El primer que caldrà fer quan passi el procés serà recuperar el respecte a la propietat privada. Hauria de ser sagrada. Començant pels pisos.
Per això no li vull cap mal, però en el fons me n’alegro del que li ha passat a l’alcaldable d’ERC per Barcelona, Alfred Bosch, al que van intentar okupar el seu pis a Ciutat Vella amb ell a dintre.
Sovint els polítics només se n’adonen de la magnitud del problema quan els hi afecta directament. Com els membres del Parlament Europeu, que es van posar les piles contra el roaming quan se’ls hi va disparar la factura del mòbil.
En declaracions a Rac1, Bosch ha explicat que es va despertar de matinada “perquè sentia un soroll” i va veure que estaven intentant forçar la porta. De fet, ja havien buidat la fusta de tot el voltant del pany per fer-lo caure.
Quan li va preguntar a l’intrús què feia va contestar: “Que està ocupat aquest pis?”. I el propi Bosch va haver de dir-li: “Home jo hi visc!”. Llavors li va contestar que "es pensava que no hi vivia ningú i que, tranquil, que ja marxava."
Hem arribat exactament a aquest nivell. La cosa ha sortit tant de mare que fins i tot Catalunya sí que es Pot i la CUP han demanat al Parlament que l’ocupació d’un pis “de manera pacífica i coninuada” vingui avalada pels serveis socials.
Perquè ara, el que impera, és el cop a la porta. Encara recordo aquella banda que llogava a okupes els habitatges de tot un bloc sencer de Sant Antoni de Calonge. I la Generalita té més de 300 pisos ocupats il·legalment. En aquest cas, com en d'altres, el pensament d'esquerres i la correcció política han fet molt de mal.
Al nucli antic de Martorell, per exemple, hi ha dos edificis ocupats: els propietaris que legítimament van comprar el pis amb els seus estalvis viuen ara un calvari. L’ajuntament es renta les mans, el banc evitar fer res per por a sortir a la premsa, els Mossos fan els ulls grossos i els jutges encara donen la raó als okupes.
Si vas a qualsevol comissiaria has de denunciar lladres perquè si són okupes no fan res. I els okupes se les saben totes: el primer què fan és comprar bolquers -hi hagi o no criatura- perquè així ningú s’atreveix a desallotjar-los. L’altra dia m’explicaven el cas d’una dona que havia llogat la seva torre en una urbanització i havia okupat un pis. Sap que, com a mínim, pot estar cinc anys visquent del cuento.
Per això, com deia abans, quan hagi passat tot el primer que caldrà fer és recuperar el respecte a la propietat privada. Europa s’ha construït a partir dels climes freds i el respecte a la propietat privada. És la base de la civilització occidental.
No em refereixo només als pisos, em refereixo a tot: el que és teu no és meu. La Vanguardia publicava l’agost de l’any passat el cas d’una pacient que que li van robar els audífons mentre estava ingressada a la Vall d’Hebron. I vagin a qualsevol escola o institut de Catalunya: no pots deixar res a la vista. Et pisparan fins al boli bic. Si de petit fan això, què faran de grans?
