Publicitat
La Punteta · 17 de Febrer de 2016. 08:12h.

MONTSERRAT CANDINI

Montserrat Candini

Sense novetat a Madrid

Definitivament, Espanya s’ha convertit en el pis d’aquells veïns que molts hem patit en alguna ocasió, coneguts al barri per les esbroncades, els cops de porta, trencadisses i els crits des del balcó.

Mentre alguns digereixen la fi del bipartidisme i cada cop són més els que demanen una reforma urgent de la llei electoral, en aquell Madrid on empresonen titellaires i un ministre treu la pols d’ETA per lligar terrorisme i determinada política, “un home sol” intenta la pirueta amb triple salt mortal que suposa formar govern en un Congrés que cada dia ens recorda més a la Itàlia post Berlusconi.

El procés que va facilitar la formació de govern a Catalunya li deu semblar un oasi a l’equilibrista Pedro Sánchez que, entre la pluja de ganivets llençats per la “vella guàrdia”, d’una banda, i de la presumpta seu central del PSOE a Sevilla, capitanejada per la incombustible Susana Díaz, de l’altra, somia amb l’estabilitat parlamentària mentre camina amb pas ferm per la corda fluixa.

Al camp contrari, Rajoy practica el seu hobby preferit -esperar que passi la tempesta- mentre darrera la cortina del bany el sorprèn la silueta d’Esperanza Aguirre, anunciant que marxa –però poc- tot demanant regeneració a la política alhora que proposa Felipe González per la presidència, hores després de l’enèsima entrada de la Guàrdia Civil a la seu de Génova.

Al Partit Popular s’han quedat sols. Molt sols. S’ho han ben buscat. I qui s’ho pot estar buscant, ara, és un PSOE que ens recorda que la seva prioritat és “lo que nos une, más que lo que nos separa”, i el que els uneix al PP no és altra cosa que una idea centralitzadora de l’Estat, jugant al joc de les “línies vermelles”, eufemisme amb què volen dir que aquí no marxa ningú. Els pot més la nostàlgia per l’Espanya de Paco Martínez Soria, que el desig de formar un govern estable dins l’Europa del segle XXI.

L’èxit de la odissea del PSOE no es pot confiar als cants de sirena d’una reforma “mínimament” federal que ningú sap ben bé en què consisteix. Sánchez hauria de prendre exemple dels catalans que, conscients del repte que tenim al davant, hem entès que aquí no hi sobra ningú. Encarar la dura travessa de buscar consensos descartant, d’entrada, qualsevol que no pensi com ell, i patint d’urticària cada vegada que sent parlar d’un referèndum, no és la millor forma de construir ponts cap al diàleg ni uns fonaments sòlids per a una investidura difícil. L’alternativa, ja fa quatre anys que la coneixem.

Tots plegats haurien d’assumir que treballar pel bé de tots requereix dialogar amb tothom, i això és incompatible amb posicionaments electoralistes de l’estil “als independentistes, ni aigua”, i s’acosta més al concepte de diàleg del PP, caracteritzat pel “se van a enterar”.

Quan et toquen uns veïns així només hi ha dues sortides; esperar que marxin sols (cosa poc provable) o marxar nosaltres.

Publicitat
Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#9 Sarola, astelldefels, 23/02/2016 - 12:33

Montserrat, vosté es molt fluixeta. Com es posible dialogar amb gent com vosté que es una NARCISISTA PATOLOGICA.

Em permeto sugerir-l'hi que es posi en mans d'un bon profesional de la psiquiatria.

#8 El Pais de les Maravelles, Barcelona, 23/02/2016 - 10:46

L'ensinistrament fabulos

Els de alla vaix son tan dolens i tot ho fan malament
en cambi nosaltres som tan bons i tot ho fem be

Que bonic es viure en el Planeta Estelat
sense cap responssabilitat
la culpa sempre es DELS ALTRES

#6 Sarola, Castelldefels, 21/02/2016 - 07:35

Fa temps que la segueixo, voste es plena d'od i el seu narcisisme enorme.
¡ SOM UNA MARAVELLA !
Tans anys visquen del pencarro !
Que s'en ha fet de la Montserrat de la botiga ?
El mes greu es el malament que escriu.


#5 BEJOTA, BCN, 18/02/2016 - 16:19

Es el primer caso de una gran multinacional que opta por llevarse su cuartel general de la capital catalana
Ya tenemos otro caso de emigración de un gran grupo empresarial desde Barcelona a Madrid. En esta ocasión se trata del consorcio británico WPP, un coloso mundial especializado en publicidad,

#4 Pablo, Madrid, 18/02/2016 - 11:45

"hem entès que aquí no hi sobra ningú"

Para empezar les sobra el resto de España. Para seguir, parece ser que media Cataluña. No hablemos ya de la legalidad vigente.

¿A qué tipo de entente ha intentado llegar los de ERC y CDC con el partido de jefe de la oposición Ciudadanos??

jejeje