Publicitat
La Punteta · 26 de Setembre de 2019. 07:16h.

JAUME TUTUSAUS

Advocat. Units per Avançar

Sánchez no vol ser ostatge de Podemos i ERC

La negativa de Pedro Sánchez a formar un govern de coalició amb Unidas Podemos, que requeria necessàriament l’abstenció en segona volta d’ERC, ha portat a la resta de partits a qualificar-lo d’arrogant i d’irresponsable per generar unes noves eleccions en moments molt delicats econòmicament. També l’acusen d’irritar la ciutadania amb el perill d’una abstenció important.

L’ha mogut la desconfiança cap a dues forces polítiques que qüestionen seriosament el règim democràtic sorgit després de la Dictadura -el denominen pejorativament el “règim del 78”- i que coincideixen en una solució referendària per a Catalunya. Obliden que un referèndum per a l’autodeterminació implica prèviament una reforma constitucional referendada per tot el poble espanyol. 

La negativa de Sánchez a un govern de coalició -amb contradiccions internes tan grans que l’haurien conduit a noves eleccions en uns mesos- ha deixat descol·locats a la resta de partits. Pel que fa a Ciutadans, s’ha entestat, per la via del seu líder amb un viratge que ni els seus entenen, en voler erigir-se en el nou referent de la dreta, desbancant el PP i esdevenir l’alternativa al PSOE, obviant el paper de frontissa que tants rèdits li podria reportar. Com apunten les enquestes, aquesta estratègia li fa perdre vots a dreta i esquerra i reforçarà encara més al PP.

Per a Podemos, un govern de coalició amb el PSOE era absolutament necessari. D’una banda, perquè les confluències de Podemos amb IU, Comuns i Galícia en Comú s’aguanten amb pinces; d’altra, perquè la més que segura candidatura encapçalada per Iñigo Errejón amb “Más Madrid” els suposa una amenaça que els podria fer perdre prop de deu escons; i finalment, perquè el fet que Pablo Iglesias ostentés personalment una vicepresidència en aquest futur govern, a més de tres ministeris, l’hauria reforçat al capdavant del partit. No es pot oblidar que el juliol d’enguany, Iglesias, home d’una irrefrenable ambició, no va acceptar una oferta similar del PSOE, pensant que el podria fer claudicar i obtenir més poder.

Finalment, pel que fa a ERC, la posició de força que hauria adquirit en un govern de coalició PSOE­-Podemos, l’hauria fet imprescindible i amb poder suficient per obligar Sánchez a negociar les condicions d’un referèndum sobre l’autodeterminació, i més tenint en compte que Podemos és partidari d'una solució similar. Així les coses, és evident la pèrdua de poder d’influència a Madrid com a conseqüència d’unes noves eleccions. ERC ha perdut l’oportunitat d’aparèixer davant de Catalunya com la única força política capaç de forçar l’Estat a una negociació, i donar de pas l’estocada definitiva a JxCat. Això explica l’enuig de Gabriel Rufián al Congrés, acusant Sánchez d’irresponsable i de voler pactar només amb la dreta. 

En definitiva, Pedro Sánchez no ha volgut ser ostatge d’Unidas Podemos. A més de la incomoditat que li representaria la presència de Pablo Iglesias en un govern de coalició, tampoc li ofereix les necessàries garanties de continuïtat. I tampoc ho vol ser d’ERC, que contradictòriament amb la línia pragmàtica que sembla defensar, persisteix en la seva posició, invocant de nou el paradigma de l’Estat repressor, la necessitat d’un referèndum per a l’autodeterminació i una resposta contundent a la sentència que aviat coneixerem.

Jaume Tutusaus. Advocat. Units per Avançar

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat