Publicitat
La Punteta · 4 de Juny de 2015. 12:10h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Rahola i jo

Mas, a la campanya electoral del 2012

El passat 29 de maig vaig tenir l'honor que Pilar Rahola confessés, des de la seva tribuna a can Cuní, que estava “emprenyada” amb mi per un article en el que criticava la seva proximitat -i la d’altres- a CiU. “Si ets crític amb el Govern ets independent i si dius 'a mi el Mas m’agrada' estàs venuda”, es defensava.

Devia estar força empipada perquè l’endemà, a La Vanguardia, em va tornar a esmentar. “Si defenses la progressia, ets independent; defenses Mas, ets un venut a l’or de la Generalitat”, va insistir llavors. Com que l’article era de quatre dies abans vaig pensar que, atesa la reacció, havia encertat.

Val a dir, Pilar, que entenc perfectament el teu raonament. Jo també he estat molt crític -i ho saps- amb aquest fals progressisme. Fins i tot vaig fer un llibre sobre la Barcelona progre que tu vas qualificar d’“imprescindible” en una columna a La Vanguardia el 4 d’abril del 2012. Article del qual espero que ara no te’n penedeixis :).

Però deixa’m plantejar-t’ho d’una altra manera: “Catalunya va bé?”. Tu mateixa vas publicar un article l’any 2000, en aquest cas quan col·laboraves amb El País, i deies: “cuando uno discrepa de la fe pasa a formar parte del ejército de infiltrados anticatalanes”.

La pregunta, doncs, és: estem ara millor o pitjor que fa quinze anys? Dit d’una altra manera: estem millor o pitjor que quan Mas va arribar la presidència de la Generalitat ara fa cinc anys?.

Jo no m’acabo de creure que una analista rigorosa i perspicaç com tu hi hagi coses que no vegi. Sí, podem entrar en el debat que Espanya ens roba, Espanya ens escanya en expressió del conseller Mas-Colell. Fins i tot que és qüestió de “supervivència de l’autogovern” com li va dir el president Mas a Jordi Basté en una entrevista el 22 de febrer del 2013.

Encara que el conseller Homs, també a Rac1, ja ho va elevar el passat 2 de maig a una qüestió de “supervivència col·lectiva”. A mi, Oriol Pujol em va dir un cop que si no espavilàvem podíem acabar com Múrcia. Dit amb tot el respecte pels habitants d’aquesta comunitat autònoma.

Però, fins i tot en aquest cas, en política no pots plantejar batalles que no pots guanyar. El president hauria llegir Sun Tzu. Per al general xinès del segle VI a, de C. si no tens possibilitats de victòria més val no plantejar batalla. Al capdavall, la política és com la guerra, però sense sang.

Tu ho deies també en el teu article ara fa quinze anys: “Cataluña no va bien, como mínimo en términos de garantizar competitividad de futuro, y no sólo tiene la culpa Madrid”. En canvi, aquí els que no combreguem necessàriament amb l'optimisme de Palau gairebé som vistos quasi com uns traïdors a la causa.

Ara hi ha consellers o conselleres que, quan governava el tripartit, gairebé em feien reverències i ara eviten saludar-me. Sovint els hi haig de recordar als de Convergència que, quan van fer set anys de travessa del desert, només tenien La Vanguardia i e-notícies. La Vanguardia perquè era convergent i e-notícies perquè sempre cal ser més crític amb el govern que amb l’oposició. Sobretot quen el govern ho fa malament.

Tinc la sensació que el procés acabarà amb la independència dels mitjans, entre d'altres coses. El que és pitjor: també amb la credibilitat dels periodistes. Tu creus que hem de tenir un portaveu del Govern que, en una roda de premsa oficial, digui que un altre Govern té “tírria” als catalans.

Fins i tot en el cas que sigui veritat perquè sospito que hi ha catalans de CiU i d'ERC, però també del PPC i de Ciutadans per posar opcions polítiques diverses. Com també n’hi ha del Barça, de l’Espanyol o de la Penya. Només faltaria. El mateix portaveu, per cert, que un dia va dir que el ministre d'Hisenda actuava com “un macarra”.

Per aquesta raó crec que la responsabilitat dels periodistes que esteu a la vora del president Mas és superior a la de la resta. Que a mi no em faci cas ho entenc: jo sóc un mindundi -no et pensis: enguany a e-notícies fem 15 anys-, cosa que espero no deixar mai de ser. Jo, vull dir, no escric a La Vanguardia. Ni surto a can Cuní. De fet, no surto enlloc.

