Publicitat
La Punteta · 29 de Setembre de 2013. 21:21h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

RIP per la cultura catalana

Autoritats durant la inauguració de la Setmana del Llibre en Català

"La cultura és, per a Catalunya, estratègica"

Artur Mas
President de la Generalitat
Debat de Política General
Dimecres, 25 de setembre del 2013


El president de la Generalitat, al darrer debat de política general, va posar com a exemple de la vitalitat de la cultura catalana les recents exposicions de Dalí a París i de Miró a Londres. Però, si no recordo malament, el primer va morir el 1989 -i ho va deixar tot a l'Estat, per cert- i el segon el 1981.

Després va esmentar que, el Saló del Llibre de París amb vint-i-quatre autors presents, ha rebut "en només tres dies més de dos mil visitants". Deu ser un error perquè només dos mil visitants en tres dies tampoc no és per tirar coets. Però és la xifra que surt tant en la transcripció del Parlament com en la de Presidència.

Tant se val, a la inauguració de la Setmana del Llibre en Català el passat 7 de setembre, la presidenta del Parlament apel·lava a comprar un llibre en català per patriotisme. Sens dubte un irresistible argument de màrqueting en els temps que corren.

“Que el dia 11 de setembre tothom pensi en el projecte de país que vol i doni el primer exemple comprant un llibre en català”, va proclamar aleshores Núria de Gispert. Les autoritats, per cert, van posar al costat d'un cartell deia: "Mireu, passegeu, escolteu, remeneu, trieu i, sobretot... compreu!". Com es nota que els editors estan amb l'aigua al coll.

Finalment, el president va esmentar com un gran èxit cultural "la cuina catalana i els seus cuiners, que segueixen sent un dels grans referents de lideratge mundial" i la tasca dels esportistes catalans "fruit del treball de clubs, federacions i centres de tecnificació". Només faltava el Barça.

En canvi, vaig trobar a faltar entre d'altres coses alguna referència al Liceu, que viu una autèntica desbandada: el director del cor, José Luis Basso, ha fitxat per l’Òpera de París; i el director artístic, Joan Matabosch, pel Teatro Real. Mentre que el nou director general, Roger Guasch, és un enginyer químic i màster per l'IESE que ve de L'Aliança. O siguin que imaginin com està el pati de butaques.
 
Però el problema de la cultura catalana no és només de calés, és de qualitat. Xavier Bru de Sala ja va advertir el 1999 d'El descrèdit de la literatura (Quaderns Crema) tot i que tampoc no sé si ell ha contribuït a redreçar la situació. És el que acostuma a passar amb els autors que col·laboren massa en premsa i tertúlies. No tenen temps de crear.

Des de llavors sembla que hem reculat encara més. Valentí Puig feia aquest diagnòstic en una entrevista a e-notícies el passat mes de gener: "Hi ha bons escriptors, però no té el gruix del que podríem considerar un bon moment, ni a prop fer-ho. S’edita molta brossa, tanquen les llibreries, els llibres es venen poc i la crítica és un desconhort".

I el periodista cultural de La Vanguardia Josep Massot arribava a una conclusió similar en una crònica sobre la rentrée literària d'enguany: "Pocs debutants, assaig endogàmic sobre Catalunya i literatura en general basada en experiències viscudes o fets reals. Els efectes del cinquè any de crisi s’aguditzen: la por de les grans editorials a no vendre aprima n’aprima els catàlegs. Les petites mantenen, com poden, les seves apostes" (1).

Potser a la llista, tot i que no tinc el llibre a mà, podríem esmentar també Josep Anton Fernández, que s'ha passat quinze anys a Anglaterra: tres com a estudiant de doctorat a la Universitat de Cambridge i tretze com a professor a la Universitat de Londres. El 2008 va llançar un SOS amb el seu El malestar de la cultura catalana (Empúries). Encara que, amb franquesa, no sé si tot plegat ho arreglarem ara amb un màster a la UOC.

Què dirien Pla, Dalí, Miró, Pau Casals de la situació actual de la cultura catalana? Em temo que, com la resta del país, també està en franca decadència llevat d'algunes excepcions. Hem aportat ben poques coses a la cultura universal en els últims 30 anys. I curiosament això coincideix en l'etapa de més autogovern dels últims tres segles. A veure si, en matèria cultural, Weber també tenia raó.

 

(1) "Temps de memòria. Els llibres testimonials superen els de ficció en la 'rentrée' catalana", 27 d'agost del 2013

 

Més informació a:

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius

Insults: http://www.xavierrius.cat/insults

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Publicitat

26 Comentaris

Publicitat
#15 Jordi, Barcelona, 02/10/2013 - 12:33

Rius, per què tant de pessimisme? En arts plàstiques, Jaume Plensa fa anys que triomfa arreu del món (http://en.wikipedia.org/wiki/Jaume_Plensa). Jaume Cabré i Maria Barbal venen més llibres a Alemanya que a Catalunya. I sobre el cinema, que jo sàpiga, Bayona i Balagueró són catalans..

#14 Concatenado, Vic, 01/10/2013 - 23:00

Los has clavado Rius. Mira que no me gusta, pero coincido en tu diagnostico:)

#13 Sergi, Montreal, 01/10/2013 - 19:19

a mi no em fa cap pena? Teniu una visió de la cultura catalana molt estàtica i no compreneu les dinàmiques en que les cultures es barrejen i donan peu a altres cultures.... Es com si ara jo dic "RIP a la cultura visigòtica", què vol dir això?

#12 joan, BCN, ESPAÑA, 30/09/2013 - 22:51

El problema de la literatura catalana es que está encabezada por juntaletras como Rahola, Tree, Monzó, Jair Domínguez o Empar Moliner. El panorama en el cine catalán es más dantesco. Así no vamos a ningún lado. Por no hablar que básicamente son monotemáticos.

#11 Juan Francisco , Huesca, 30/09/2013 - 21:02


Para mí, la causa principal es la constante revolución tecnológica y cultural en que vivimos. Una buena obra artística o literaria, como la buena cocina o el buen vino, requiere tiempo, paciencia y amor a la tradición (D´Ors). Falta tiempo, todo evoluciona demasiado deprisa y no hay frutos.