Sembla mentida com la majoria de mitjans de comunicació d’aquest país s’ha empassat, sense piular, la designació de Raül Romeva com a cap de llista. De fet, la famosa llista civil està plena de polítics: el número u és un exeurodiputat d’Iniciativa, la segona milita a Esquerra i la tecera havia estat al PSUC.
Però, pel que fa a Romeva, ha passat directament de ser un pijo-progre a un patriota de pedra picada. De cop i volta li han descobert totes les virtuts. No té cap defecte.
L’endemà de la seva designació per aclamació popular una coneguda columnista de La Vanguardia -de la qual no esmentaré el nom perquè hi he tingut diverses enganxades recentment i la nostra amistat se’n ressentiria- deia: “Tenim, doncs, la llista unitària, i els noms que l’encapçalen concilien virtuts molt remarcables, des d’un Romeva que esclata a la cara d’Iniciativa –i la deixa orfe d’arguments– fins a les dues dones-líder del moviment sobiranista, totes dues referents de consens”.
Jo continuo tenint dubtes sobre l’elecció: els votants de tota la vida de Convergència no deuen entendre res. Amb la confessió de Jordi Pujol ja van tenir un disgust, Artur Mas va ara de quart i a més els hi posen de cap de llista un antic comunista. Sembla una candidatura de Syriza.
El 2009, en una entrevista a El Periódico, afirmava: “si fos per CiU, Catalunya seria una gran autopista amb centrals nuclears, construccions i fàbriques per tot arreu, i ni un arbre per fer ombra”. D’acord, d'això fa sis anys. La gent té dret a canviar, però és que el 2012 participava en actes amb Carod-Rovira i Ernest Maragall -un altre que Déu n’hi do- en els que plantejava alternatives a CiU.
Jo crec que Romeva, com a cap de llista, serà una mina. Espero amb candeletes l’inici de la campanya. Divendres passat, a Rac1, ja va dir una frase com aquesta: "Ningú pot afirmar que Europa mai reconeixerà Catalunya, per molt president espanyol que sigui. És mentida. Tampoc es pot afirmar el contrari”. Encara no l’entenc, però quan ho vaig dir a twitter em van dir de tot.
I abans o després, a Catalunya Ràdio, en va deixar una altra de més grossa: “Ni les CUP ni el Catalunya Sí que es Pot es poden considerar adversaris. Hem de ser conscients que la fractura important a nivell de Catalunya està clarament entre els qui estan a favor de decidir democràticament el futur que hem d’emprendre i els qui no.”
De cop i volta va posar el PSC, PPC, Ciutadans o fins i tot Iniciativa i Unió a l’altra banda, la dels no-demòcrates. Però, anem amb compte, que anys enrera la no-democràcia era la dictadura. Una mica més i els hi diu franquistes. Total, fa poc, ho va fer un conseller amb el Govern espanyol. Sí, és l’executiu del PP, però els van votar quasi onze milions d’espanyols, 700.000 dels quals eren catalans.
Ben mirat, la mateixa Carme Forcadell -en la presentació del Junts pel sí- també va fer una crida a “tots els demòcrates” a anar a la propera Diada a la Meridiana. Sembla que els que no hi vagin no són “demòcrates”. Com la senti Ada Colau es queda definitivament a casa.
Però, com deia, tothom s’ha empassat que Romeva és el candidat ideal. Diumenge a La Vanguardia -que tampoc es Bandera Roja- li feien una entrevista absolutament amable. Amb preguntes punyents de l’estil: “Vostè és doctor en Relacions Internacionals. El veurem negociant la independència a Europa, d’ambaixador a l’ONU…?". Fins i tot Joan de Sagarrra en parlava bé, cosa més aviat difícil.
El millor és que dijous un columnista estrella de Madrid del mateix diari deia que “Raül Romeva no és, ni de lluny, Ianis Varufakis” i diumenge un col·lega de Barcelona el contradeia: “Deixi’m dir-li una cosa: vostè és una mica... Varufakis, oi?”. A La Vanguardia no es llegeixin ni entre ells.
