Saben què cal per ser mosso? Tenir la nacionalitat espanyola; el títol de graduat escolar, d'ESO o FP; 18 anys; una alçada d'1,65 els homes i d'1,60 les dones; i el permís de conduir de cotxe.
Sí, després estudien un any a l'Escola de Policia de Catalunya -Saura la va rebatejar com Institut de Seguretat Pública- però encara guardo el dossier de del curs 2004/2005. Aquell any, dels 1.341 alumnes que van arribar a final de curs van aprovar 1.243 (el 92,69%) i només van suspendre 98 (el 7,31%). L'aprovat general es repeteix cada any.
Tinc un conegut que va fer carrera als Mossos després d'haver suspès, tres cops, les proves de selecció. El que no he sabut mai és si el van suspendre en els famosos tests psicològics, perquè després els van acabar aprovant. Hi havia tants problemes de selecció que el 2011 fins i tot van rebaixar els requisits: l'altura mínima va passar d'1,70 a 1,65. I anteriorment ja havien ampliat també l'edat: ara es poden fer les proves amb 35 anys!
Personalment vaig pensar que en això dels Mossos alguna cosa no havíem fet bé el dia que l'agent número de placa 8.111 em va denunciar per una presumpta falta contra l'odre públic. Estava cobrint una manifestació de partidaris de Francisco Caja davant el Parlament -quan va sortir Carod li van dir de tot- i em va donar una empenta sense badar boca malgrat anar acreditat.
Quan vaig amenaçar amb queixar-me als seus superiors va contraatacar amb una denúncia judicial per curar-se en salut. I el dia de la vista oral es va inventar la seva pròpia versió. Sortosament -més d'un em voldria a veure a la presó- la jutgessa em va absoldre perquè no tenia ni cap ni peus.
Però va ser com un trauma: com podia un funcionari públic dir mentides durant un judici?. Encara pitjor: com podia fer-ho el membre, en teoria, d'una unitat d'elit com els Antiavalots dels Mossos d'Esquadra?
Malauradament, els fets només han confirmat aquesta primera experiència personal: en diversos incidents les versions oficials dels Mossos no coincideixen després amb els fets. I que consti que, com amb la polèmica de les pilotes de goma, els he defensat quan ha calgut. A la propera manifestació violenta a Barcelona a veure com ho fan.
Per descomptat no es pot jutjar un col·lectiu de 15.000 persones per l'actuació d'uns quants, però alguna cosa ha fallat en els processos de selecció. Només cal recordar aquell mosso de Lliçà de Vall, que va ser condemnat el 2006 per matar la seva dona i la seva sogra amb 43 ganivetades. Havia estat escorta d'un conseller! Com podia superar tots els mecanismes de control interns? I recentment encara van enxampar un altre escorta, aquest del president, que conreava marihuana en el seu temps liiure. Espero almenys que no fumés porros en acte de servei.
El problema és que entrar als Mossos -com fer-se mestre o funcionari de la Generalitat- ha estat sovint una oportunitat laboral. I no estic segur que molts dels que hagin ingressat al cos siguin conscients que és un professió que necessita, sobretot, esperit de servei. Ser mosso, com ser bomber, no és una professió qualsevol.
L'expresident Jordi Pujol, en un discurs que els hi va fer el 7 d'octubre del 2011, ja va advertir que eren "un dels referents més evidents d’un país". Sembla que alguns ho han oblidat. I és una llàstima perquè els Mossos d'Esquadra són, certament, un dels pilars del nostre autogovern. No pot ser que, en algunes comarques de Catalunya, acabin enyorant la Guàrdia Civil.
També a:
Web personal: http://www.xavierrius.cat/
Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius
Insults: http://www.xavierrius.cat/insults
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
