El clímax amb Muriel Casals ha arribat aquest dijous al màxim en l’homenatge al Parlament. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha afirmat que tenia gairebé una dotzena de qualitats: “respecte, diàleg, progrés, inclusió, justícia social, cultura, coneixement, rigor, proximitat, humanitat i altruisme”.
També capacitat de lideratge: “ens has guiat, gairebé sense voler-ho o sense adonar-te’n” i es mereix que li “retornem tota la gratitud de què som capaços per trobar, sense defallir, les solucions que facin possible el teu i el nostre somni”.
Per la seva banda, la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, ha definit l’expresident d’Òmnium com “un exemple d’implicació amb el país”, “al servei del bé comú” i que va exercir de diputada “amb entusiasme” encara que fos breument. Entre altres trets ha destacat “la bonhomia, la humilitat, la fermesa i el coratge”, l’“afany d’escoltar” i la “recerca permanent d’entesa”.
També ha assegurat que “ens va demostrar que és possible afrontar objectius immensos”, amb “humilitat, amb un somriure" i cercant sempre "el màxim d’acords”. En la seva opinió, el record de la Muriel ens permetrà ser “un país, una societat i un món millor”. Som-hi, doncs.
Finalment, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, l’ha qualificada com “una mestra de vida, “un referent de valentia”, “una ciutadana raonable”, “una bona persona” i per descomptat “una dona lliure”. Entre les seves virtuts hi havia “la generositat”, “la tendresa”, la “vocació de servei”, la “incansable voluntat de diàleg” i la “calma serena”.
A l’allau d’elogis s’hi han afegit la periodista de Catalunya Ràdio Mònica Terribas i el de l’Ara Antoni Bassas, els quals han aprofitat l’avinentesa per llançar missatges subliminals. En opinió de la presentadora del programa del Matí, Muriel Casals va despertar la política catalana, que fins ara havia estat “immòbil”.
Mentre que Bassas, que he estat codirector durant tres setmanes, ha recordat aquella frase segons la qual “en ple segle XXI, ningú pot prohibir un referendum democràtic”. Una frase com qualsevol altre per dir que Espanya és antidemocràtica. Ambdós, per cert, en un exemple més de la simbiosi perfecta entre premsa i procés que he denunciat sovint des d’aquest mateix espai.
A Catalunya Ràdio han destacat durant la transmissió que hi éren també els expresidents de la Generalitat, Artur Mas, José Montilla i Pasqual Maragall. A Jordi Pujol el van esmentar a part i pel nom i cognom. Ni tan sols van recordar la seva condició d’expresident. I a la galeria de fotos del Parlament tampoc surt.
Potser perquè és també el primer expresident de la Generalitat de la història que ha hagut de declarar a l’Audiencia Nacional (espanyola). Al Parlament tampoc el van fer seure amb els altres expresidents, sinó castiga al final de la sala. Però l’home, tot s’ha de dir, no s’amaga.
Jo crec la pròpia Muriel -que com recordava Joan B. Culla en un article aquest divendes a El País (1) venia de la tradició “laica, republicana i progressista”- hauria envermellit com un tomàquet amb tantes lloances.
A twitter s’ha popularitzat ja un hashtag -al que han donat suport intel·lectuals de la talla de Toni Albà- segons el qual la futura Constitució de la república catalana hauria de ser la Constitució de la Muriel. Potser va encendre la flama el propi Carles Puigdemont que va dir, en l’esmentat acte, que “el nou país durà també el teu nom i el de totes les Muriels que inspirin un país millor”.
Les grans fites del catalanisme i del sobiranisme serien, en aquest sentit, les Bases de Manresa, l’Estatut de Núria, l’Estatut de Sau i la #ConstituciódeMuriel. Jo, vist com està el pati, no vendria mai la pell de l’os abans de caçar-lo. Però si mai arribem a ser un república espero que sigui laica. Com a la Muriel li hagués agradat.
(1) "Muriel Casals com a indici", 19 de febrer del 2016
