Publicitat
La Punteta · 3 de Gener de 2020. 12:59h.

JAUME TUTUSAUS

Advocat. Units per Avançar

S'adequa a la legalitat la “consulta” pactada entre el PSOE i ERC?

El Consell Nacional d’ERC ha avalat finalment l’acord PSOE-ERC, que comporta l’abstenció d’ERC en la sessió d’investidura del president del Govern. Un dels punts més polèmics del pacte és el referent al fet que els acords que s’adoptin en la Mesa de diàleg entre els respectius governs espanyol i català se sotmetin a una consulta per conèixer el parer dels ciutadans, la qual cosa ha donat lloc a que les forces polítiques contràries al pacte carreguin en tromba contra la proposta. Així, sense perjudici de les airades crítiques del president Torra, avisant que el pacte no tant sols no té el vistiplau del govern, sinó que qualsevol acord amb el govern d’Espanya haurà de ser validat per la presidència del Govern de la Generalitat -a més què no es pensa moure de les reivindicacions del dret a l’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia-, les reaccions més punyents contra una consulta provenen de les forces de dretes, les quals comencen a ser de tal virulència que en algun cas voregen la ignomínia.

Des de la qualificació per part del PP de Pedro Sánchez com el “perill més gran per a l’Espanya constitucional”, erigint-se en baluard dels espanyols contra el “referèndum” i contra la “independència”, crítiques a les que s’hi han afegit C’s i VOX que ha arribat a l’extrem de demanar per part d’un militant tant qualificat com un exgeneral en cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra, que s’investigui Pedro Sánchez per abús de poder i possible prevaricació, per pactar amb grups independentistes que “volen trencar Espanya”.

Així les coses, hem d’estar realment preocupats per la possible adequació constitucional d’una “consulta”? Decididament, penso que no. Un dels problemes de la nostra classe política es que juguen amb les paraules sense cap mena de precisió conceptual, bé per ignorància, bé per mala fe. D’aquesta manera, posen en el mateix sac conceptes com plebiscit, referèndum o consulta popular, com si fossin termes intercanviables, quan és ben cert que el Tribunal Constitucional (TC) -com per exemple en les Sentències STC 31/2015, de 23 de febrer, i 51/2017, de 10 de maig, relatives respectivament a les Lleis catalanes de consultes no referendàries, i de consultes populars per via de referèndum en l’àmbit de Catalunya- ha fet importants precisions sobre aquests conceptes a propòsit de la regulació de les vies de participació directa en el nostre sistema constitucional.

En aquest sentit, cenyint-nos estrictament a la distinció entre referèndum i consulta (el plebiscit es reservaria només per a consultes sobre la forma d’Estat o qüestions relacionades amb la sobirania), el TC ha dit repetidament que el referèndum suposa una crida a tot el cos electoral com a titular de la sobirania, per conèixer la seva opinió sobre un determinat assumpte, mitjançant un procediment electoral que si bé habitualment es fa a través dels representants del poble, en el cas del referèndum es fa apel·lant directament al ciutadans, com a una de les formes de manifestació de la voluntat popular. Així, el referèndum és un instrument de participació directa dels ciutadans per a l’exercici del dret fonamental de participació política reconegut a l’article 23.1 CE, una forma de democràcia directa i no pas un simple instrument de participació en els assumptes públics (articles 9.2 i 48 CE), que és el que seria una consulta.

En definitiva, mentre que el referèndum suposa la ratificació d’una decisió ja adoptada pels poders públics, pel contrari, una consulta s’utilitza com a pas previ per conèixer l’opinió de la ciutadania abans que els poders públics adoptin la decisió que correspongui. Pel que fa a l’esmentada sentència del TC 31/2015, de 23 de febrer, després de fer una breu incursió en la regulació del referèndum en Estats federals com Suïssa i Alemanya o en el cas d’Itàlia, l’Alt Tribunal conclou que, en els països del nostre entorn que admeten que els estats federats puguin acudir a la figura del referèndum, queda restringit a matèries o assumptes competència dels Lands o regions autònomes, sense que els seus efectes puguin desbordar aquests concrets àmbits territorials, com així succeeix de contrari en el cas dels referèndums d’autodeterminació, que desborden l’àmbit autonòmic per afectar l’Estat en el seu conjunt.

En el nostre cas, des de l’any 2006 son molts els Estatuts que han regulat les consultes populars, incloses les autonòmiques a més de les locals, per bé que aquelles queden condicionades a la seva autorització pel Govern de l’Estat sobre matèries competència de les CA, tenint com a destinataris a tot el cens electoral d’aquest concret territori, per bé que enteses com a expressió de la democràcia participativa, però no com a expressió del dret fonamental de participació política.

Deixant de banda altres consideracions jurídiques, està clar que la “consulta” a que fa referència el pacte PSOE-ERC s’incardina, al meu entendre, dins de les consultes populars pròpies de la democràcia participativa, no com a expressió del dret fonamental de participació política. La distinció no és pas baladí, perquè si una consulta, que de ben segur serà autoritzada per l’Estat, es circumscriu a qüestions pròpies de la nostra comunitat, que en cas de resultar positiva es portaria als òrgans competents per a la seva aprovació definitiva, cap dubte irresoluble es pot plantejar sobre la seva adequació a la doctrina constitucional, i per tant, en aquest cas, qualsevol apel·lació a un referèndum o a la independència no és més que una exageració o una interpretació interessada.

Una consulta referent a acords adoptats per la Mesa de diàleg, la qual actuarà sense més límits que “el respecte als instruments i als principis que regeixen l’ordenament jurídic democràtic”, com es diu en el Pacte que s’acaba de fer públic, pot ser un pas molt important de cara a la normalitat institucional i representa, pel sol fet de ser pactada amb l’Estat, l’abandonament de la via unilateral, tesi que propugna la direcció d’ERC des de fa temps i que tants de disgustos ens ha portat, a la que s’oposa rotundament el sobiranisme radical, partidari del “com tot pitjor, millor”.

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#3 Manel Parra, Bellpuig, 11/01/2020 - 09:07

ERC, un dels signants de l'acord ha repetit un munt de vegades, fins i tot al Congrés, que el que s'ha acordat és un referèndum d'autodeterminació. I en Sánchez no ho ha negat pas.
Per tant, bé totes les consideracions que es fan... però no tenen res a tocar amb el nus de la qüestió. Prou de frau, cinisme, cerimònies de la confusió ment

#2 M Pilar, Barcelona, 06/01/2020 - 23:06

Aquest article dona informació constitucional de manera entenedora que, de llegir-ho les persones que critiquen als socialistes, s'acabaria el descrèdit al que estan portant al possible govern que introduiria un canvi social i econòmic -important i positiu- a la societat espanyola.