Però a tu si que t’hagués fet cas si li haguéssis preguntat una cosa tan senzilla com: Artur, vols dir que anem bé?. Un dia -ja no sé si per whatsapp, per twitter o per sms- ja et vaig dir que no es podia assessorar al Govern com a membre del CATN i fer de columnista independent alhora a La Vanguardia. O una cosa o l’altra. Recordo que em vas contestar, si em permets la indiscreció, que no assessorava al govern, sinó al país. No cal que et digui que discrepo.

Em sap greu dir-ho, però des que vas fer el llibre -allà em definies com “l’home més poderós del pa amb tomàquet català” (pàg. 20)- sembla que t’hagi agafat una síndrome d’Estocolom creixent. No crec que Yasmine Reza hagi acabat igual respecte a Sarkozy.

Tu creus que pots sortir per la tele i dir que el Mas ha estat “grandiós”, fins i tot en el cas que se’n sortís prou bé de la comissió d’investigació del Parlament?. O aquell altre que deies que el 9N -passar de la consulta a una cosa anomenada procés participatiu- era una “jugada mestra”?.

Potser de tots els teus articles, ja saps que els llegeixo de pe a pa, el que més recordo darrerament és aquell que també vas fer sobre els progres (19 de maig del 2015). Perquè quan deies que “hi ha una diferència enorme entre ser un progre i ser un messies” em va venir al cap automàticament aquella foto de Mas, que il·lustra aquesta columna, creuant el Mar Roig. Va ser com la magdalena de Proust. D’ençà d’aquella foto la paraula messies hauria d’estar prohibita en el periodisme català. I mira que, per principis, estic en contra de les prohibicions.

M’estalvio parlar dels teus pals a tort i a dret a Esquerra, a Iniciativa, a Unió, a tutti quanti quan opines que posen pals a la roda del procés. Criticar Mas o el Govern quan s’escau no pot ser considerat un delicte de traïció. A mi, quan llegeixo Pilar Rahola m’agradaria llegir Pilar Rahola, no Francesc-Marc Álvaro.

Em temo que el president de la Generalitat viu dintre d’una bombolla i, en part, és responsabilitat d'aquest periodisme presidencial que criticava. Al cap i a la fi, tots els que estem per la independència el passat 9N vam anar a votar. A mi, si no em fallen els números, em surten 1,8 milions de persones a favor d'un cens electoral aproximat de 6,3.

Però la Catalunya real no surt per TV3. Dimarts a la nit veia el Sense ficció sobre el conseller Ausàs -unes imatges excepcionals, però per mi que ho han fet per recordar que ERC era el partit de les mans netes- i vaig pensar: per què en comptes d’anar a la Seu d’Urgell no van un dia a Cornellà a preguntar sobre la independència?.

Un diumenge vaig anar a Sant Ildefons per un partit de hòquei del meu fill. Em vaig entretenir buscant estelades pels balcons. En aquells edificis de mes de dotze plantes no en vaig veure cap. Com a molt alguna bandera republicana. Jo ha va dir Duran, el criticat Duran, en la seva darrera carta setmanal: “Els resultats de l’àrea metropolitana em preocupen perquè reflecteixen l'existència d'un país dual. Allò d’un sol poble, tan propi del president Pujol i del comunitarisme d'Unió, s'ha esberlat”.

En fi, saps quin és el problema? D’una banda que, en aquest país, hi ha menys independentistes dels que ens pensem. Ja has vist com ha reculat Iniciativa, Unió, fins i tot Ada Colau. Però, per explicar-ho, necessitaria un llibre sencer. El que passa és que hi ha miedo escénico a confessar-ho. En pla Valdáno. El que no és sobiranista és un mal català.

De l’altra, que aquest país porta quinze anys perdent el temps des d'un punta de vista econòmic. L’última legislatura de Pujol, aquella en la que va pactar in extremis amb el PP -com han canviat els temps- només va servir per preparar l’aterratge de Mas. El 17 de gener del 2001 el va nomenar flamant conseller en cap.

Maragall es va embolicar amb l’Estatut. Cataluya volia un nou Estatut? A la vista dels resultats del referèndum a la meitat de Catalunya se li'n fotia perquè es va aprovar amb més abstenció (50,6%) que participació (49,4%). Però Pasqual Maragall volia ser presidnet i per això havia de desplaçar CiU de  l'eix catalanista. Em penso que el PSC encara ho està pagant ara.

