Si jo fos Mas convocaria eleccions anticipades i, potser, me n’aniria per la porta gran. Com el Borg, aquell tennista suec que es va retirar amb 26 anys després d’haver-ho guanyat tot. I això que, per als seus fans, la retirada va ser prematura perquè encara tenia corda per a estona.
És una simple regla de tres: si el 2012, després de la Via Catalana, el president va avançar les eleccions perquè calia escoltar la veu del poble encara ara amb més raó. “En situacions excepcionals, decisions excepcionals”, va dir llavors. La frase és avui, 10 de novembre, d'una tremenda actualitat.
Però no és només una regla de tres. Mas passarà ja a la història com el president de la consulta. I, si som independents, li dedicaran carrers fins al darrer poble de Catalunya. En certa manera ha entrat en la llegenda sobiranista al costat de Macià o Companys.
Segurament si ara el CEO fes una enquesta sortiria a dalt de tot de la seva popularitat. Com dèiem ahir abans que ningú, el resultat de la consulta l’ha reforçat.
Però, en política, convé sempre tocar de peus a terra. I a partir d’ara fa baixada. Governar dos anys -ni que sigui un any i mig-, pot resultar un calvari. Sempre es poden prorrogar els Pressupostos, però difícilment el president tornarà a estar on està avui.
A mi sempre em vénen al cap els diputats que va perdre Montilla el 2010. El llavors líder del PSC va retardar al màxim la convocatòria electoral a l’espera d’una recuperació econòmica que no va arribar mai. Quants diputats ve perdre entre el juny, quan hagués pogut convocar les eleccions, i el novembre, quan finalment es van celebrar?. Per mi que anava a un ritme d'un escó menys cada mes i mig. Amb 28 va quedar per sota de la barrera dels 30. Els socialistes encara ho paguen ara.
M’estalvio altres temes com el desgast personal perquè d’això en deu saber més l’Helena que no pas jo. Però em sembla que fins i tot li va preguntar Jordi Évole en un dels dos Salvados que ha dedicat al president de la Generalitat.
És veritat que unes eleccions anticipades agafarà Convergència amb els pixats al ventre. I amb la incògnita -ara més fàcil- de la llista unitària. Però si volen jugar a la independència ja tenen Josep Rull.
Al capdavall, el coordinador general de CDC està sotmès a un aprenentatge accelerat de lideratge polític. Dissabte a les 10 estava a Tarragona, a les 11.30 a Lleida, a les 17 a Girona i a les 18:30 a Barcelona. Ahir també va ser la imatge de Convergència després del 9N. Si no és l’agenda d’un candidat electoral se li assembla molt.
