Publicitat
La Punteta · 21 de Març de 2012. 21:51h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Qui és qui al CAC

Carme Figueras, acompanyada del ex president Benach i d'altres membre CAC quan va prendre possessió del càrrec

El darrer informe del CAC sobre la idoneïtat dels sis membres proposats pel Parlament com a futurs membres del consell de govern de la Corpo (1) és per pixar-se de riure. El Consell Audiovisual de Catalunya destaca que "ha primat la imatge de transaccions partidistes" i que la proposta és resultat "de l’aplicació de quotes de partit".

Exactament com al CAC, on els partits també es van dividir el pastís. Mirin si és independent que l'actual president -escollit durant l'època del tripartit: ara està patint per la cadira-, havia estat anteriorment secretari de Comunicació del Govern.

A Ramon Font, en efecte, el van nomenar el 2006 quan Esquerra va deixar el Govern i -com que va estar pocs mesos- Montilla el va recompensar després amb la presidència del CAC quan el seu predecessor, l'exdiputat socialista Josep Maria Carbonell -destaco la condició d'exdiputat socialista per allò de les "quotes de partit"-, va marxar a l'empresa privada privada primer i a la Blanquerna després.

Carme Figueras és un cas similar al de l'esmentat Ramon Font: va ser consellera de Benestar i Família des del maig fins al novembre de l'any 2006. Llevat d'haver estat membre de la comissió de control de la CCMA hi entén de comunicació el que jo de física nuclear. Dit amb tot el respecte perquè la conec de fa anys.

El CAC, com dèiem, és tan independent que quan va inaugurar la nova seu -pagada per la Zona Franca- al districte 22@ de Barcelona el 26 de juliol del 2010 ja tenia la placa a la porta del seu futur despatx, malgrat que encara no n'havia pres possessió.

M'estalvio altres comentaris sobre l'edifici amb més de 3.000 metres quadrats perquè no és l'hora ni el lloc, però crec que l'envejava fins i tot el president del Consell de l'Audiovisual francès, que va assistir a la cerimònia.

Santiago Ramentol és l'únic periodista, però si està al CAC és més per la seva condició de republicà que de periodista. A més en els darrers anys ha exercit de teòric -a mi els teòrics de la comunicació em fan més por que un pedregada- que de professional del periodisme.

Esquerra el va recol·locar després del seu pas discret -discretíssim- com a director general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals entre els anys 2004 i el 2006. Només subratllar que al seu currículum oficial destaca que "va pilotar i coordinar la transició de la tecnologia analògica a la digital", però qui la va enllestir de veritat va ser el seu successor, Carles Mundó. A banda que amb la TDT hem sortit perdent. Per veure Astro TV o La tienda en casa no sé si pagava la pena.

Esteve Orriols va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú (1992-1998) i diputat al Parlament (1984-2008). CiU, com la resta de partits, utilitzen el CAC o organismes similars quan volen renovar les llistes abans d'unes eleccions. Com el seu company de Girona Josep Micaló -aquest va ser alcalde de Riudellots de la Selva (1979-2003)-, que també va aterrar al CAC després de ser diputat un munt d'anys (1993-2006).

Potser de tots -a més de l'esmentat Santiago Ramentol- el que té un currículum més mediàtic és Josep Pont, perquè l'any 1987 va fundar Ràdio Bellpuig. També va ser fundador de Localret i l'Agència Catalana de Notícies (ACN), posada en marxa per CiU per competir amb ComRàdio i la Xarxa de Televisions Locals, que en aquella època eren socialistes. Però, com es poden imaginar, esta aquí per la seva trajectòria política perquè va ser exalcalde de Bellpuig, exdiputat i expresident de la Diputació de Lleida.

Dolors Comas d'Argemir és la quota d'ICV. Va ser una bona regidora de l'Ajuntament de Tarragona entre 1995 i 2003 -el corcó de l'aleshores alcalde convergent Joan Miquel Nadal- i diputada del Parlament entre 1999 i 2006. Quan va anunciar que plegava li vaig preguntar ingènuament què faria i no em va respondre. Més tard la vaig veure recol·locada al CAC.

Finalment tenim Elisenda Malaret, doctora en Dret i catedràtica de Dret administratiu, però que està aquí també en condició d'exdiputada del PSC al Congrés entre el 2004 i el 2008. Això sí: com a independent. Per això, per fer aquest mena d'informes no sé si cal un organisme que ens costa 6,2 milons d'euros a l'any. Al capdavall només té competències sobre TV3 i Catalunya Ràdio. Ni Antena 3 ni Telecinco ni Interconomía.

El CAC, segons l'annex de personal de la llei de pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent -pàg 137-, té un plantilla total de 104 persones, dels quals 11 són alts càrrecs i vuit assessors. I el que és pitjor: només en retribucions ens costa un milió d'euros. Fins i tot continuen cobrant sis mesos després de deixar el càrrec. Encara donen lliçons?

A veure si ens entenem: la Corpo està tan polititzada ara com abans. L'única diferencia és que al futur consell de govern hi haurà només CiU, PSC i el PPC. Si fa no fa com la Mesa del Parlament, on també es van quedar fora ERC i Iniciativa per la seva davallada electoral. Potser l'únic error de CiU en tot plegat ha estat no fer un consell de sis membres, però amb vot ponderat. S'haguessin estalviat l'article d'algun ressentit i tot.


(1) Brauli Duart, Núria Llorach, Antoni Pemán i Josep Puigbó per CiU, Josep Vilar i Xavier Guitart pel PSC, i Armand Querol pel PPC. Per cert, en sobra un: o Josep Puigbó o Xavier Guitart.

Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#4 Pepillo, barcelona, 23/03/2012 - 13:18

Vaya abrevadero.

#3 Pere, CATALONIA IS DIFERENT, 22/03/2012 - 19:58

EL CAC ÉS LA INQUISSICIÓ NACIONALISTA, VERS QUI S'ATREVEIX A NO SER-HO!!

#2 Angel de Roda, Roda de Ter, 22/03/2012 - 17:30

Quina manera de tirar els diners. Independencia ja i fora mamons...!

#1 -emilio, a, 22/03/2012 - 12:48

madre de dios, asi se entiende la necesidad de los catalanistas de subvencionar toda la prensa para comprar su silencio ... Qué podredumbre!! Aun recuerdo aquella mani ante la sede del CAC por la cacicada de quitarle las frecuencias de radio a la Cope. Es que si no te vendes, te cierran.