Encara espero equivocar-me, però tinc la sensació que Spanair no té futur des de l'endemà mateix de la seva compra: aquell dia El País (31 de gener del 2009) obria la seva secció de Catalunya amb el titular "Spanair pasa a manos catalanas" amb una foto dels promotors de la iniciativa.
Hi havia més polítics (Xavier Trias, Jordi Portabella, Jordi William Carnes, etc) i patums de la mal anomenada societat civil (Miquel Valls, Josep González, etc ) que empresaris pròpiament dits. Jo no em dedico a la informació econòmica però l'únic que vaig reconèixer -a la quarta fila-, era Carles Tusquets, de Fibanc.
La segona és quan vam descobrir -i publicar- que Ferran Soriano tenia un sou de 300.000 euros a l'any. No dubto que en altres companyies aèries -sobretot si són rendibles- el president deu cobrar un sou similar o superior, però el primer que havia de fer el nou president d'Spanair era aconseguir clients, no posar-se un sou pels núvols encara que fos una companyia aèria.
Des d'aleshores, hem perdut el compte de quantes vegades les administracions catalanes -via ICF, Ajuntament o Fira- han injectat calers a la companyia amb l'excusa que és catalana. Si els nostres comptes són correctes sumen més de 140 milions d'euros, tot i que hi falten els darrers ajuts.
Però em temo que el negoci d'Spanair era simplement engreixar-la per acabar intentar vendre-la a una altra després d'una sessió de power point. Com en el temps de la bombolla d'internet: n'hi havia que es pensaven que el negoci era crear un portal per encolomar-lo a Telefònica. Al final no han picat ni els de Qatar. I això que patrocinen el Barça.
De debò algú és pensa que els suecs de SAS són imbècils? Ningú no vendria una companyia aèria rendible per un euro. Amb l'agreujant, a més, d'un accident que va costar la vida a 154 passatgers. No en sé el cost, però potser sí que el primer que hagués hagut de fer Ferran Soriano és canviar el nom de la companyia pel de Catair -com demanava ERC- o Air Barcelona -com els d'Air Berlin- per aprofitar el ganxo turístic de la ciutat.
En el fons, Spanair -com el Palau o el Liceu- demostra que la burgesia catalana no dóna més de si. Ja ho va dir l'aleshores president Montilla en una entrevista a TV3 el 28 de novembre del 2007: "estaria bé que hi hagués hagut empreses catalanes disposades a comprar Ibèria”. Segurament -sobretot per salvar el Prat- l'aposta bona era Ibèria. Però amb Ibèria no ens vam atrevir.
PD/ Aquest article ha estat penjat al matí abans de la fallida d'Spanair
Recomano aquest llibre encara que sigui meu (12 euros):
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
També em pots seguir al twitter: