Publicitat
La Punteta · 8 d'Octubre de 2014. 13:03h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Sóc hetero

D’entrada diré que no vaig passar de la primera comunió. Per desesperació de la meva àvia, que era molt catòlica. Em vaig casar pel civil en tres minuts. I els meus fills no estan ni batejats. En resum: sóc agnòstic.

Que consti d'altra banda que, com diu el preàmbul, jo també estic a favor dels “drets de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals” i d’evitar “situacions de discriminació”. Només faltaria.

Me n’alegro sobretot per l’heraldista Armand de Fluvià (Barcelona, 1931), un dels últims savis que ens queden, que porta lluitant pel reconeixement del col·lectiu homosexual des de fa més de 40 anys. Durant el franquisme, ser gai era un delicte tipificat a la Ley de Peligrosidad Social. Una vergonya.

Però amb la llei sobre els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per l'eradicació de l'homofòbia, la lesfòbia i la transfòbia (LGTB) -aquest és el nom sencer- ens hem passat de frenada. Encara que fos aprovada amb el vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP.

Mai no havia vist tanta eufòria al Parlament des del dia que van prohibir els toros. Amb tots els diputats dempeus -llevat dels del PPC-, aplaudint cap la tribuna de convidats. Fins i tot els d’Unió. I això que havien votat en contra d’alguns articles de la llei.

Tanmateix, tinc seriosos dubtes que alguns diputats que la van aprovar l’hagin llegida de cap a peus. Per mi que no sabien ni el que votaven. Ja ho saben: allò que el portaveu aixeca la mà i tots voten el que digui. En pla ramat.

Han fet, en efecte, una llei digna del tripartit. El tripartit feia uns lleis collonudes, però que a l’hora de la veritat no és podien aplicar i/o pagar. Com Zapatero amb la Llei de Dependència. Al final resulten inaplicables. Fetes de cara a l’electorat.

Perquè la llei contra l’homofòbia, més coneguda com llei LGBT, afecta un munt d’àmbits: educació, universitat cultura, lleure, esports, salut. Fins i tot mitjans de comunicació. Al CAC se li ha girat feina.

Hi ha articles sublims. En matèria d’ensenyament, per exemple, la Generalitat i les universitats “han de promoure conjuntament mesures de protecció, de suport, i de recerca per a la visibilitat de les persones LGBTI” (art. 13.2).

Semblen quotes. Espero, això sí, veure amb candeletes com ho aplicaran a la UIC o l’Abat Oliba, la primera vinculada a l’Opus i la segona als Legionarios de Cristo. A Miró i Ardèvol li agafarà un patatús.

Les dues, per cert, aprovades amb governs de CiU. Però la veritat és que la universitat, el que ha de fer, és fitxar els millors siguin heteros, gais, bisexuals, transsexuals o intersexuals. Encara que ja sabem que sovint, com TV3, funciona per quotes.

Pel que fa a “cultura, lleure i esport” les administracions públiques hauran de vetllar per introduir “activitats per a la no-discriminació” en “espectacles i produccions culturals infantils i juvenils” (Art. 14.1.c).

Això com es fa? Algú m’ho pot explicar? Què faran? Contractaran pallassos gais?. A mi, amb franquesa, tant me fa que siguin gais o heteros com tal que em faci riure.

Mentre que, en relació a la salut, estableix que el sistema sanitari ha de garantir a les persones transexuals, transgèneres i intersexuals l’accés tant “el tractament hormonal com a l’intervenció quirúrgica” (art. 16.2.h).

Atès que ni el dentista ni l’òptic entren a la Seguretat Social ara que diguin a les iaies de Catalunya que les operacions de canvi de sexe seran de franc a veure si s'animen. Però que hauran de continuar pagant la dentadura postissa o les ulleres de la seva butxaca.

En fi, de tots, el pitjor és el de l’anomenada inversió de la càrrega de la prova (art. 26.1). Encara que hagi tingut el vistiplau, per unanimitat, del Consell de Garanties Estatutàries en un dictamen redactat per Àlex Bas, exassessor del grup parlamentari de CiU perquè ja saben que aquest òrgan, a diferència del TC, no està polititzat :)

Un dia, el passat 8 de juliol, vaig sentir Anna Simó -“l’ànima de la llei” en paraules de David Companyon- que ho explicava amb aquestes paraules:  “La persona presumptament discriminadora és la que ha de provar que no t’ha discriminat”.

Vaig quedar de pedra. Això és carregar-se la presumpció d’innocència encara que només sigui aplicable en matèria de dret administratiu, no penal. A partir d’ara si jo l’acuso a vostè d’homofòbia, posem per cas; jo no haig de demostrar que vostè és culpable, sinó que vostè ha de demostrar que és innocent.

A la roda de premsa posterior a l’aprovació de la llei vaig preguntar sobre aquesta qüestió al portaveu del FAGC, Eugeni Rodríguez, i em va respondre amb un moc. Almenys Pujol tenia la gentilesa de dir “avui no toca”, però no et faltava el respecte. Jo pensava, ingènuament, que a les rodes de premsa es podien fer preguntes.

Perquè pot generar una veritable cacera de bruixes. La inversió de la càrrega de la prova s’utilitza ja en un tema tan sensible com la violència de gènere, però els experts calculen que el 30% de les denúncies són falses. Encara recordo recentment el cas de la noia que, a la feria de Màlaga, va denunciar una violació col·lectiva a plena llum del dia i tot plegat va ser una denúncia falsa.