El llavors president ho va celebrar al Pati dels Tarongers amb cava, però també va celebrar amb cava la moció de censura que va perdre contra Mas el 2001. Encara recordo la cara de circumstàncies d’alguns diputats socialistes, als passadissos del Parlament, a l'hora del brindis. No sabien on mirar. El germà, per cert, ha acabat col·locat a Esquerra. No li vaig sentir una paraula no ja a favor de la independència, sinó simplement del dret a decidir mentre va tenir càrrec oficial o de partit.

No m’estendré amb els errors de l’Estatut -la ponència parlamentària de setze membres, el bus de l’Estatut, el sopar de la truiteta, la fatiga que va generar en general- perquè n’hi hauria per fer un llibre sencer. Però de tots, el pitjor error va ser negociar el finançament quatre anys després quan les forces ja estaven exhaustes.

Amb Montilla, en efecte, tot va girar sobre el finançament -en teoria era el millor de la història i ara la Generalitat està amb l’aigua al coll- i Mas s’ha embolicat amb el procés. Catalunya té dret a la independència? Per descomptat, jo ja signaria. Fins i tot malgrat que la classe política que tenim em fa més por que una pedregada.

Però també em temo que haurem desaprofitat una oportunitat. Els catalans no podem anar de derrota en derrota fins a la derrota final. I, si aquest cop perdem, ens haurem d’esperar dues o tres generacions per tornar a plantejar el tema. Jo, per si de cas, ja he encarregat al meu llibreter habitual l'obra d’Ernest Lluch sobre la desfeta de 1714: el de La Catalunya vençuda del segle XVIII. A veure què hem de fer.

Què se n’ha fet de l’astúcia de Mas? Perquè ara que no està de moda citaré Pujol quan va dir el 2007, sobre l’Estaut, que “quan has d’iniciar una jugada arriscada, com ara una guerra, has de saber quants soldats tens i quantes escopetes, tancs, avions, i saber fins quan la teva gent pot aguantar el cop”. No estic segur que Mas hagi mesurat les forces. Per mi que, com un gag de Polònia, mira enrere i només veu Quico Homs.

Sembla mentida, els nostres rebesavis van fer la revolució industrial amb una sabata i una espardenya, enmig de cinc guerres, sense matèries primeres i sense un estat propi. Mentre que nosaltres, com et deia, estem perdent la revolució tecnològica. Bàsicament seguim sent totxo i turisme. I això que, en teoria, havíem d’aprofitar la crisi per canviar el model productiu.

Jo hi ha coses que sento ara que ja sentia amb Jordi Pujol!. Per descomptat, la Catalunya trilingüe; el canal Segarra-Garrigues, que està infrautilizat; o el Sincrotró que em sembla que també funciona a mig gas. I això que, en teoria, el catalanisme és el motor del país. A veure si, al final, anem enrere com els crancs.

El que no entenc és que ha fallat en Artur Mas? Després del desgavell dels set anys de tripartit havia de ser l’home que aixequés el país, reactivés l’economia, aprimés la Generalitat. De moment volen crear 186 noves places a l’Agència Tributària, a final de legislatura, malgrat que només gestiona el 7% dels impostos dels catalans. I la delegació aquella a Viena deu ser per intentar convèncer a l’arxiduc Carles, o als seus descendents, que torni. L'important és fer bullir l'ollar, marcar paquet.

És curiós perquè ho tenia tot a favor: és seriós, pencaire, parla idiomes, no se li coneixen embolics de faldilles i, en principi, tampoc té calés a l’estranger. En paraules de Germà Gordó, que tu vas recollir al teu llibre, “un calvinista pur" (pàg. 62).

Però llavors, insisteixo, què ha fallat? El lideratge? l’equip? el tempo? Ara estem fent ciència ficció, però com haguessin estat aquestes dues darreres legislatures amb David Madí a Palau?. Fa temps que, en la presa de decisions, no n’encerta una. A mi no m’agrada la Fórmula 1, però em recorda Fernando Alonso que, quan se’n va de Ferrari, tornen a guanyar carreres.

Potser van fallar els 100 primers dies. Mas hagués hagut de fer com Roosevelt que va posar en marxa el New Deal en tres mesos. En el benentès que tampoc es pot jutjar un govern pel seu volum legislatiu, sinó per la seva iniciativa política.

Al capdavall va fer tres plans de retallades: un el gener del 2011 tot just arribar, el segon el novembre del mateix any i el tercer el maig del 2012. Però malgrat això no se’n va sortir. De fet, les eleccions anticipades van deixar en suspens el quart.

Un dia vaig anar a la presentació d’un llibre del Vidal-Quadras i, davant d’un auditori entregat, va dir amb aquella veu característica que les retallades s’havien de fer els primers quinze dies i si cal sortir per televisió "en prime time” per explicar-ho. A veure si el punyeteru tenia raó.

