A Les formes de la vida catalana (1944), Josep Ferrater Mora deia que els quatre caraterístiques dels catalans són la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia. Ara caldria afegir que sovint ens l’agafem també amb paper de fumar.
Perquè aquí anem amb peus de plom, que no sigui que ens acusin d’islamofòbia, de xenofòbia, de racisme. Joan Tardà, l’endemà dels atemptats de París, es va afanyar a fer una piulada en la que deia: “Aturem qualsevol criminalització de la comunitat musulmana. Els que han matat a París, maten també en països musulmans. Fraternitat!”.
Tardà condemnava abans la islamofòbia que el terrorisme islàmic perquè el dia anterior va expressar el seu “condol i solidaritat per la tragèdia de París. El terror mai no podrà enterrar els ideals de fraternitat entre les persones”. El diputat d’Esquerra ho arregla tot a base de fraternitat. Sembla un socialista utòpic del segle XIX.
Si fa no fa com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que durant la cloenda de la XV Cimera de Premis Nobel de la Pau va afirmar que els atemptats “ens recorden que la guerra no és un fet llunyà, sinó un fenomen global” en la que gairebé posava al mateix nivell el terrorisme indiscriminat amb un conflicte bèl·lic.
Per ella, les bales de París eren les mateixes que maten "a les ciutats de Síria, del Líban, de Somàlia i d’Iraq”. “Els seus botxins són els nostres botxins i les seves víctimes són les nostres víctimes”, va afegir.
Per descomptat, la solució per a l'alcaldessa passa per “construir una Europa com a terra d’acollida" perquè si no acabarem alimentant "els malsons identitaris i neocolonials del passat”. Crec que no ha estat ni capaç d’anar al consolat de França a Barcelona a signar al llibre de condolències.
El president de la Generalitat, Artur Mas, també es va apuntar a la correció política en la seva declaració l’endemà dels atacs. Enlloc del discurs va esmentar la paraula islamisme o gihadisme. Per a ell, els atemptats no eren "un tema de religions”, sinó de “lluita del bé contra el mal”.
En canvi, va deixar anar dos cops que els francesos són “els nostres amics i aliats” a veure si així ens fan una mica de cas amb el procés. Quan va anar a la manifestació de París després dels atemptats de Charlie Hebdo em sembla que el van posar amb els alcaldes. En el discurs també sortia dos cops la paraula “terrorista” però enlloc deia que eren islamistes.
Tanmateix, el primer premi se'l van endur la Diputació de Barcelona, que presideix la convergent Mercè Conesa. Aquí també parlavn d’“execrables atemptats terroristes” sense adjectius.
Després denunciaven “qualsevol forma de violència terrorista, la intolerància i la retòrica de la por i de l'odi” que “abonen el terreny a actes com els succeïts a França o qualsevol lloc del món”. Que és una manera subtil de posar-ho tot al mateix nivell.
Finalment, el Parlament de Catalunya -com que té poca feina- va aprovar dijous en el ple una declaració institucional de condemna dels atemptats. Ja m’imagino la Junta de Portaveus fent mans i mànigues perquè subscribissin l’esmentada declaració els nois de la CUP.
Almenys la cambra legislativa reconeixia que els atemptats havien estat “reivindicats pel grup terrorista Estat Islàmic”, però incloïa també els de Beirut per compensar i, de pas, recordar la situació explosiva d’Orient Mitjà. Una mica més i hi inclouen Israel. En canvi, s’oblidaven de l’avió rus que va explotar en l’aire. Des del conflicte d’Ucraïna els russos no estan de moda.
Després se solidaritzava “amb tots els països” que pateixen “les conseqüències de les guerres i dels conflictes armats". Defensava “la llibertat religiosa" i rebutjava "qualsevol tipus de criminalització de persones de religió musulmana” que no fos que ens els acusessin també d’islamofòbia.
El millor era el penúltim paràgraf perquè apel·lava a substituir “la cultura de la violència per la cultura de la pau” i fer de "la prevenció de conflictes i la mediació" la pràctica principal per a evitar o solucionar els conflictes.
Collonut, què enviïn una delegació parlamentària a Síria a veure què passa. El consol francès, Édouard Beslay, que estava a la tribuna de convidats, no deu entendre el català perquè si no se li hagués caigut l'ànima a terra.
En fi, jo només volia dir que els atemptats de París -la xifra de morts ha pujat a 130- van ser comesos per terroristes islàmics. Sí, ja sé que a Occident també tenim sonats com Anders Breivik (2011) o Timothy McVeig, el de la matança d’Oklahoma (1995).
Però els autors de la matança en aquest cas no eren catòlics ni protestants ni jueus. Tampoc hinduistes, xintoistes, budistes o Testimonis de Jehovà, posem per cas. Eren islamistes. No passa res perquè comenem a dir les coses pel seu nom.