Potser sí que, com deia el líder d’Unió, la llei té “més de promoció que de no discriminació”. Fins i tot lamentava no haver-hi presentat una esmena a la totalitat. Però, en política, s'ha de ser valent. És fàcil dir aquestes coses a misses dites. Als d’Unió també els ha entrat en aquest tema, com en d'altres, la por de la correcció política. Els han tremolat les cames. Al Parlament, de vegades els diptutats d’UDC són invisibles.

Al final deu ser veritat que hi ha un veritable lobby gai. Al capdavall, el dia que es va aprovar, a la sala de premsa hi havia Miquel Iceta i Jaume Colboni (PSC) que no han amagat mai la seva orientació sexual. Al contrari, l’actual líder dels socialistes catalans va ser un valent perquè va ser el primer polític a reconèixer-ho públicament. Pero tampoc no cal oblidar el conseller Vila (CiU) o Carme Porta (ERC), que hi estava de convidada.

Un poder transversal perquè hi havia gent de gairebé tots els partits. El projecte de llei, en paraules dels promotors, va rebre també el suport entusiasta de Quim Arrufat i David Fernàndez (CUP), Inés Arrimadas (Ciutadans) i l’esmentat David Companyon (ICV-EUiA) entre d’altres. La Llei LGBTI ha aconseguit més unitat que la consulta.

El propi Quim Arrufat reconeixia aquest dimarts, en roda de premsa, que han estat dos anys de treball “intens”, però que “sempre hem seguit l’estela d’aquest col·lectiu”. També presumia que “s’ha acabat abans que acabi la legislatura” perquè era “un compromís de la CUP”. En fi, això ens feia “un país modern”. Almenys serem capdavanters en alguna cosa.

En realitat, té raó: per una llei que aprova el Parlament i no l’ha presentat el Govern. Però va ser gairebé una llei exprés. Va haver-hi reunions de la ponència els dies 13,17,18,19 i 20 de juny i el 8 i 9 juliol per poder enllestir-la abans de les vacances d’estiu i aprovar-la amb el nou període de sessions. No fos que hi hagués eleccions anticipades i quedés a mitges com, presumiblement, la comissió d'investigació del cas Pujol.

Ja ho va dir el portaveu del PPC, Enric Millo, en una compareixença el passat 8 de juliol: “és insòlit, no té cap precedent que una comissió hagi estat forçada a reunir-se cada dia per poder tramitar un projecte de llei en deu dies”.

Però, el que no entenc tampoc, és per què si la consellera Neus Munté va anunciar el passat mes d’abril una llei contra la discriminació per què es fa ara una llei ad hoc per a aquest col·lectiu?. Fins i tot la pròpia nota de premsa de la conselleria del passat 22 d’abril deixava clar que era també per eradicar definitivament "la xenofòbia i l’homofòbia”. Ara en tindrem dues, consellera?.

A partir d’ara, tots els col·lectius que se sentin discriminats a Catalunya podran demanar la llei corresponent. Com se n’assabentin, per exemple, els de l’Asociación Watani, els mateixos que van dur -i guanyar- el tema del burca al Suprem... Imaginin que demanen una llei perquè els 270.513 marroquins -les xifres són del 2012 i no inclouen els sense papers- residents a  Catalunya se sentin discriminats. Han obert la caixa dels trons.

Jo, ho confesso, sóc hetero. Però començo a sentir-me culpable. La meva vida sexual és d’allò més clàssica. Un clau amb la dona de tant en tant. Preferentment els dissabtes. Como Dios manda. Tant de bo fos com la Marilyn, que dormia amb Chanel número 5, però és una fredolica de collons. En fi, hem passat de l’infaust maricón de mierda a l’altre extrem.

Ara sembla que estiguin de moda les famílies monoparentals, lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals o intersexuals. Els que tenim la desgràcia de tenir una família tradicional -encara que no hàgim passat per la vicaria-, aviat haurem de demanar perdó. Sóc innocent.

 

 

Twitter

Qui sóc

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

32 Comentaris

Publicitat
#27 Angel, Barcelona, 12/10/2014 - 18:01

Vigili senyor Rius, que amb un article com el que ha escrit li pot caure una sanció per homófob.

Ja s'espavilarà vosté després per demostrar que és innocent.

El totalitarimse homosexual no té fi

#26 Marta, bcn, 11/10/2014 - 13:36

Hetero sí... però lleig de collons!

#25 Criteri, Mollet, 10/10/2014 - 21:58

Ole vos! D'una part m'agrada aquesta llei o el que sigui, ja que penso que si al final no som independents, no em sabria tan greu, Imagineu-vos el nostre"progressisme " català fent i desfent a tutiplén animalades com aquesta. Em fa por , i la covardia dels altres també.

#24 narcisa, o alguna cosa heterorara, 10/10/2014 - 15:53

sóc Carmen de Mairena i l'important és que parlin de mi encara que sigui narcisa, jajjs.

#22 El PP ha portat l'èbola a Madriz, us sona..?, Lleida, 10/10/2014 - 13:13

Tots els diaris del món civilitzat obren els últims dies amb el tercermundista èbola a Madriz, e-noticies ho tracta com una noticia de 8a fila molt per sota de declaracions de qualsevol indocumentat. I tu et fas dir periodista? T'hauria de caure la cara de vergonya, Madrid ens roba i contagia!