Tant se val, de l’entrevista en qüestió el que més em va agradar va ser quan va dir que “jo sóc molt d’esquerres i no me n’amago”. Com Duran exhibeixi la frase als mítings d’Unió s'endú mitja dotzena de diputats de Convergència. Ens faríem un fart de riure si, després de tot l’enrenou, Mas necessita els vots d’UDC per governar.
I a la presentació d’aquest dilluns -amb Artur Mas en segona fila- també va anunciar que de les primeres coses que es farien en cas d’independència seria diverses mesures “d’àmbit social” com “la renda garantida de ciutadania” -en pla Alfred Bosch- i una contrarreforma laboral amb “un nou model de relacions laborals”. La reforma laboral la va votar CiU i el PP. Encara recordo el progre Carles Campuzano defensant el vot a favor.
En aquell moment vaig mirar el conseller Mas-Colell, que estava entre el públic, però continuava impassible. I quan va dir allò de “país acollidor” em vaig posar a tremolar perquè pensava que anunciava l’immediat tancament del CIE. Total, ho ha demanat també el Parlament. Amb els d’Unió inclosos. En fi, el sentia parlar i semblava Rafael Ribó. Quin gran Síndic de Greuges serà Raül Romeva en una Catalunya independent.
Perquè de Romeva s’ha destacat que ha estat un dels més actius a Brussel·les. Fins i tot jo m’he après que ha presentat en una legislatura 360 preguntes i 205 propostes de resolució. Però perquè no li preguntaven, per exemple, sobre el dia que va denunciar -juntament amb Ramon Tremosa i Maria Badia- “amenaces militars” sobre Catalunya per uns vols a baixa altura. Tant de bo, llavors seríem independents segur. Crec que fins i tot Carlos Herrera, i em dol dir-ho, el va posar en evidència.
Però el dia que vaig passar més vergonya va ser quan -també juntament amb Ramon Tremosa- va denunciar a la Comissió Europea la trepitjada de Pepe a Messi en un partit de la Copa del Rei de la temporada 2011-2012. D’acord que Pepe no és sor Lucía Caram -aquesta va a la llista?-, però amb iniciatives com aquesta a Brusel·les deuen pensar que aquí no tenim feina. Al final em sembla que la va retirar i tot.
No es pensin, malgrat les crítiques, jo a Romeva el vaig arribar a votar. Crec que devia ser a les eleccions europees del 2004 perquè no acostumo a cometre dues vegades el mateix error.
Però, clar, tan criticar Joan Herrera per la bicicleta i almenys viu al Poblenou. A més és de Nou Barris. Romeva, en canvi, resideix a Sant Cugat, el poble més pijo de Catalunya després de Matedepera. Sí, ja sé que porta els fills a l’escola pública, però segur que l’escola pública de Sant Cugat no és com la de Martorell.
Fins que un dia -era exactament el 28 d’octubre del 2011- vaig tenir una experiència traumàtica. Van venir de visita al meu poble tres eurodiputats: Raül Romeva (ICV), Oriol Junqueras (ERC) -llavors encara era independent- i fins i tot Raimon Obiols.
Tot per denunciar que l’Ajuntament -governat per CiU- hagués fet un aparcament sota el pont del riu Anoia en una zona teòricament inundable. Fins i tot, com mostra la fotografia, van exhibir una pancarta: “Protegim l’Horta”. No en tenien ni puta idea.
Gairebé tot Martorell, almenys la zona de la Vila, és inundable. La piscina pública, les pistes de paddle, el parking del Vapor ... tot està al mateix nivell. Al Pont del Diable encara hi ha -o hi havia- un monolit per registrar on van arribar les inundacions dels anys 70.
La zona, per dir-ho en paraules suaus, era un cau de merda. Recentement, el consistori també va netejar una zona d’horts il·legals -amb protesta del mateix candidat d’ERC que ha acabat al final pactant amb Convergència- i van trobar-hi fins i tot tasses de wàter. La política a Brussel·les no té res a veure, de vegades, amb la política real.
