La Punteta · 3 d'Agost de 2012. 09:44h.

JAUME BORRÀS

Són uns malnascuts

En Joan viu assegut fa temps a la cadira de rodes d’una residència. Una presó motoritzada que fa anys l’acompanya per moure’s en un espai que ja ha fet seu i on, obligats per la realitat, els seus familiars un dia el van deixar. Ha quedat afamat, el dinar avui es feia feixuc i no se l’ha acabat.

La Laia, l’auxiliar d’infermeria que té cura del seu benestar i convertida en part d’ell en els últims anys, l’acompanya fins davant del televisor tot encoratjant-lo a menjar més per berenar. Un ritual dels molts que en Josep fa des que hi va arribar. Veure les notícies, mentre la malaltia de l’oblit que l’ha atacat virulentament li permeti, el fa ser conscient de la realitat. Una realitat desagradable i de retorn a quan ell era jove i no gaudia de cap dret ni protecció.

És hora del telenotícies migdia. Les primeres imatges, per surrealistes, el deixen perplex. Espanya encarrega quatre trens per valor de 18,54 milions que ara ha de mirar de vendre a causa de la seva incompatibilitat amb les línies ferroviàries existents al país. Imbècils! Se li escapa.

Tot seguit informen de la col·locació de l’avió que significa el final de l’estàtua de l’aeroport de Castelló. Una obra que ha costat 300.000 euros en una instal·lació amb una inversió final de 150 milions. Alguns dels treballadors feien broma en destacar que era el primer i únic avió que s’havia enlairat. Quins collons!- crida. Passa quelcom Sr. Josep?- li pregunta la Laia tot acostant-s’hi per assegurar-se que estava bé i acaronant-li la cara. No, aquesta colla de burros!

A Catalunya del que més es parla és de la sol·licitud de rescat feta pel govern de la Generalitat a Espanya. Però no ens roben 16.000 milions cada any? Va exclamar emprenyat. Seguidament les controvèrsies per una subvenció a La Vanguardia, de 5,5 milions d’euros i per a la seva edició en català, el sorprenen. No és una empresa privada? Que s’ho paguin! I encara dins de la informació del país, en Joan es torna un indignat més en assabentar-se que han tardat tres anys a registrar les propietats de Fèlix Millet, responsable de l’espoli al Palau de la Música de més de 30 milions d’euros. Quina vergonya!

Laia, per avui ja en tinc prou. Estic avergonyit! Em pots pujar a dormir una estona? Ella, atenta com sempre per la vocació en la seva feina, la professionalitat i una estimació cap a la gent gran desmesurada, es va agafar a la cadira i la va empènyer tota amoïnada. En arribar a l’habitació, i amb extrema cautela, va aixecar al Josep i amb gran esforç el va estirar al llit. Era un pes mort. Li va netejar la boca, eixugar els mocs i un cop el va tapar amb la manta i amb llàgrimes als ulls li va dir: senyor Josep avui és l’últim dia que sóc aquí. M’ho han comunicat ara. Sembla ser que la Generalitat no podrà pagar el juliol a les entitats socials i em fan fora per por al que passarà més endavant.

En Josep fent un acte inhumà per incorporar-se, la va abraçar i a cau d’orella, tot recordant les notícies, li va murmurar: són tots uns malnascuts! Ell era gran, jo hauria fet servir un altre insult.

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Martí, Granollers, 03/08/2012 - 11:17

Bon article Jaume!!!!
Felicitats