També és veritat que es va trobar tota l’herència del tripartit. Hi haurà obres públiques que acabarem de pagar el 2100!. I que és més fàcil criticar assegut còmodament davant de l’ordinador que governar. Però Mas deixarà una Generalitat més endeutada que Montilla: ja supera els 60.000 milions en cinc anys. Mentre que el líder del PSC ho va deixar en 35.000.

El tripartit va fer pisos de protecció oficial a la Torre de Capdella, al Pallars Jussà. Vaig ser el primer en criticar-ho, però suposo que tard o d’hora algú els farà servir. Què ha fet Mas més enllà del procés?. Sospito que ha fet retallades, però no reformes.

En realitat, l’estructura administrativa de la Generalitat continua intacte. Tu creus, per exemple, que, ens cal un Institut Català Internacional per la Pau?. Com no vagin a Síria. El president de l'organisme -tenen 1,2 milions de pressupost- va comparèixer l’altre dia al Parlament i va dir que enguany havien publicat un parell de llibres sobre la no violència, unes revistes i havien donat un premi. Tots els diputats aplaudint. Fins i tot el del PPC.

La meva teoria personal és, doncs, que Mas es va fer sobiranista per impotència: perquè no se'n va sortir amb les retallades. En aquest cas, el procés sobiranista seria una fugida endavant clàssica, de manual. I no saps el que em dol dir-ho.

Potser no te’n recordes, però a les eleccions del 2012 Convergència ni tan sols parlava d’independència, parlava d’estat propi. Però Guanajuato, Baviera o Massachussets també són un estat propi i no un estat independent.

T’has llegit el programa electoral de CiU del 2012?. No cal que ho facis, t’ho dic perquè té 149 planes. Però si poses la paraula "independència" al cercador et surt, a la plana 15, “la independència” de les conques hidrogràfiques.

L’altra opció és que ho fes per tapar les retallades. Ja ho va dir el conseller Vila en un Fórum Europa. Citaré en castellà que és com ho va publicar El País, l’únic mitjà on ho vaig veure: "¿Si este país no hubiera hecho un relato en clave nacionalista cómo hubiera resistido unos ajustes de más de 6.000 millones de euros?".

Hi ha una hipòtesi pitjor, de la qual tampoc n’has parlat: i si ho han fet també per tapar la corrupció? Al capdavall, CDC deu ser l’únic partit de tota Europa occidental del qual va dimitir el secretari general i el president fundador -pare i fill- en deu dies aquell fatídic juliol del 2014. Sort que era un "afer privat".

M’estalvio parlar d’altres casos de corrupció que afecten a dirigents de CiU com el cas Palau, ITV, Pretòria, Clotilde o Innova. L’altre dia, durant la campanya, quan va anar a Reus, Artur Mas va afagar el cas Innova per les banyes i va dir que s’havien trobat “un bunyol” i que hi estaven posant "ordre".

Tenia raó: l'assumpte afecta més a antics càrrecs del tripartit que a la federació nacionalista, però tu creus que és normal un país que col·loca pròtesis defectuoses o caducades als seus pacients?. Pròtesis d’una empresa, Traiber, en la que feia de director financer el regidor de sanitat de les Borges Blanques. De CiU, per cert.

A Espanya hi ha un partit de govern que presumptament hauria de pagat en diner negre durant 18 anys, però a Catalunya tenim un partit de govern que hauria cobrat comissions durant nou. Jo, cada vegada que passo per davant de l’edifici dels jutjats de Lluís Companys -ara un edifici de quatre plantes tancat, barrat i tapiat perquè no hi entrin okupes- m’assalta el dubte: calia la Ciutat de la Justícia o simplement era per pagar comissions?. Al cap i a la fi la va fer Ferrovial.

Tot això, Pilar, no ho dius als teus articles ni a la tribuna de can Cuní ni a la tertúlia del Basté. Estàs en el teu dret, per descomptat, però l’altre dia, quan comprava el pa, una veïna em va dir: “què li has fet a la Rahola?”. “Està molt sensible: quan li toquen el Mas salta de seguida”, va sentenciar.

En fi, probablement Mas espera sortir per la porta gran de Palau amb 3.000 persones corejant el seu nom a la Plaça Sant Jaume. Jo em trobo molts votants d’Esquerra que em diuen: “Mas és un gran president, però jo no el votaria mai”. I per governar, ja se sap, calen vots.

I el problema és que el que passa ara a molts ajuntaments -a Barcelona el partit guanyador té 11 regidors de 41!- és només un aperitiu del que passarà al Parlament a partir de les properes eleccions. El país va embalatat i no se sap cap a on. Espero que, al final, no ens estimbem tots plegats.

