Publicitat
La Punteta · 0 de de 0000. :h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Qui és qui al Senat

En una data tan assenyalada com aquest 14 de juliol l'escriptor Ferran Torrent va fer la següent piulada: "Què us sembla si pressionem els partits perquè no presentin candidats al Senat i ens evitem polítics i despeses inútils?". No sé si va ser casualitat o hi havia doble intenció, però era el 223è aniversari de la presa de la Bastilla, detonant de la Revolució Francesa.

Sospito que a la proposta s'hi apuntaria Quim Monzó que, el dia bans, havia llançat -també al Twitter- la candidatura de la senyora Rius. Amablement, la senyora Rius -sense relació de parentesc o professional amb l'autor d'aquesta columna- va declinar perquè està dedicada des de fa anys a tasques de benestar social.

Que consti que, pel que fa a l'activitat política, jo estic a favor de retallar-ho tot; però saben per què Mariano Rajoy prefereix retallar el 30% dels regidors i el sou dels alcaldes? Perquè al Senat hi ha 266 senadors, incloses algunes vaques sagrades de la seva formació com Pío García Escudero -que va arribar-hi el 1995-; o Juan José Lucas, expresident de Castella i Lleó entre el 1991 i el 2001. Des de les Corts franquistes no hi ha constància de cap institució que s'hagi fet l'harakiri. Almenys per voluntat pròpia.

Val a dir que el PP no és l'únic partit que fa servir el Senat per a recol·locar els seus dirigents. La prova és que el PSC hi va enviar tot un expresident de la Generalitat, José Montilla; i Iniciativa, un exconseller d'Interior, Joan Saura. O sigui que no caiguem en la temptació de culpar només el Partit Popular. Sovint tots són iguals.

A CiU, per la seva banda, hi tenen un exconseller de Cultura, Jordi Vilajoana; l'alcaldessa de Calella, Montserrat Candini -quan la van enviar al Senat s'havia quedat a l'oposició-; i un exsecretari general d'Esports, Josep Maldonado, entre d'altres.

El cas més sorprenent és possiblement el de la senadora Eva Parera. Duran i Lleida la va nomenar portaveu del partit, un dels portaveus que més efímers que ha tingut mai Unió. Els periodistes que seguim l'actualitat política no sabem encara perquè va perdre la confiança en ella tan ràpidament, però per recompensar-la per les molèsties causades la va enviar al Senat.

Sense oblidar l'anomenada Entesa pel Progrés de Catalunya (PSC-ICV). Que Déu ens agafi confessats -i que consti que sóc agnòstic- si hem de progressar gràcies al Senat, però molts dels alcaldes del PSC que es van quedar sense alcaldia a les darreres eleccions municipals van ser convenientment recol·locats a la cambra alta en la mesura de les possibilitats electorals del partit.

En aquest grup hi ha -a més dels honorables José Montilla i Joan Saura, ja esmentats-, l'exalcalde de Tortosa Joan Sabaté -aquell que es va passar d'ICV al PSC-; l'exsíndic de la Val d'Aran i diputat del PSC al Parlament, Francesc Boya -que no va passar de l'abstenció amb la Llei de Vegueries malgrat les crítiques-; l'extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Carles Martí -almenys Jordi Hereu va tenir la dignitat de rebutjar-ho-; i l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, que va perdre el càrrec davant CiU. Em deixava un altre il·lustre com Jordi Guillot, que ha estat de tot a Iniciativa des que va començar de regidor a l'Hospitalet (1981-1983) quan ICV encara era el PSUC.

He tingut la delicadesa d'agafar només els noms d'aquesta legislatura perquè si tiréssim més enrere n'hi hauria per fer no pas un article, sinó un llibre sencer. Com a mínim un llibre d'autoajuda. En resum: els partits fan servir el Senat com el CAC, el consell de govern de la CCMA, l'Oficina Antifrau o el Parlament Europeu. Per repartir-se el pastís.

Perquè el Senat no és només una cambra de representació territorial, almenys en teoria, sinó que les dissets comunitats autònomes elegeixen també els seus representants -en realitat només representen els partits que els han proposat- la qual cosa augmenta, per descomptat, les possibilitats de recol·locació atès que ni tan sols s'han de sotmetre al veredicte de les urnes.

Aquesta ha estat la via escollida per José Montilla, Joan Saura, Eva Parera, Iolanda Pineda, Coralí Cunyat, Jordi Vilajoana o Alicia Sánchez-Camacho. La líder del PP de Catalunya té temps de dedicar-se al Senat si ha de dirigir un partit i fer alhora de presidenta del seu grup al Parlament a més d'exercir de mare? No, però amb l'excusa del Senat pot mantenir el contacte amb Gènova i, a més, els viatges li surten de franc.

I de Coralí Cunyat (CiU) no en tinc cap referència ni a favor ni en contra llevat que segons la seva biografia oficial està soltera -sens dubte un bon partit-, però ha fet una carrera fulgurant ja que passat directament de regidora a l'Ajuntament de Girona (2007-2011) i consellera comarcal del Gironès en el mateix període a senadora.

De debò, i si tanquem el Senat?

Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#4 Pepex, Barcelona, 18/07/2012 - 19:24

Donat que avui és 18 de Juliol, en lloc de tancar el Senat proposo tancar el Congres i cridar una Convenció Constitucional per la Republica Federal (o Catlana). Com govern provisional, hi posem els tecnòcrates europeus vestits de negre.

#3 pepillo, barcelona, 17/07/2012 - 11:18

Y, encima, la gente que va a votar cree que esta dictadura partitocrática, que esta desvergonzada tomadura de pelo, tiene algo que ver con la democracia. Qué pais, y qué paisanos.

#2 Soro, Barcelona, 16/07/2012 - 08:41

Hi ha un senador de CDC que defensa amb molt d'empenta l'existència d'un Senat , haurà d'explicar molt be quines son les avantatgés de tenir-ne un , jo conec el Senat perquè en hi havia un a la Roma Mil·lenària i actualment el d' Espanya em sona a jubilació daurada .

#1 Guillem, Albacete, 15/07/2012 - 21:35

Quanta raó que tens, Rius!

En això del Senat, és vàlid també el lema ockhamià: "Pluralitas non est ponenda sine necessitate".

I en aquest tema, és obvi que l'única "necessitate" que hi ha és la de col.locar a tota aquesta gent que no tenen cabuda enlloc més.