Publicitat
La Punteta · 13 de Gener de 2016. 11:20h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

¿Qué hay de lo mío? (català)

En un llibre publicat per Sant Jordi, Oriol Junqueras deia que calia “desgovernamentalitzar” els mitjans de comunicació públics (1). Suposo que ho devia dir per Saül Gordillo al que acaben de nomenar, quan encara no hi ha ni tan sols nou Govern, director de Catalunya Ràdio.

Ves per on ERC està fent amb Carles Puigdemont el mateix que va fer amb Pasqual Maragall: nomenar consellers i alts càrrecs abans que el president hagi pogut aterrar al seu despatx. A Maragall també li donaven els governs mastegats. Però això mostra una alarmant debilitat del nou president de la Generalitat. En teoria qui tria i nomena els consellers és ell.

En fi, quan els partits -inclosa ERC- diuen que cal “desgovernamentalitzar” els mitjans públics volen dir cal posar els seus. Posar Saül Gordillo de director de Catalunya Ràdio és gairebé com si, en la seva època, els socialistes haguessin posat Toni Bolaño, per exemple. Tant per tant haver posat el cap de premsa d’Esquerra, Sergi Sol, que em sembla que hi toca més.

A Gordillo l’han mantingut hivernat durant els cinc anys de govern de Convergència, però com que ara els seus tornen a tallar el bacallà l’han recuperat. CDC va fer el mateix després de la travessa del desert amb el tripartit. Va començar a recuperar els seus: a Jaume Peral el van nomenar cap d’informatius de TV3, a Jordi Català cap de programes de Catalunya, a Joan Maria Clavaguera director de l’ACN.

Tota la colla pessigolla (Frances-Marc Álvaro, Marçal Sintes, Toni Aira, Vicent Sanchis, Vicenç Villatoro, Rafael de Ribot, Jesús Conte i no sé si m'en deixo cap més) va irrompre en massa a tota mena de tertúlies i canongies. A algun fins i tot els van fer directors del CCCB o els hi van donar programes a la Xarxa, que depèn de les diputacions. Ara, a la Xarxa, han posat de director Miquel Martín i Garmisans. Molt amic meu, però havia estat també el cap de premsa d'ERC a Madrid.

Esquerra farà, doncs, exactament el mateix que va fer Convergència. De fet, la Corpo sempre ha estat el caramel més llaminer en tota negociació per formar govern. Tradicionalment s’ho han dividit: TV3 per a uns i Catalunya Ràdio per als altres. Que s’hi jugen ara que a Televisió de Catalunya mantindran Eugeni Sallent o ficaran un proper a CDC?.

Precisament -tornant a Saül Gordillo-, crec que no em va perdonar mai un peça que vam publicar a e-notícies el 2010 sobre els comunicadors del tripartit. De fet, de tota la llista va ser l’únic que va cessar el llavors nou Secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí.

En aquest cas per posar al capdavant de l’ACN un més proper a Convergència: l’esmentat Joan Maria Clavaguera, aquell que a la darrera Diada anava amb la samarreta oficial de la V en una nova mostra de la neutralitat dels mitjans públics en aquest país. Durant els set anys del tripartit s’havia refugiat com a professor a la Blanquerna, que ha donat sovint aixopluc a convergents i socialistes.

L’únic que va marxar com un senyor va ser Manuel Fuentes -no li tornaran a donar un programa a Catalunya: li falta pedigree sobiranista- i d’altres com Sílvia Coppulo es van reciclar d'acord amb els nous temps que corren. Encara hi és. Ara crec que presenta els caps de setmana de Catalunya Ràdio.

El Saül fa anualment una llista amb els periodistes catalans amb més seguidors a twitter. Jo no hi surto mai. De vegades fins i tot li ha preguntat algun ingenu que corre per la xarxa: com és que el Xavier Rius no hi surt?.

Amb franquesa, a mi tant me fa. Però si dius que es la llista amb més seguidors a twitter no pots obviar ningú perquè et cau malament. És com si un periodista esportiu es deixés Caicedo a l’hora de parlar de l’alineació de l’Espanyol, posem per cas, perquè és negre o li té mania. El detall il·lustra, en tot cas, el perfil psicològic del personatge.

