A mi em sembla una bestiesa detenir Joan Coma per una recepta de cuina tan senzilla com la que cal per fer una truita, però que consti que no el detenen per això, sinó perquè quan el jutge el va citar no va anar-hi.
El que no em quadra és que l’endemà, en declaracions a Rac1, digués que “la nostra línia és seguir amb la desobediència”. Perquè, de moment, els únics que han desobeït són Santiago Espot i els de la CUP acusats de cremar fotos del Rei.
De fet el propi Coma es vantava, a twitter, que “la primera pregunta que m'ha fet el fiscal ha estat si per trencar un ou i fer la truita cal fer força". Però llavors és que va contestar al ministeri públic. I en castellà. Això no és desobediència.
És el que va passar també amb l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós. En aquest cas va declarar durant vint minuts i va contestar a les preguntes “de totes les parts”, segons va remarcar el TSJC. Això tampoc és desobediència.
Se la va citar el 5 d’abril, un altre cop el 17 d’octubre i finalment la van detenir el 4 de novembre. En qualsevol país del món -espero que també en una Catalunya independent- si el jutge et crida i no hi vas et detenen. El titular del jutjat número 1 de Berga, per cert, és català.
Després hi ha el tinent d’alcalde de Badalona, José Téllez, de Guanyem Badalona, que va estripar la resolució judicial el 12 d’ocutbre d’avant l’ajuntament. Posteriorment ens vam assabentar que no era la resolució del jutge, sinó una simple fotocòpia. Així també em faig jo el valent.
Com els regidors Esquerra que li van fer costat: el primer tinent d’alcalde, Oriol Lladó, i la regidora de serveis socials, Agnès Rotger. Davant el jutge van manifestar que, en realitat, "no van acudir a treballar" el 12-O, sinó que es van limitar a fer una "actuació política simbòlica”.
Ben mirat, les mostres de coratge vénen de lluny. Quan l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va votar durant el 9N va assegurar que “si la fiscalia vol saber qui és el responsable d’obrir els col·legis m’ha de mirar a mi”.
Però després, al TSJC, va declarar que "tot ho van fer els voluntaris" i que ell i l'aleshores vicepresidenta Ortega es van limitar a valorar els resultats "com també vam valorar la Via Catalana, que tampoc no vam organitzar". En fi, com si el 9N hagués estat una Diada.
I el mateix passa amb Carme Forcadell, que ves per on tampoc ha desobeït. La presidenta del Parlament, i la resta de membres de la Mesa que li donen suport, també han traslladat tota la responsablitat al ple perquè “és sobirà”. A més han insistit que tot plegat va ser “un acte polític” sense valor jurídic. Com el preàmbul de l’Estatut.
Jo no he estat mai partidari del pit i collons. Ni tampoc de la desobediència. Però al procés li falta èpica i, de retruc, algun màrtir. No es pot fer la independència des del sofà de casa. Com qui fa servir el comandament a distància.
Em temo que és el que deia Jaume Sisa en una entrevista dimarts passat quan el periodista li va preguntar si algú desobeïrà durant el procés. “No. Bueno, alguno sí lo hará, y cuando le caiga la primera ostia, todo el mundo a comer a casa y a la cama pronto que mañana abrimos la botiga. ¿Quiénes son nuestros héroes?, el sr Esteve, el mossèn y el caganer..¿se puede ir con esto a algún lugar?".
És exactament el que ha passat. Els de la CUP han popularitzat el hashtag #sensepor. Però a l’hora de la veritat tots cagats de por.
