La Vanguardia afirmava aquest dimarts que l’atemptat terrorista a la discoteca d’Istanbul “és un atac a la multiculturalitat” perquè “entre els morts i ferits hi ha ciutadans de Turquia, l'Aràbia Saudita, el Líban, l'Iraq, França, Tunísia, l'Índia, el Marroc, Jordània, Kuwait, el Canadà, Israel, Síria, Bèlgica, Alemanya i Rússia”.

Però no és veritat, és un atac contra Occident. La música, per a l’Islam, és pecat. I divertir-se encara més. Per això per cap d’any va ser Turquia, però el 12 de novembre del 2015 va ser el Bataclan de París i el 12 de juny del 2016 un club gay d’Orlando, als Estat Units.

En aquest cas a més hi ha l’agreujant de l’homosexualitat, que també és pecat a l’Islam. I dels greus. L'altre dia llegia un tuit de Lluís Llach que se'n fotia d'un altre d'Esperanza Aguirre, però em va venir al cap que l'ISIS, als homosexuals, els llançava daltabaix del terrat. 

De fet, llegies tota la informació del diari i resulta que la frase sencera era: “és un atac a la multiculturalitat i a l'estil de vida occidental d'un dels barris més internacionals d'Istanbul”. Però, com passa sovint entre els mitjans, La Vanguardia preferia ser políticament correcta. Era una crònica feta a la redacció amb retalls d’agència. No anava signada.

En canvi, al Telenotícies vespre de dimarts la Txell Feixas, l’enviada especial de TV3, ja explicava que “al sermó de divendres abans dels atemptats es qualificava d’il·lícita la celebració del cap d’any”. I un altre col·lega de la cadena, Joan Roura, explicava diumenge passat també al TN que “Turquia havia de ser la potència islàmica de l’OTAN, potser fins i tot de la Unió Europea encara que certament li van vetar el camí. El resultat és que està fent el camí a la inversa" en al·lusió a la creixent islamització del país.

A mi, amb l’atemptat d’Istanbul, em va venir al cap una notícia que vam donar sobre la Festa Major de Mataró, que també va passar desapercebuda per a la majoria de mitjans. Quan una associació islàmica de la localitat recomanava no assistir-hi perquè estan “patrocinades directament” per Satanàs i que l’anomenada Nit Boja era “haram”, pecat.

No he sabut trobar en el meu exemplar de l’Alcorà -me’l van regalar al barri mataroní de Rocafonda, per cert- cap al·lusió a les discoteques. Però tampoc m’estranya perquè quan va ser escrit -en teoria és una revelació directa de Déu a Mahoma- no existien.

Tanmateix, hi ha frases de l’estil “Quienes hayan cometido muchos pecados serán los moradores del fuego” (Sura 2, aleia 80), “Nuestra religión es la de Allah. ¿Y qué mejor religión que la de Allah” (Aleia 137), “Combatidlos hasta que cese la sedición y triunfe la religión de Allah” (Aleia 193), “Vuestras mujeres son como un camp de labranza, sembrad, pues, vuestro campo (mantened relaciones con ellas) de la manera que queráis” (Aleia 222).

Tots de la Sura dos. No he passat de les primeres 50 planes. Recomano a tothom la lectura de l’Alcorà durant aquestes festes abans de parlar alegrament d’immigració o fins i tot d’acollir refugiats.

Perquè la qüestió és aquesta: si a Catalunya hi ha més de 400.000 magrebins -ningú sap el nombre real amb certesa- què passa si només un 1% es radicalitza?. Al capdavall som un país en el que hi ha més de 80 mesquites salafistes i membres del Govern -els consellers Homs, Jané, Munté- han apel·lat a la llibertat religiosa per no prendre cap mesura.

Tenim un problema. La pregunta és: quan ens tocarà a nosaltres?. Toquem ferro perquè no passi.