El periodisme, a Catalunya, ha caigut tan baix que ser d’un partit té premi. No cal dir que també deu passar a Madrid i a altres indrets del món. Però el que em dol és que passi aquí perquè, en teoria, hem de construir un país nou on aquestes coses no passaran mai. Ni hi haurà corrupció. I tothom tindrà gelat de postre cada dia per dinar.

Però la veritat és que si ets proper a un partit o a l’altre et posen a les tertúlies de TV3 o de Catalunya Ràdio -o a les dues-, surts cada dos per tres com passa ara amb José Antich -un dia comentant la investidura i l’endemà el judici del cas Nóos-, o fins i tot et donen un programa com va passar amb Toni Aira.

La resta, ni aigua, aquella tàctica que va aplicar Bilardo, un entrenador argentí del Sevilla, que quan un jugador propi li va voler donar aigua a un jugador contrari lesionat li va dir “al enemigo, ni agua”. Això sí, després és la revolta dels somriutes i eixamplar la base social del procés. Si es descuiden. A aquest pas no hi arribarem mai.

El sobiranisme ha esdevingut per molts un trampolí professional. Si ets de la corda tens més possibilitats de trobar feina. Recordo que a Saül Gordillo el van recol·locar a El Periódico com a cap de continguts digitals quan el van fer fora de l’ACN. Però just quan havien fet fora 400 treballadors en un expedient de regulació d’ocupació.

Per cert, endevinen qui se’n va encarregar del llibre que he citat al començament? El propi Saül Gordillo. La intimitat amb el líder d’Esquerra deu tenir també premi. Ho explica el propi Gordillo en el pròleg: van ser tres trobades amb els dos protagonistes i un munt d’hores de feina.

A mi un dia, quan encara no era ni tan sols un historiador mediàtic, em va venir a veure Junqueras per demanar si podia publicar articles a l’e-notícies. No recordo si li vaig dir que no o no ens vam entendre. Quin greu error. Ara hauré de continuar dedicant-me al periodisme. Encara que, ben mirat, és el que més m’agrada.

Et desitjo molta sort, Saül, en aquesta nova etapa professional que encetes.



(1) “Revoltats. Oriol Junqueras i Justo Molinero”. Ara Llibres, Barcelona 2015. Pàg. 142

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

16 Comentaris

Publicitat
#16 unborreguuu, de poble, 15/01/2016 - 08:23

això del procès ja s'ha convertit en un MODUS VIVENDI, i alguns (periodistes , politics etc) no els va gens malament...

#15 pepe, andorra, 15/01/2016 - 00:42

A mi es q todo esto ya me harta, a mi lo q me preocupa es q los jueces dejen en libertad a delincuentes, presuntos, con cargos, después de empotrar un coche contra un supermercado, estando organizados criminalmente para robar y es el segundo caso en un mes, q parece q el juez es compi de los choris

#13 Después España les roba, son unos pinochos, 14/01/2016 - 16:42

En esto se basa el prusés, en decir que hay de lo mío, por eso que se llama independentismo de cobarta. Que encierra de fondo comisiones y apoyos a sus empresas y colocación de trabajos. No creo que en toda la UE hayan periodistas manejando sumas como Terribas y compañía,son legión y millonarios.

#12 Islamismo, y periodismo , 14/01/2016 - 16:39

También están los periodistas subvencionados por regímenes islámicos, que hasta en el Reino Unido han sido suspendidos. Esto dará un empuje a C's como opción primera
http://okdiario.com/investigacion/la-tv-de-pablo-iglesias-ha-recibido-93-millones-del-gobierno-de-iran-desde-paraisos-fiscales-52923

#11 Periodista, de president Orwelian tactics, 14/01/2016 - 15:20

Como dice #3

si el sumum máximo del separatismo es la propaganda y la falrsa histórica ahora se han quitado las caretas con el nuevo presidente, ni más ni menos que un periodista regurgita consignas(tal como se vió ante Lopez de Tena). Periodiscracia en su jugo al 3% como apunta Sergi.