El Consell de Garanties Estatutàries ha afirmat, per unanimitat, que la partida secreta destinada per al referèndum és inconstitucional. La conclusió sembla òbvia perquè si un referèndum d’autodeterminació no hi cap en la Constitució espanyola tampoc hi cabrà la partida corresponent. Secreta o no.
Però la cosa té mèrit perquè, entre els seus membres, hi ha juristes proposats per tots els partits. Com Jaume Vernet, d'Esquerra. O Àlex Bas, de CiU. Aquest havia estat abans assessor del grup parlamentari de CiU i va accedir al càrrec amb el vist-i-plau del propi Artur Mas. De fet, l'informe en qüestió és seu.
Encara sort que la sentència del TC sobre l’Estatut va anul·lar que els dictàmens del Consell de Garanties fossin vinculants perquè si no ara Carles Puigdemont i Oriol Junqueras se l’haurien de menjar en patates.
Tampoc és la primera vegada que hi ha un informe similar. El Consell Consultiu, que es com es deia aquest organisme, va aprovar un dictamen l’1 de setembre del 2005 en el que advertia que 19 articles del nou Estatut eren inconstitucionals.
En concret, els 50.1; 65.4; 75.3; 113.3.a in fine; 125.1.a; 125.1 lletres b, c, d, llevat de la part esmentada al Fonament VII.5 del dictamen, i lletres h i i; 132.3 in fine, i 10; 145.3, primer incís; 147.3; 152.2; 155.1.b i d; 157.2; 161.2; 163.2.d, primera part; 187; 198.2, pel que fa a les expressions “la capacitat normativa i la responsabilitat fiscal”; 200, en la seva frase final; 217.1.b; i disposicions addicionals primera; i novena, primer paràgraf.
També advertia que podien ser inconstitucionals les esmenes reservades per a defensar en el Ple següents: núm. 151; 228 apartat 1, lletres a, b i c, i apartat 2; 276; 278.1; 329; 332; 341; 352; 358; 359; 360; 361; 362; 364; 369; 371 i 400. Malgrat això l'Estatut es va aprovar aquell mateix mes: el 30 de setembre. Després, per cert, de la famosa truiteta per sopar de Francesc Homs i Ernest Maragall. Tanta resistència que va oferir el Tete i ara s'ha fet d'Esquerra. Però aquest és un altre tema.
En realitat, tothom sabia que l’Estatut era un suïcidi. Tenia una disposició addicional -la novena- que establia que calia modificar també les següents lleis orgàniques -amb la dificultat que això comporta- perquè estigués plenament en vigor: La Llei Orgànica del Poder Judial, la de Tribunal Constitucional, la del Ministeri Fiscal, la de Règim Electoral, la de l’Admnistració General de l’Estat, la de Referèndum i la de Forces i Cossos de Seguretat.
En aquest cas eren els articles:
a) 38.2; 95.2, 3, 5 i 6; 97 a 100; 101.1, 2 i 3; 103.1.a, b i k; 107.1 i 2, i 108, amb relació a la Llei orgànica 6/1985, de l’1 d’abril, del poder judicial.
b). L’article 180 i la disposició addicional quarta, amb relació a la Llei orgànica 2/1979, del 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional.
c) Els articles 96.2, 3 i 4, amb relació a la Llei de l’Es- tat 50/1981, del 30 de desembre, per la qual es regula l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal.
d) Els articles 56.4 i 75, amb relació a la Llei orgànica 5/1985, del 19 de juny, de règim electoral general.
e) Els articles 90 i 91, amb relació a la Llei de l’Estat 6/1997, del 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’Administració General de l’Estat.
f) L’article 122, amb relació a la Llei orgànica 2/1980, del 18 de gener, reguladora de les distintes modalitats de referèndum.
g) L’article 164.3, amb relació a la Llei orgànica 2/ 1986, del 13 de març, de forces i cossos de seguretat.
h) Les lleis de caràcter general o sectorial que regulin un organisme o un ens en els casos en què aquest Estatut atorgui a la Generalitat la potestat per a designar representants en els òrgans directius del dit organisme o ens.
Per això, honestament, mai he cregut que tot el procés sorgís amb la sentència de l’Estatut. Tot va començar perquè Maragall volia ser president i per guanyar Pujol havia desplaçar CiU de l’espai catalanista. El PSC encara ho està pagant ara.
Encara que la versió oficial diu el contrari. L’advocada de Francesc Homs, Eva Labarta, que d’altra banda ho va fer molt bé al judici del Suprem, ho va tornar a dir en les seves conclusions dimecres passat: “estos polvos trajeron estos lados”. I el seu client va repetir la frase en l’al·legat final.
Llavors, com ara, es buscava el xoc.
PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre: https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe
