Que trist. Ha hagut de ser el PPC el primer partit parlamentari que ha fet una proposta assenyada en immigració en molt de temps: que els immigrants acabats d'arribar no rebin ajuts socials. Ara només falta que ho apliquin via reforma llei d'Estrangeria perquè Mariano Rajoy porta un munt de consells de ministres i encara és hora que parli d'immigració.
Abans de dir-me racista o xenòfob, pregaria a tothom que faci el següent experiment: vagin un dia a qualsevol ajuntament i col·loquin-se durant una estona al costat del taulell d'informació. Després comptin el nombre de nouvinguts que demanen informació per empadronar-se.
I quan suggereixo un ajuntament no parlo de Sant Cugat o de Matadepera -al capdavall els dos municipis amb la renda més alta de Catalunya- sinó Salt, Badalona, l'Hospitalet, Vic o fins i tot Vilafranca del Penedès, on la immigració ja frega el 18%. En el benentès que són estadístiques oficials, les xifres reals sempre estan per sobre.
No cal dir que aquest exercici físic és molt recomanable per a tots els diputats del Parlament que, de vegades, sembla que visquin dins d'una bombolla. Tot ajuda: la moqueta vermella, els uixers a la porta, el teletac de franc. Que passegin, és molt important que passegin i que surtin al món exterior per veure què pensen de la immigració les classes mitjanes del país.
Però sobretot és recomanable per a aquells diputats que encara defensen el bonisme en immigració, inclòs malauradament els de Convergència. Dic malauradament perquè són els que ara governen encara que, en aquesta qüestió, no es nota. Fins i tot sembla que el conseller Cleries no hi pinti res.
A més, de bonistes, a CiU n'hi ha no només al Parlament, sinó sobretot a la direcció general d'Immigració, a la sectorial de Convergència i al Congrés dels Diputats. I això que el Duran té les coses clares. Però una cosa és el que diu el líder d'Unió i l'altra el que fa el Carles Campuzano.
Ja que l'Àngel Colom va vetar en Josep Pera com a director general -el pobre va estar nomenat entre les set i les deu del vespre i al final van haver de recol·locar-lo a l'Ajuntament de Barcelona- jo hagués nomenat almenys Xavier Dilmé, que com que té experiència local no s'està per romanços.
El que passa és que és d'Unió i el Govern de CiU, com el tripartit, també funciona per quotes. Al final no han posat els millors a cada càrrec, sinó el que tocava. Quina llàstima, pensava que només ho feien els altres. El que haurien de fer tots plegats és llegir el darrer volum de memòries de Jordi Pujol on parla de la immigració sense embuts. I almenys en cinc ocasions.
Com els deia, doncs, jo vaig fer l'experiment un dia i amb un parell de minuts en vaig tenir prou. Era l'únic autòcton: la resta eren immigrants que simplement preguntaven què havien de fer per empadronar-se. Esclar que jo visc en un municipi del Baix Llobregat, no pas a Sarrià o Sant Gervasi, on segur que el nombre d'immigrants és molt inferior. Pedralbes no és el Raval.
"Passaport i contracte de lloguer", informava resignadament la funcionària de torn. Si en un minut van venir un parell d'immigrants -i això que era en ple mes d'agost- no vull ni pensar quants en deuen venir al cap d'un any. Sóc de lletres, però no cal ser un Einstein per fer una regla de tres. M'estalvio també esmentar altres vies d'ingrés com el famós registre de parelles de fet que alguns ajuntaments, encertadament, han començat a tancar.
Fins ara la política d'immigració del Govern espanyol ha estat un veritable forat. El PP no es va atrevir a fer res per por del què diran i perquè el boom econòmic d'Aznar -immobiliari en bona part- es fonamentava en la mà d'obra barata. I Zapatero va ser l'aplicació d'aquella vella consigna de l'esquerra dels papers per a tothom: regularitzacions massives.
Però llavors topem amb una contradicció flagrant: els ajuntaments empadronen immigrants que han entrat sense permís en el país i, el que és pitjor, sense un contracte de treball. És a dir: mentre l'Estat els ha de perseguir i expulsar, els ajuntaments els hi donen papers. Pregunto: els ajuntaments no són també Estat?
I l'empadronament et dóna dret de manera automàtica no només a educació i sanitat gratuïta, sinó també a tota mena d'ajuts socials sense encara ni haver cotitzat. Independenment fins i tot de si té feina o del seu grau d'integració; però sobretot de la seva voluntat d'integració que és el més important, perquè hi ha coses que no s'arreglen amb subvencions. L'imam salafista de Lleida, per exemple, cobrava del Pirmi! Ens hem begut l'enteniment?
Això vol dir que cal deixar els immigrants sense papers també sense serveis mèdics en cas de necessitat? No, esclar que no; també són persones, com qualsevol de nosaltres. De fet, la mateixa ponència del PP afegeix que "tot mantenint el dret de les persones als serveis socials bàsics". I suposo que es refereix a l'atenció sanitària.
Però fins i tot la famosa reforma sanitària de Barack Obama -tan elogiada per l'esquerra europea- deixa fora els immigrants sense papers i això que allà es calcula que n'hi ha, pel cap baix, uns 13 milions. En teoria, després de rebre atenció mèdica els vénen a buscar.
Ara, com que Espanya ha estat un formatge gruyère, ens trobem que comencem a retallar fins i tot als nostres pensionistes, mentre hem donat educació i sanitat gratuïta a tort i a dret, entre d'altres prestacions. La casa és gran i no repara en despeses. Ens devíem pensar que, per PIB, estàvem al nivell dels EUA o d'Alemanya. A veure si comencem a tocar de peus a terra.
El problema és que com que la immigració és una patata calenta només en parla el PP o, el que és pitjor, Plataforma x Catalunya. Encara recordo la primera roda de premsa al Parlament després de la difusió dels sermons de l'imam de Terrassa, aquells en què comparava la dona amb una costellada torta i altres costes pitjors (1): cap partit va fer-ne esment. Ni molt menys condemnar-lo. Tampoc, per descomptat, cap de les il·lustres diputades -d'esquerres, per cert- que aquell dia van prendre la paraula (2).
(1) 27 de març del 2012
(2) Aquest article ha estat publicat hores abans del Consell de Ministres que ha adoptat les primeres decisions en matèria d'immigració.
Un llibre sense pèls a la llengua:
Crítiques i ressenyes:
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
També em pots seguir al Twitter:
