments. El problema és que, en aquest país, d'immigració només en parla ell i Xavier García Albiol. L'esquerra -i ara CiU- li està obrint la porta del Parlament de bat a bat. Ja s'ho trobaran.
(1) "Atención sanitaria a extranjeros en situación irregular en la UE", El País, 29 d'abril del 2012
