Publicitat
La Punteta · 11 de Març de 2014. 17:19h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Quim Monzó, al Senat

Quim Monzó, al Parlament el 17 de novembre del 2006

Divendres passat Quim Monzó em va preguntar per twitter: "si jo em presentés a senador, em votaries?". Vaig contestar amb un síííííí entusiasta. Fins i tot encara que em deixava clar que "et ben juro que no fotria cop".

Però qui és que penca al Senat?. El Senat va ser un invent dels pares de la Constitució -com el famós café para todos- perquè llavors hi havia fam de democràcia i es va pensar que, com la majoria de països del món, millor dues cambres que una. L'increïble, doncs, no és que el creessin, sinó que més de trenta anys després ningú no s'hagi atrevit a reformar-lo. En el benentès que reformar el Senat vol dir tancar-lo.

Els partits, en efecte, fan servir la cambra alta de jubilació daurada només superada -pel que fa a retribució, dietes i complements- pel Parlament europeu. Anar al Senat és encara una bicoca més gran que anar al CAC, per exemple. Només cal veure la llista actual de senadors il·lustres que inclou un expresident de la Generalitat, José Montilla; dos exconsellers -un de cada color-: Joan Saura (ICV) i Josep Lluís Cleries (CiU).

També hi ha una exportaveu d'Unió, Eva Parera, que va durar tres mesos -per això diuen que Duran la van enviar al Senat-; Montserrat Candini, després que es quedés sense l'alcaldia de Calella (Maresme) malgrat haver guanyat; o Josep Maldonado, que va passar d'exsecretari general de l'Esport a diputat a Madrid i de diputat a Madrid a senador. Amb Maldonado ningú no s'hi atreveix perquè anava de safari amb un dels fills.

No s'ho pensin, l'esquerra -sempre amb tanta moralina- ho fa igual o pitjor. Hi ha Carles Martí després que el referèndum de la Diagonal li costés la tinença d'alcaldia; Joan Sabaté, que va ser escollit alcalde de Tortosa per ICV i després es va passar al PSC; l'històric d'ICV Jordi Guillot -jo anava en pantalons curts i ell ja feia política- o l'exdiputat al Parlament i exsíndic de la Val d'Aran, Francesc Boya. Ara ni una cosa ni l'altra.

També Alícia Sánchez-Camacho, que és senadora en representació del Parlament encara que després la citin per Método 3 i no hi vagi. Saben per què ho és? Perquè així pot mantenir el contacte amb Génova, la seu del PP a Madrid -tan important per a un president del PP de Catalunya- gràcies als bitllets d'avió que finança el Senat.

Fins i tot ERC va enviar-hi el fitxatge estrella de Jordi Portabella, Ester Capella, a les municipals del 2007. Portabella va de fitxatge estrella en fitxatge estrella fins a la derrota final. I encara gràcies que els esmento, els que no surten a la llista -tant de CiU com de l'Entesa pel Progrés- és perquè, en alguns casos, són d'una grisor absoluta.

Val a dir que ho fan tots els partits. També el PP o PSOE han aprofitat la cambra alta per recol·locar expresidents de comunitats autònomes com Vicente Álvarez (Principat d'Astúries), Joan Lerma (Generalitat Valenciana) o Marcelino Iglesias (Aragó). Fins i tot hi ha noms que els sonaran com Iñaki Anasagasti (PNB) o Pío García-Escudero i Javier Arenas (PP).

El Senat és, doncs, la cambra dels ex. L'únic que va tenir la dignitat -paga la pena recordar-ho ara- de no acceptar un escó de senador va ser l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, al qual li van oferir aquesta sortida. Hereu va preferir buscar-se la vida al sector privat i, pel que sé, li va molt bé.

Per tot plegat voldria llançar des d'aquesta modesta -modestíssima- columna d'opinió la candidatura de Quim Monzó com a senador a les properes eleccions generals del 2015. Potser podria obtenir un resultat equiparable al de Josep Benet en els comicis de 1977.

Ja sé que no fotria brot com admet ell mateix, però podria aprofitar el temps per tirar-se pets com feia Camilo José Cela; fer mots encreuats; o redactar la seva columna diària a La Vanguardia, sens dubte una activitat molt més profitosa.

El Quim és capaç de tot: recordo que un dia que, en un ple del Parlament, em va tocar -literalment- els collons com aquella vegada que Michel ho va fer amb Valderrama en un partit de Lliga. Contra el Valladolid, per cert. El Manuel Trallero, que estava al costat, n'és testimoni.

Devia ser el 17 de novembre del 2006 perquè conservo una foto de passadissos -en què surt amb pinta d'entremaliat- que és la que il·lustra aquest article. En tot cas era abans del seu discurs a la Fira de Frankfurt: aquell d'"una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica". Per descomptat, no em vaig queixar perquè vaig pensar que si mai li donaven el Nobel sempre podria presumir que el Nobel m'havia tocat els collons. Tot i que em sembla que tenim poques opcions d'ençà de la mort de Jesús Moncada, Miquel Baucà o, a un altre nivell, Martí i Pol.

Jo negaré haver-ho dit perquè la gent es pensa que sóc un expert d'internet, però si algú s'apunta a fer una plana de facebook o qualsevol altra iniciativa a les xarxes socials per esperonar la seva candidatura té tot el meu suport. Fins i tot seria capaç d'enganxar cartells la nit electoral. Algú s'apunta a fer campanya per Quim Monzó al Senat?.

 

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

 

Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#5 Julio, Barcelona, 13/03/2014 - 11:47

Sr. Rius, con los titulares de su e-noticies me da la impresión que usted está situado como no a la independencia. Otra percepción que tengo es que nuestro president "Sr. Mas" no le gusta. Otra percepción es que le interesa mas crear polémica que la propia Catalunya. Gracias y perdón.

#4 Criteri, Mollet, 12/03/2014 - 21:11

hi ha tants poquesoltes, que un gandul mes...Ara per lo del Nobel no hi passo de cap manera. Valga'm la Mare de Déu!!

#3 8, z, 12/03/2014 - 20:25

Monzó ha d'anar al seu lloc natural, al bar, i no pas al Senat. Si li agrada beure, que s`ho pagui ell, no nosaltres.

#2 Raimon Rodríguez, Mataró, 12/03/2014 - 10:26

I Quico Pi de la Serra no?

#1 Gerard, Barna, 11/03/2014 - 19:33

No, però jo m'apuntaria a crear una plana en contra dels articles banals.

#1.1 pepe, andorra, 11/03/2014 - 22:51

en un dia como hoy. Hace 10 años hubo un golpe de estado, no esta de mas poder esbozar una sonrisa. Y no tq quejes tanto gerard, si no hubiera sido por ese golpe, los ultranacionalistas no estarian donde estan hoy.

#1.2 sepet, bcn, 12/03/2014 - 01:34

Mira pepe ..... a veces ocurre aquello de que Dios ecribe recto, pero con renglones torcidos.

#1.3 pepe, andorra, 12/03/2014 - 21:25

si, eso decian tambien del asesinato de keneddy o del incendio del reichstag e incluso del 23 f o la muerte de ramon tosas y gutierrez mellado. Pero puedes apostar q mas q dios es el diablo el q escribe esos renglones.