El 8 de maig el 2014 -convocats per Unitat contra el Feixisme i el Racisme-, Esquerra, PSC, ICV-EUiA i la CUP van donar suport a un manifest abans de les eleccions europees contra l'ascens de la ultradreta a tota Europa. En l'acte hi van participar Javi López (PSC), Ernest Maragall (ERC-NEC), Ernest Urtasun (ICV), Núria Lozano (EUiA) i Quim Soler (CUP).
Val a dir que la iniciativa ha estat tot un èxit: en dues democràcies tan consolidades com França i el Regne Unit la ultradreta va quedar primera. El Front National, en efecte, va assolir quasi el 25% dels vots i l'UKIP més del 26%. Saben per què? Perquè la gent els va votar. A la vista dels resultats, tant Marine Le Pen com Nigel Farage han penetrat en les classes mitjanes i populars dels seus respectius països.
L'últim a confirmar aquesta hipòtesi ha estat el director Jean-Luc Godard, el pare de la famosa Nouvelle vague. Godard ha fet unes declaracions en les quals ha reconegut que, a les darreres eleccions europees, "esperava que el Front Nacional guanyés" i que el que hauria de fer ara Hollande és "nomenar Marine Le Pen primera ministra".
De retruc, també confirma que l'extema esquerra francesa s'ha passat, en massa, a l'extrema dreta perquè als anys 60 presumia de maoista. Tampoc no ha estat, d'altra banda, l'única estrella del cinema francès a elogiar Marine Le Pen. Anteriorment ja ho havien fet dues antigues stars symbols com Alain Delon o Brigitte Bardot.
Només cal comparar els resultats electorals. A les legislatives del 1981, aquella que va guanyar Mitterrand de carrer, el llavors totpoderós PCF de George Marchais va obtenir el 16,17% -quatre milions de vots-. Mentre que el Front National era un partit residual amb el 0,36% -només 90.000-. No són ben bé equiparables, però a les últimes europees el FN va assolir un 24,95% i el Front d'Esquerres -una coalició amb el Partit Comunista-amb prou feines un 6,34%.
Encara sort que, a casa nostra, els de Plataforma han acabat barallats entre si. I que tant Josep Anglada com Robert Hernando -ara a mata-degolla- n'han dit de molt grosses a twitter. Si fossin com Marine Le Pen o Gert de Wilders penetrarien en les mateixes classes mitjanes i populars a les quals ara espanten.
Però Plataforma ha anunciat ara el fitxatge com a alcaldable per Ripoll de Josep Sort, tot un mosso d'esquadra. Suposo que el senyor Sort, per deformació professional, és amant de l'ordre i de la propietat privada encara que sigui escassa. I, com a agent en actiu de la Policia de la Generalitat, ha hagut de passar no només les proves de selecció a l'antiga Escola de Policia de Mollet sinó també els corresponents tests psicològics.
Vull dir que, aparentment, no és un fatxa ni un skin la qual cosa apuntaria també -encara que sigui un cas aïllat, però probablement rellevant- a la penetració del discurs antiimmigració en la classe mitjana d'aquest país. I això que a Ripoll, bressol de Catalunya, només hi ha un 10% d'immigració -d'onze mil habitants, més de 1.000 són estrangers-, molt lluny per exemple del 25% de Vic.
El periodista Arturo San Agustín, en un article a La Vanguardia el passat 31 de maig, deia que alguns intel·lectuals es pregunten ara "per què l'extrema dreta dóna un ensurt a França", però que "aquests intel·lectuals i massa periodistes amb prou feines trepitgen el carrer. Per això se sorprenen quan la realitat els truca a la porta".
Si les nostres autoritats visitessin qualsevol municipi català amb un elevat percentatge d'immigració cap a les sis de la tarda segurament s'adonarien que, a casa nostra, la ultadreta també trucarà a la porta si no fan res per evitar-ho. La foto que il·lustra aquest article, que em va enviar un amable lector, està feta a Reus (Baix Camp) a mitja tarda. Però podria ser Tànger en comptes de la vila nadiua del general Prim. Encara que dir aquestes coses, i sobretot escriure-les, no sigui políticament correcte.
