M’expliquen que dimecres a la nit en el programa Més 3/24 del canal 3/24 van entrevistar Carles Sastre, ex membre del grup terrorista Terra Lliure que va ser condemnat a 48 anys de presó el 1985 per l’assassinat de l’empresari Josep Maria Bultó al 1977. Només va complir 11 anys de condemna. La raó que explica la seva presència a la televisió pública de Catalunya és un manifest publicat ahir -amb motiu del trentè aniversari de la mort de l’ex militant de Terra Lliure Quim Sànchez- en què diversos ex militants de Terra Lliure i d’altres grupuscles independentistes demanen a Junts pel Sí i la CUP que arribin a un acord per formar Govern a Catalunya.
Em diuen que el presentador del programa, Xavier Grasset, no el va presentar com a ex terrorista o com a condemnat per assassinat, sinó com el “pres polític que més anys ha passat a la presó”. Déu n’hi do. “Pres polític!”, diu el presentador de qui, dos anys després de la mort de Franco, va assassinar l’empresari Bultó, que es va negar a pagar els cinc-cents milions de pessetes que els terroristes -presos polítics, per dir-ho en paraules de Grasset- li exigien per treure-li la bomba que ells mateixos li havien adossat amablement al pit. Quan sento l’eufemisme exculpatori de Grasset no puc evitar pensar en l’Álvaro, nebot-nét de la víctima amb qui vaig coincidir a l’escola, i preguntar-me com es deu sentir ell en veure que l’assassí del germà del seu avi és afalagat a TV3, la televisió que paguem entre tots el catalans. Entrevistar un assassí, per molt independentista que sigui, a la televisió pública em sembla una decisió difícil de justificar, però intentar dignificar-lo anomenant-lo pres polític em sembla, senzillament, abjecte.
En tot cas, encara que amb TV3 ja estic curat d’espants, m’afanyo a recuperar el vídeo del programa per contrastar la informació. Resulta que no només és certa, sinó que encara va més lluny. El programa és la quinta essència de la degradació de TV3. Començaré pel final, l’entrevista a Sastre.
D’entrada, cal dir que costa d’entendre que li donessin tanta importància a aquest manifest a favor de la independència signat entre d’altres per un grapat de terroristes, per molt “històrics de l’independentisme” que siguin, si no és per després poder dir que de tant en tant també donen alguna notícia en contra del procés. Vés a saber. Els camins de TV3 són inescrutables. Encara que per descartar aquesta hipòtesi només cal veure el tracte exquisit que el presentador del programa, Xavier Grasset, va dispensar a l’ex terrorista. En efecte, el defineix com a pres polític i explica que “arran de la mort de l’industrial José Maria Bultó fou detingut i empresonat a l’any 77”. “Arran de la mort...”, com si Bultó hagués mort sobtadament de mort natural i no rebentat per una bomba col·locada per Sastre i els seus companys d’armes. Si us plau, senyor Grasset, Sastre va ser detingut per l’assassinat de Bultó. Per cert, a les autonòmiques del 2012 l’entrevistat va anar com a número 15 de la llista de la CUP per Lleida. És a dir, aquí alguns porten assassins a les seves llistes, fanàtics capaços de matar per les seves idees nacionalistes, però, és clar, els feixistes són uns altres.
El colofó de l’entrevista va arribar al final, quan Grasset li va demanar a Sastre la seva opinió sobre la brutal agressió a Mariano Rajoy abans d’ahir, dimecres, a Pontevedra. Sastre va respondre: “No ho sé... Jo crec que és una sortida de to que no toca, per dir-ho així. No té massa més. He vist ara les imatges i és molt extemporani tot...”. Bé, venint d’algú que va ser capaç de matar per la seva causa política no deixa de resultar desconcertant tot plegat.
Ara bé, per molt indignant que em semblés l’entrevista, la primera part del programa, la tertúlia, em va resultar potser encara més indigesta, sobretot per un comentari burlesc del presentador que a parer meu no hauria de quedar impune pel que suposa de banalització de la violència de què va ser objecte el president del Govern central a Pontevedra. A banda dels comentaris d’alguns dels tertulians, a parer meu poc contundents en la condemna d’una agressió que no va ser una simple bufetada sinó un brutal cop de puny, una vegada més va emergir la figura del presentador per perjudicar encara més la ja prou malmesa imatge de la televisió pública de Catalunya. Tot i ser el presentador d’un programa informatiu pretesament seriós, Grasset es va disfressar d’humorista inoportú i va preguntar a una de les tertulianes: “Què, Carme, t’ha recordat al ‘que te pego leche’?”, rememorant el caricaturesc episodi protagonitzat per José María Ruiz Mateos davant de Miguel Boyer. Com es pot banalitzar tan barroerament una agressió tan greu com la que va patir el president del Govern d’Espanya? És conscient el senyor Grasset de l’enorme irresponsabilitat que comet en comparar jocosament l’atroç cop de puny que va rebre Rajoy amb la performance de l’histriònic Ruiz Mateos? Sap el que significa un delicte d’atemptat contra l’autoritat? Ja n’hi ha prou de degradar el nostre debat públic. El comentari de Grasset és inadmissible. De fet, tot el programa de dimecres ho va ser. Tant de bo fos possible la rectificació des de la mateixa TV3, tant de bo algú de dintre es rebel·lés contra el procés de descomposició que pateix la cadena. Però no sóc optimista. I el CAC? Tampoc no hi té res a dir? Els catalans tenim dret a tenir un debat públic de qualitat, condició indispensable per a una democràcia digna de tal nom.
