Dissabte passat veia Junqueras abraçant-se a Jordi Carbonell al consell nacional d'Esquerra i em va venir al cap Josep-Lluís Carod-Rovira. Perquè qui va posar al mapa fer una consulta el 2014 va ser ell.
Que consti que, com a governat, a mi em va semblar un desastre. En la seva obra de govern -a part d'anar a fer el Mahatma Gandhi a Perpinyà- hi ha també la llança de l'Equador o col·locar el germà a París. Jo em vaig quedar de pedra el dia que, llegint el DOGC, vaig descobrir astorat que tenia tants assessors que havia hagut de nomenar un coordinador i tot.
No he entès mai com una persona que prometia tant a l'oposició després ho pogués fer tan malament. Fins i tot li vaig preguntar un dia a boca de canó als passadissos del Parlament ("què ha fallat, Josep?") i es va justificar dient que era el paio més odiat d'Espanya i que el partit sempre li havia fet mobbing, però no va fer cap autocrítica.
Tant se val perquè Carod passarà a la història no pels seus errors, sinó per haver estat la persona que va modernitzar l'independentisme, el va dotar de contingut intel·lectual i el va convertir per primer cop en una opció de govern. Si l'independentisme ara és on és en part és gràcies a ell.
Ves per on va ser el primer que va parlar -el 2008!- de fer una consulta el 2014 amb un llibre que portava el mateix nom. Hi ha frases com la de "El 2014 és una data per a la sobirania, com una data per a la democràcia" que subscriurien ara tots els que han donat el vistiplau a la pregunta-trampa. De fet, em pregunto si a Carod li haguessin fotut un gol com el que li han fotut a Junqueras.
Potser allò era també una operació personal perquè, en plena picabaralla amb Puigcercós, si el partit assumia aleshores el repte de fer una consulta el 2014 era també apostar per la seva continuïtat com a cap de llista. Encara recordo Ridao, llavors secretari general, desmarcant-se de la proposta.
Però la història el posarà al seu lloc i no hi ha dubte que, pel que fa al 2014, ell va ser un peoner. El que té collons és que sigui jo -que en vaig ser un crític implacable- el que ho hagi de recordar ara en comptes d'algú de la direcció d'Esquerra. Encara que ja no sigui ni militant del partit. Algú li hauria de fer justícia.
Més a:
Web personal: http://www.xavierrius.cat/
Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius
Insults: http://www.xavierrius.cat/insults
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