Amb tot això vull dir que no tenim dret a la independència?. No, per descomptat. Som una nació. Fa mil anys que som aquí. Però no podem supeditar l’agenda econòmica a la política. Tampoc podem vendre que la independència ho arreglarà tot. Serem més feliços, follarem més tots plegats - perdona l’expressió- i cauran bitllets de 500 euros del cel. La profecia de Francesc Pujols s’haurà complert. No, no és veritat.

I que els quatre gats -la majoria ho veu, però calla com va dir Ignasi Guardans- que ho diem en veu alta se’ns tracta de “infiltrados anticatalanes” per utilitzar una expressió teva. Jo faig col·lecció d'insults. El que més em dol és que m'insultin els meus. I, amb franquesa, el nivell d'alguns sobiranistes és per llogar-hi cadires.

Per què no fan un dia un .Cat i conviden indepes, però també periodistes de la talla de Gregorio Morán, Manuel Trallero o Arturo San Agustín per dir-ne tres?. Perquè els hi dirien la veritat. Tot plegat cauria com un castell de cartes.

I si no et dic Manuel Cuyàs -un altre membre del meu cànon particular juntament amb tu- és perquè aquest ja va a TV3. Potser haver escrit les les memòries de Pujol ajuda, però ara això és com una creu. Tant se val, és dels pocs de la colla amb criteri propi.

Jo ja entenc que ser considerat pujolista en l’època que el PSC manava a tot arreu llevat a la Generalitat, també a molts mitjans, devia ser com un pecat. Però ser d’un color o de l’altre ha facilitat la vida professional a molta gent.

Un dia vaig anar a un acte del conseller Homs a la Blanquerna i vaig descobrir, astorat, que allò era una facultat sociovergent: a una banda hi havia el degà, l’exdiputat socialista Josep Maria Carbonell -molt amic meu, espero que no deixi de ser-ho- i a l’altre Marçal Sintes. S’havien repartit les canongies universitàries!. Això sí, tots aquestes que fan classes a la Blanquerna no els he vist mai cobrint una roda de premsa o fent periodisme de carrer.

Per tot plegat, no sé si ens en sortirem en això de fer un país nou. Jo quan veig aquestes pancartes grogues de l’ANC que diuen que vull un país nou millor per als meus néts o un país sense corrupció penso si no ens hi podríem posar ara mateix, sense haver d'esperar a la independència, per si de cas. Per mi que han venut el procés com si fos una pastanaga.

En fi; petons, Pilar. Records al Robert. Espero amb candeletes la teva rèplica. Si el Cuní s'atreveix, podem fer un tête à tête en directe. Em sembla que no hay cojones.

 

 

 

Segueix-me a twitter

Web personal

Tots els articles

Elogis

Insults

Publicitat

46 Comentaris

Publicitat
#44 pepe, andorra capital jerusalen, 13/06/2015 - 13:43

un inacabable mano a mano entre la israelita la Rahola y su judio preferido del armario y no aparece ni un solo capitulo sobre lo buenos q son los Netanyahus y lo malos q son sus víctimas, es q no me lo puedo creer.

#42 Maties, El Pla, 08/06/2015 - 01:39

"El president hauria llegir Sun Tzu. Per al general xinès del segle VI a, de C. si no tens possibilitats de victòria més val no plantejar batalla." Sí, però resulta que la batalla es va plantejar fa 300 anys, no va ser en Mas i encara dura. Sun Tzú diu més coses més aplicables al nostre cas defensiu

#41 Pere, Lleida, 07/06/2015 - 19:14

La Rahola causa repugnància a molta gent que creu en la democràcia. Aquell "vostè no sap qui sóc jo", que va adreçar amb to amenaçant a un urbà a Barcelona, o els diners que ella i en Colom van rebre d'en Millet, ens permeten fer una idea de la catadura moral d'aquesta publicista del règim.

#40 FERRAN, BARCELONA, 06/06/2015 - 18:54

La Rahola no és més que una pèriodista comprada per aquells que han endegat un procés que saben que no anirá enlloc. I ella també ho sap això, de la mateixa manera que el Mas no és més que un lider de llauna, mediocre i interessat. Quant de mal fan a Catalunya gent com ella.

#39 jordi, l'h, 06/06/2015 - 17:40

pagaría per veure Rius vs. Rahola amb Cuní de referee...aquest dia segur que el Cuní també portaría escot!!!
Seur Rius que perdràs, però sortiràs com un mártir!!
MOlt bon article,felcitats!!!