Fins i tot a mi, que sóc tan crític amb el procés, em sembla un disbarat acusar de sedició Joaquim Nin, Jaume Clotet i Joan Ignasi Elena. Queda el consol de saber que són diligències de la Guàrdia Civil i no han estat sol·licitades per cap jutge. Però és ben bé pixar fora de test.
Potser recordar que, segons l’article 544 del Codi Penal, són culpables d’aquest delicte "los que se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes”. I els seus autors “serán castigados con la pena de prisión de ocho a diez años, y con la de diez a quince años, si fueran personas constituidas en autoridad." (article 545).
Com al regidor de la CUP Joan Coma, al que també van acusar de sedició -finalment es va arxivar- per una recepta de cuina sobre com fer una truita. Personalment és una paraula que em recorda el franquisme. Franco també anava acusant els militars republicans de sedició militar malgrat que el que s’havia revoltat era ell. En fi, si el procés revifa serà precisament pels errors de l’Estat. I aquest pot ser un.
No és comparable, però els irlandesos no serien ara independents si, després de l’alçament de Pasqua del 1916, els anglesos no haguessin afusellat als quinze responsables. Tots llevat Eamon de Valera, que tenia nacionalitat americana, i la comtessa Markiecvicz, que era una senyora. El sindicalista James Connolly estava tan malferit que el van haver d’executar assegut en una cadira. No s’aguantava dret.
El procés, certament, està arribant al clímax, al seu punt de no retorn. L’Estat és lent, però quan es posa en marxa resulta inexorable. Perquè vostès han vist algun acte de desobediència? alguna mobilització multitudinària davant la caserna de la Guàrdia Civil? alguna reacció de la comunitat internacional en favor dels alts càrrecs investigats? No, cap ni una.
Capcots i arrossegant la mirada pel terra, la seva sortida de les dependències de la Travessera de Gràcia de Barcelona, que puntualment retransmet el TN, fa pena i tot. És la imatge d’una derrota anunciada. Digui el que digui el conseller Turull.
Perquè la roda de premsa que va donar dimecres implica dues coses. La primera, que si vas al jutjat de guàrdia és perquè acceptes també el marc jurídic i legal espanyol. A més li arxivaran. La segona, que si aquest país hagués de ser independent en dos mesos no estarien tan amoïnats per les conseqüències judicials.
De retruc, confirma que la societat civil sobiranista no és tan independent com ens volen fer creure perquè la web del Pacte Nacional del Referèndum la van encarregar a Palau! Per això funcionen a toc de xiulet. I incloc també l'Assemblea i Òmnium.
El procés, tècnicament, va morir el dia que el president de l’ANC, Jordi Sánchez, va fer una piulada en la que denunciava que no els deixaven pujar les escales per acompanyar Carme Forcadell i la resta de membres de la Mesa investigats. No s’atrevien ni a pujar les escales del TSJC!
L'altre dia, en efecte, el nostre col·laborador Edorta Moreno va captar Marta Rovira baixant tota sola els esglaons del Palau de Justícia. Una imatge val més que mil paraules. A baix l’esperaven amb prou feines una quinzena de persones. Tots diputats o alts càrrecs.
Això sí, tots aquests són els mateixos que fan actes a Palau o al TNC per teure pit. Però a l’hora de la veritat ningú no signa un paper perquè tohom està amb el cangueli. Ja només queda intentar salvar els mobles del procés.
