Publicitat
La Punteta · 9 de Març de 2014. 18:12h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Ramoneda, un dels nostres

Ara que estan a punt de quedar-se sense palmeros estic pensant seriosament a fer-me del PSC. No és que m'hagi tornat socialista o em cregui la conya del federalisme, però m'agrada anar a contracorrent. Fins i tot malgrat que també podria explicar alguna putada de quan Toni Bolaño manegava la comunicació de Palau. Però, a aquest pas, només els quedarà l'historiador Joaquim Coll. I encara perquè és el guru oficial del partit.

Agafem, per exemple el cas de Josep Ramoneda que divendres passat va declarar a TV3 que el PSC li recorda un partit estalinista. "El PSC actual -va afirmar- em recorda tremendament alguns partits d’extrema esquerra de l’època de la resistència al franquisme, que vivien amb aquella cultura de ‘mira, ja n’hem expulsat un altre, cada cop en som menys, però ara ja quedem els autèntics’".

Encara en va dir una de més grossa: "Quan penso que, fa set o vuit anys, els dirigents socialistes deien que el PSC era el partit que representava més la societat catalana, perquè era el que representava més electors... En aquest moment, ells solets s’ho han anat escopint tot de sobre, i això és molt trist”. Les negretes són meves.

Ho diu Josep Ramoneda, que ha viscut 20 anys del PSC!. La  pròpia Pilar Rahola el va batejar un dia com el "progre oficial" i l'al·ludit, per cert, no va gosar ni replicar. La veritat és que el propi Ramoneda es devia veure venir la patacada perquè, dos dies abans, en un article a El País deia: "abans de final d'any, l'ordre tornarà a regnar a Catalunya. S'haurà posat fi a aquest govern tripartit de xarnegos i menestrals que tan ofensiu resultava per a la sensibilitat dels que consideren que la pàtria és de tots, però més d'uns que d'altres".

Ara ha abraçat, ves per on, aquell nacionalisme burgès, casolà, de barretina que durant tants anys va criticar. Per això no sé mai si conversions com les de Josep Ramoneda, Ernest Maragall o Ferran Mascarell -i Jaume Barberà a un altre nivell- són sinceres o interessades. No els vaig sentir mai cap crítica quan tenien càrrec oficial o volien treballar a TVE.

Al cap i a la fi, Josep Ramoneda ha estat director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona durant 18 anys (1994-2012). De fet, segons la Wikipèdia, la seva vinculació a un xiringuito tan envejat ve d'abans: del 1989. I el centre -finançat generosament per l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, és a dir, pels seus- va ser durant anys una mena de think tank progre per contrarestar la política cultural de CiU, que manava a la Generalitat. Llàstima que el desaparegut Max Canher (1936-2013) ja no ens pugui explicar totes letraves que li van posar aquests nouvinguts al sobiranisme.

Encara recordo que el 24 de maig del 2005, en ple primer tripartit, el Govern va aprovar un subvenció de 600.000 euros a proposta del Departament de Cultura "exclosa de concurrència pública". És a dir, a dit. I, el 25 de febrer del 2008, amb Zapatero a la Moncloa, l'Estat va firmar un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per finançar diverses institucions culturals. En nom del Govern espanyol hi havia la llavors ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, i per l'Ajuntament, l'alcalde Hereu. Al CCCB li va tocar la rifa: 500.000 euros.

Mirin si Ramoneda era socialista -suposo que després d'haver passat per Bandera Roja i el PSUC, com tots- que a les memòries de Quim Nadal surt una desena de vegades. Una mostra més de periodisme independent: fins i tot conspirava abans del congrés de Sitges. I al llibre de Ramon de España n'hi ha prou amb quatre per retratar la seva peculiar evolució ideològica.

En un país on es confon la pluralitat amb les quotes -més enllà dels seus indubtables mèrits-, a Josep Ramoneda li ha anat molt bé ser la icona intel·lectual del PSC durant tots aquests anys: li ha permès des de col·laborar a La Vanguardia a ser membre de la junta del Cercle d'Economia. Sense oblidar que ha estat també comentarista estrella d'El País i la Ser. En resum: era un dels nostres.

A més, ara es queixa que el PSC és un partit estalinista, però ben mirat ho ha estat sempre. O com es pensen que es pot governar dos ministeris, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i quatre diputacions?. Com la majoria de partits, d'altra banda, on tenen direccions de seixanta paios i un consell nacional de quasi tres-cents però, com que tots tenen càrrec públic, ningú no piula. A l'hora de la veritat qui remena les cireres en són quatre o cinc. Pujol, a la seva bona època, a Convergència fins i tot va instituir allò del Secretariat Permanent: ell, Roca, Alavedra, Trias Fargas i Cullell. La resta, palla.

En fi, suposo que després d'aquest article, si mai hipotèticament escric un llibre, me l'hauré d'editar jo mateix o distribuir-lo en fotocòpies en pla clandestí perquè al senyor Ramoneda l'han nomenat ara president del Grup 62, que és com dir president de gairebé totes les editorials de Catalunya. Un dia vaig anar a fer una visita de cortesia a la seu del grup al Raval i vaig quedar acollonit perquè és Edicions 62, Empúries, Selecta, Proa, Destino, Planeta, Columna, Pòrtic, Mina, La butxaca, etc. Però val a dir també que qui aguanta el Grup 62 és José Manuel Lara encara que després algun eixelebrat del CCN digui que es pot endur Planeta "on vulgui".

En un país normal, a Josep Ramoneda li hauria de fer vergonya sortir al carrer. Aquí n'hi prou perquè et facis sobiranista de la nit al dia perquè et fitxin a l'Ara, et posin al capdavant de l'editorial més important en llengua catalana o t'entrevistin als Matins de TV3. Vivim dintre d'una bombolla. Però un dia explotarà.

 

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Facebook

 

Publicitat

12 Comentaris

Publicitat
#12 Carles, Barcelona, 12/03/2014 - 11:29

Rius, d'aquests en tenim un grapat. Un que ara és Ministre Català (el Conseller de Cultura) era una altra 'lumbrera' que va saber llegir molt i molt bé la jugada. No sé qui va dir allò de 'Yo ya no sé si soy de los míos' però la va clavar.

#11 Josep, Palma, 11/03/2014 - 11:34

La energía negativa del nacionalismo se va a transformar EN AMOR

#10 Lo marques de potes, Lleida, 10/03/2014 - 18:33

Y que hace lara pagant a "uns dels nostres" ?

#10.1 pepillo, Barcelona, 10/03/2014 - 20:40

Lara, como empresario inteligente, tiene siempre puesta una vela a Dios otra al diablo, para tener contentos a los dos y que le dejen ganar dinero sin molestarle más de lo estrictamente necesario.

#9 abcdari, bcn, 10/03/2014 - 10:06

No se ben be de que va aixo Sr Rius. Ni entro ni hi surto sobre els motius d'en Ramoneda però dues coses: els seus escrits tenen un cert nivell (mes aviat alt, no es en Cañas per entendrens) i tu t'has adonat que la societat catalana està canviant molt i que això fa posicionar novament les persones?

#8 FERRAN, BARCELONA, 10/03/2014 - 09:56

El senyor Ramoneda és un subvencionat que ha viscut de l'erari públic des de la transició. Com tants i tants, vaja. Evidentment, sempre s'atansen al foc que més escalfa. Ara es pensen que aquest procés no té aturador i que tot serà bufar i fer ampolles, però crec que van molt errats.