La base social del procés està minvant per moments. No es pot tenir un país en tensió durant més de cinc anys. A més, sense resultats tangibles. El 2017 havia de ser l'any de la República Catalana. El passat 27 de març es complien els famosos divuit mesos. El lema de la Diada de l'any passat era A punt. Què vendran a la propera?

Perquè han repetit per activa i per passiva que el 80% dels catalans volíem un referèndum. No se sap ben bé d'on surt la xifra.  No té cap base científica.  Com ja vaig explicar en un article anterior, estava treta d’una enquesta de Rac1!. No te'n refiïs de les enquestes.

Només cal recordar que un sondeig del CEO augurava majoria absoluta per a CiU el 2012 i van perdre dotze diputats de cop. A banda que les respostes depenen sovint de com es planteja la pregunta. Recordo un altre, en aquest cas de l’Oficina Antifrau, que preguntava si calia a Catalunya un organisme per combatre la corrupció. Evidentment tothom contestava que sí. Era una manera de justifidar l’existència del propi organisme.

La veritat és que, quan s’han posat a recollir signatures, n’han aconseguit 500.000. No està malament. Però per a la vaca aquesta de les Terres de l’Ebre que volen indultar, la vaca Margarita, n’han recollit 160.000. I per als refugiats 121.000 després d'una manifestació que, segons TV3, va omplir els carrers de Barcelona. La cadena pública va estar escalfant l'ambient durant quinze dies amb una programació especial.

Encara que 500.000 -no entraré tampoc en la seva fiabilitat perquè fins i tot s'hi va apuntar Hannibal Lecter- són només un 7% del cens electoral de Catalunya: 5,5 milions d'electors. I un 5% de la població de Catalunya digui el que digui el president del Pacte Nacional pel Referèndum, l’exsocialista Joan Ignasi Elena.

Si us plau, que deixin de donar la tabarra i sobretot que admetin la crua realitat: no hi ha una majoria social suficient. El nombre dels partidaris de la independència està encallat en dos milions des del 9N. Aquell dia vam votar a favor del sí-sí quasi 1,9 milions de persones. A les eleccions del 27-S els votants de Junts pel Sí i la CUP sumaven també 1,9 milions. Això sí menys del 50% dels votants. Aquest és el quid de la qüestió.

Però estan tan desesperats que, entre els partidaris de la independència, inclouen tots els que van anar a votar al procés participatiu: 2,3 milions. Tant els del sí com els del sí-no (232.000) o fins i tot els del no (105.000). Jo he vist l’expresident del Parlament, Joan Rigol, el dia de la declaració de Forcadell davant el TSJC, dir davant les càmeres de TV3 que ara ja som 2,5 milions de persones!

Només faltava que Catalunya sí que es Pot es despengés de la darrera cimera. Ara sí que ja no poden dir que hi ha un 80%. D’aquí l’enrabiada dels darrers dies. El propi president Puigdemont li etzibava aquest dimecres a Lluís Rabell, en la sessió de control, que “el que sí que és menystenir el Govern és que es convoqui una reunió i no s’hi presenti".

Però de debò algú s'imagina Pablo Iglesias i Xavier Domènech formant part de diferents estats? Si fins i tot van donant-se piquillos pel Congrés. Els ‘comuns’ poden estar a favor d’un referèndum pactat, alguns d’ells fins i tot votarien per la independència, però no d'una declaració unilateral. Els ha tocat el rebre.  Els faran de cap de turc per justificar el fracàs del procés. El altres mai tenen la culpa de res.

PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe