Publicitat
La Punteta · 26 de Març de 2020. 09:12h.

JAUME TUTUSAUS

Advocat. Units per Avançar

Remar junts

L’excepcional situació d’emergència derivada de la brutal crisi sanitària que afecta tot el món està capgirant les economies mundials, fins el punt què, per exemple, Espanya ja ha entrat en recessió aquest primer trimestre, situació que segons els analistes econòmics es mantindrà com a mínim fins el juny. Ara bé, no tot han de ser males notícies, primer perquè aquesta crisi té caràcter conjuntural; i segon, perquè alguns experts prediuen que el 2021 l’economia a Espanya podria rebotar, portant-la a un creixement superior al 4%. Esperem que les prediccions siguin certes, però mentrestant que fem?  

 

Des d’Units defensem la necessitat de garantir l’eficàcia de les mesures  destinades a preservar la liquiditat de les empreses i autònoms, evitant, en tot allò que sigui possible, els tancament definitiu de moltes de les activitats industrials,  comercials i de serveis, alhora que cal flexibilitzar la suspensió temporal i extraordinària del contractes de treball. Però per sobre de tot, ens cal garantir un ingrés mínim a totes les persones que no rebin cap tipus de prestació pública, en la mateixa línia que s’ha pronunciat Luis de Guindos, actual vicepresident del Banc Central Europeu, demanant una renda mínima d’emergència per evitar una crisi social derivada de la crisi que patim.

 

És cert que per part de l’Estat ja s’han començat a adoptar les primeres mesures adreçades a flexibilitzar el contractes de treball, a la vegada que està molt avançat l’estudi dels ajuts que s’oferiran als sectors més vulnerables, però de moment, la preocupació fonamental del govern de Pedro Sánchez continua essent la tasca de coordinació en la lluita contra el coronavirus i l’adquisició de material de protecció amb destí al personal sanitari. És ben evident que gràcies a l’esforç titànic d’aquests grans professionals, a tots el nivells, s’està mantenint dempeus tot el sistema de salut, que ha vist triplicades quan no quintuplicades les necessitats d’atenció als malalts infectats de coronavirus, amb una abnegació i dedicació que mai els podrem agrair prou.

 

Tanmateix, un cop superada la crisi sanitària, caurà sobre del Govern la immensa tasca de tornar a posar en marxa l’economia del país, ja què en bona part està aturada. Doncs bé, hem de recordar que per fer front a la brutal crisi financera de 2008, l’Estat va fer ús de tots els mitjans jurídics que tenia al seu abast en l’àmbit de la intervenció de l’economia, des de la modificació de l’article 135 CE per incorporar al text constitucional el principi d’estabilitat financera, a l’adopció de tot tipus de mesures tributàries i liberalitzadores, a més d’importants mesures de regulació econòmica i per sobre de tot, la formulació de  polítiques d’austeritat en la despesa pública, impulsades des de la Unió Europea.        

 

En aquest sentit, paga la pena recordar que en el més dur de la crisi del 2008, només l’any 2011 es van aprovar més de quaranta Decrets-llei, fet que va ser objecte de nombroses crítiques per l’ús abusiu d’aquesta tècnica jurídica, atès que es tracta d’un procediment excepcional que la Constitució reserva a supòsits d’extraordinària i urgent necessitat, tota vegada que es prescindeix del debat parlamentari previ i que llevat que es converteixi en un projecte de llei, acaba sostraient al Parlament la funció essencial del seu examen i de la presentació d’esmenes al mateix. 

 

A més, si bé és cert que de conformitat amb l’article 86 CE, els Decrets-llei s’han de ratificar pel Congrés en el termini de trenta dies, a l’hora de la veritat cal relativitzar el fet que aquests no s’arribin a ratificar, especialment en el cas de governs en minoria com l’actual, en la mesura en que jurídicament, la doctrina constitucionalista es decanta majoritàriament per donar validesa als acords, resolucions i contractes, siguin en l’àmbit públic o privat, adoptats mentre es manté la vigència del Decret-llei, reservant la nul·litat només pel cas d’aquells acords que s’adoptessin pel Govern una vegada transcorregut el termini dels trenta dies de vigència, sense haver estat ratificat prèviament.

 

Això té evidentment unes clares conseqüències polítiques. Pedro Sánchez ha anunciat ja la seva intenció de posposar aquest any l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat i aprovar-los si s’escau el 2021, perquè a més que el projecte de pressupostos d’aquest any ha quedat completament desfasat per la brutal crisi sanitària i la conseqüent crisi financera que porta aparellada, la seva intenció és la d’aprovar el més ràpidament possible uns “pressupostos de reconstrucció”, per tornar a posar en marxa l’economia del país i ajudar els més desafavorits,     

 

Això significa un canvi radical en les prioritats polítiques que Pedro Sánchez tenia fins ara sobre la taula, atès que al posposar l'aprovació dels pressupostos fins l’any vinent, desapareix també la necessitat dels vots d’ERC al Congrés dels Diputats, amb la pèrdua per part d’aquesta de tot el capital polític que li atorgaven els seus quinze diputats al Congrés, fins ara imprescindibles per apuntalar el govern de coalició PSOE-UP. I això sense comptar amb la predisposició que darrerament mostren el PP i Ciutadans a donar suport a les mesures extraordinàries que en matèria econòmica haurà d’adoptar a curt termini el govern de Pedro Sánchez. 

 

En tot cas, davant la magnitud d’un objectiu tant ambiciós però alhora tant necessari en un moment tant transcendental com l’actual, que requereix d’un ingent i desmesurat esforç inversor, que ultrapassa àmpliament les possibilitats que Catalunya pugui emprendre per si sola el camí de la recuperació, des de Units per Avançar defensem la necessitat d’un Pacte d’Estat que assoleixi el màxim grau de consens, i que sota el lideratge del Govern de l’Estat, incorpori el màxim nombre de forces polítiques, a la vegada que les entitats empresarials. sindicats i entitats financeres. Ens hi juguem el nostre futur, que no és pas poca cosa, i per això no hi ha cap més remei que remar junts.

 

Jaume Tutusaus, advocat. Units per Avançar

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Ojotuerto, Calafell.tab, 26/03/2020 - 09:57

Lo que me preocupa de la renta bàsica es que sirva para pagar los suministros bàsicos. (Luz, gas, móvil y agua). No pongo alquiler/hipoteca, a propósito. Estos oligopolios no pueden encarecer suministros. La luz desde aquello de gas natural/Endesa. Es la pública Italiana . Y sube el recibo. No. Así lo llamo flujo de renta.