Podem deixar de fer demagògia amb l'euro per recepta? Jo no tinc la culpa que CiU ho hagi fet malament -també això, vull dir- ni que el PP recorri a Catalunya el que després posa en marxa a Madrid. De fet, que el PP porti l'euro per recepta al Tribunal Constitucional va contra els seus propis principis ideològics.
Amb franquesa, el que cal no és l'euro per recepta, és el copagament. I n'excloem crònics, discapacitats, pensionistes, aturats, menors de 18 anys i embarassades. La resta tots a pagar. En el fons, l'euro per recepta només és un pedaç. Saben quants ens hem estalviat amb l'euro per recepta? Un 25% de despesa farmacèutica. No ho dic jo, ho deia el diari Ara -gens sospitós de ser proper al PP o fins i tot a CiU- el passat mes d'agost. (1).
Al cap i al fi, tothom sap que tenim un sistema sanitari per sobre de la nostres possibilitats. Fins i tot l'expresident Pujol ha fet algun cop autocrítica dient que potser sí que es va passar posant un hospital a cada comarca. I el tripartit, que tant critica ara l'euro per recepta, ens va colar allò del cèntim sanitari. No sé què és més injust si pagar un euro per recepta o barrejar la benzina amb el finançament de la sanitat.
Al capdavall, a Catalunya hi ha 111.000 professionals sanitaris, 424 centres d’atenció primària, 831 consultoris locals i 69 hospitals públics, entre d'altres. M'estlvio d'afegir-hi centres psiquiàtrics, residències de la tercera edat, places d'hospital de dia, etc. per no avorrir més al personal amb tantes xifres.
Des que em dedico al periodisme he vist passar ja un munt de consellers de Sanitat (Trias, Eduard Rius, Pomés, Geli, Boi Ruiz) sense que cap d'ells no hagi agafat el problema per les banyes: el del finançament de la sanitat. Però les meves dues decepcions personals més grans són Marina Geli i, per descomptat, Boi Ruiz. Com més temps passi pitjor: la pilota es va fent més grossa.
Som dels pocs països de la UE que té la sanitat universal i gratuïta per a tothom -inclòs, per cert, immigrants sense papers- com si fóssim una potència econòmica. A Alemanya, que no cal dir està millor que nosaltres, els alemanys copaguen 10 euros per trimestre a més dels medicaments tot i que ara Merkel s'ho està rumiant perquè s'acosten eleccions.
I qui va introduir això? La dreta? No, Gerhard Schröder, un canceller socialdemòcrata que amb l'Agenda 2010 va fer ara fa deu anys les reformes que no va fer Zapatero i que, a aquest pas, tampoc no farà Rajoy. Així estan i així estem nosaltres. Per això, a tots aquests progres -inclòs algun diputat d'ICV que prefereixo no esmentar- els recomano sempre que llegeixin les memòries d'Schröder. Almenys aprendrien a governar.
(1) Lara Bonilla: "El copagament redueix un 25% la despesa farmacèutica", 28 d'agost del 2012
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
El llibre del qual no va parlar mai TV3: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
