Publicitat
La Punteta · 15 de Juliol de 2013. 18:40h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Rubalcaba o la moció fantasma

Si us plau, que algú li digui a Rubalcaba que el PP té majoria absoluta. Ho dic perquè això de la moció de censura no s'aguanta per enlloc. Encara que sigui per fer bullir l'olla i això del Bárcenas sigui molt gros.

El PP té 186 escons i la resta -fins i tot posant-se tots d'acord- no arriben ni bojos als 176 diputats necessaris: el PSOE en té 110, CiU 16, Izquierda Plural 11, UPyD 5, PNB 5 i el Mixt 18, inclosos els tres d'ERC. M'estalvio de dir que significaria barrejar Rosa Díez amb Joan Tardà, per exemple. Jo, a Tardà, el faria ministre de Marina. Com Companys.

Rubalcaba és un home brillant donant titulars com el de diumenge passat: "El Gobierno está sentado sobre tres volcanes en erupción". Em recorda aquell de "los españoles se merecen un gobierno que no les mienta" de la vigília de l'11-M. El millor lema electoral que he sentit mai. Però quan Zapatero deia que això no era una crisi, sinó una "desacceleració" jo també me'n recordava d'Alfredo Pérez Rubalcaba.

La moció, tanmateix, ha excitat la imaginació dels nostres diputats. Alfred Bosch s'ha afanyat a demanar als parlamentaris "íntegres i valents" del PP que donin suport a la iniciativa. I Trias, juraria que ha estat un cop de calor, ha ofert donar suport a la iniciativa a canvi de la consulta. Ara segur que no es farà la consulta.

Les millors mocions de censura són les que no s'anuncien, com la de Felipe González contra Adolfo Suárez del 1980. No va guanyar, però va ser l'estocada de la mort. Com als toros. Dos anys després -amb la UCD en plena descomposició- el PSOE va aconseguir aquella xifra màgica de 202 diputats.

En certa manera, Rubalcaba ha comès el mateix error que Pasqual Maragall el 2001. Un dia, en una roda de premsa, un periodista d'El País va estirar de la llengua al llavors candidat del PSC i vam estar sis mesos pendents de la famosa moció de censura.

Quan la va presentar, l'octubre del 2001, ja s'havia esvaït l'efecte sorpresa. A més, ho va fer tan malament que només va servir per catapultar Artur Mas. Maragall, que llavors ja era imprevisible, encara va celebrar la derrota amb cava pels passadissos del Parlament. Alguns diputats socialistes no sabien quina cara fer.

De fet, això de Rubalcaba no és un error, sinó una maniobra per tapar la situació del seu propi partit, que tampoc no és per tirar coets entre un lideratge qüestionat, el cas dels ERO a Andalusia i les tensions amb el PSC. Potser al final el que aconseguirà Luis Bárcenas serà ressuscitar el PSOE.

El PP no es farà l'hara-kiri, però el temps -com a CiU- juga en contra seva. Duran deia aquest cap de setmana que Catalunya pot ser "ingovernable" en un futur. Espanya, també. El mapa polític català -i l'espanyol- pot patir un terratrèmol similar als que va patir Catalunya al segle XV (1) i que la majoria dels historiadors citen com una de les causes de la decadència del país a l'Edat Mitjana.

 


(1) En realitat no va ser un, sinó quatre: un el 1373 ocorregut a la Ribagorça, la seqüència sísmica de 1427 (amb epicentres a la Vall d’Amer, Vall d’Osor, Olot i Vall d’en Bas), el terratrèmol de 1428 amb epicentre prop de Camprodon, i el de 1448 al Vallès.

 

 

 

Si em busques em trobaràs:

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 Miquel, barcelona, 16/07/2013 - 12:06

Mires al dit en lloc de mirar a la lluna. El problema és que tenim un sistema que atorga un txec en blanc a un partit amb majoria absoluta. I els ciutadans han sigut conscients d'això fins ara. Crec que sí seria una bona idea fer la moció de censura encara que es perdi per conscienciar els ciutadans

#1 Enric_J_M, Bcn, 15/07/2013 - 19:31

Jo crec que tot aixo de la moció de censura és més questio de dignitat que de números.... encara que el PP tingues 300 escons jo -fos del partit que fos- la presentaria