Em sap molt greu dir-ho, però estic d'acord amb les crítiques del diputat del PPC Pere Calbó: el programa Singulars -que presenta Jaume Barberà al 33 cada dimecres- gairebé atempta contra "la neutralitat informativa" de TV3.

Encara que després surti el director de la cadena, Eugeni Sallent, i amb una sang freda digna d'una novel·la de Truman Capote digui que "dono la meva garantia i el meu compromís que treballaré per la pluralitat".

Perquè si Jaume Barberà vol fomentar l'independentisme -personalment més aviat crec que el perjudica- em sembla collonut, però no en una televisió pública. Ho he dit sempre: TV3 hauria de tenir telespectadors de CiU i d'ERC, però també del PSC, d'Iniciativa o de les CUP. Fins i tot del PPC o Ciutadans, per esmentar tot el ventall polític.

I les diferències ideològiques les podríem estendre també a les futbolístiques -el Barça i l'Espanyol- o qualsevol altra faceta de la vida. En un mitjà públic, la neutralitat és sagrada.

I no cal dir que, a twitter o a les tertúlies, Jaume Barberà representa també TV3 perquè no és un treballador més, sinó un presentador emblemàtic de la cadena. Ho dic perquè, a Rac-1, va encara més embalat que a la televisió pública.

Òbviament, té tot el dret del món a la llibertat d'expressió -un dia ja vam tenir una conversa telefònica molt interessant al respecte- però un presentador de TV3 continua sent un presentador de TV3 quan surt dels estudis de Sant Joan Despí.

El més curiós de tot -ara gairebé ningú no se'n recorda-, és que Jaume Barberà va tenir un passat peperu: el 1999 va fitxar per TVE quan el PP governava a Madrid. I suposo que, a hores d'ara, ningú no creurà en la independència dels mitjans públics. Sobretot d'RTVE amb Aznar a la Moncloa.

L'espai, Cosas que importan, va passar sense pena ni glòria, però si recuperéssim algunes de les entrevistes d'aleshores -fins i tot a una bèstia negra del nacionalisme com Jaime Mayor Oreja- potser ens en faríem creus que el Jaume Barberà d'aleshores sigui el mateix que ara fa política des del Singulars.

El dia de la presentació -ho recull la crònica d'El País de l'endemà- va dir al director general d'aleshores de RTVE, Pío Cabanillas, que el seu fitxatge era "un acte de valentia". Cabanillas era tan independent que, amb José María Aznar, va saltar després de RTVE a portaveu del Govern.

En realitat no va ser un fitxatge professional -més enllà de les indubtables qualitats professionals de Jaume Barberà- sinó una operació mediàtica a finals dels 90 amb Josep Piqué al capdavant del PP a Catalunya i en ple gir catalanista del partit.

No sabrem mai si a Barberà el van sondejar o es va oferir. Més ben dit: sí que ho sé, però prefereixo no explicar-ho perquè a més d'un se li ensorraria un mite. En tot cas, altres com Josep Cuní, van resistir les temptacions.

En la mateixa operació va aterrar també a Madrid Josep Puigbó, aleshores un altre periodista estrella de TV3, que va acabar presentant un Telediario, en ple mes d'agost, amb la més tard princesa Letizia Ortiz. La victòria del PSOE el 2004 va fer que tot se n'anés en orris, però crec que els de Convergència encara no l'han perdonat.

Però, tornant a Jaume Barberà, algun remordiment de consciència deu tenir de tot plegat perquè tinc els seus dos darrers llibres i gairebé no surt aquesta part del seu passat professional. Al de "Singulars" (2012) ni tan sols apareix al currículum de la solapa. I al de "S'ha acabat el bròquil" (2013) -que he comprat trinco-trinco, 15 euros- són només dues línies de gairebé quaranta.

I un últim prec a Eugeni Sallent: per sortir a TV3 -també al Singulars- s'hauria d'haver fet alguna cosa important a la vida. Darrerament hi surt cada friki... Jo vaig quedar de pedra el dia que un convidat del programa va dir que el que s'havia de fer per ser independents era una aliança amb la Xina popular, sens dubte un règim democràtic fins al moll de l'os.

Fins i tot cedir els ports de Barcelona i Tarragona a l'armada xinesa per fer maniobres militars. Després encara ens va trucar per dir que només pretenia plantejar una reductio ab absurdum, però el vídeo és implacable. No sé si es per riure o per posar-se a plorar. Amb plantejaments així no serem mai independents.

En fi, no sabrem mai si, en cas d'haver triomfat a Madrid, Jaume Barberà s'hagués tornat tan sobiranista com ara. Però TV3 la paguem entre tots. I que consti que jo a la consulta, per si algú en té cap dubte, votaré un sí com una catedral.

Si em busques em trobaràs:

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies