Per una cosa que fa bé Trias i l'hi tomben. Perquè fins i tot jo, que sóc partidari de la llibertat d'horaris, sóc conscient que si no tens majoria absoluta al consistori el que has de fer és pactar-ho amb l'oposició abans que amb els botiguers.
Per això, dimarts passat li preguntava la conseller de Presidència, Francesc Homs, com és que prohibeixen obrir les botigues en diumenge i em va contestar amb vaguetats: que si la "funció social", "l'equilibri interior", "la interacció permanent". Fins i tot va acabar posant com exemple l'ExpoBages de Manresa.
Jo, francament, no sabia quina cara fer. Al conseller, sempre que li faig una pregunta compromesa, em recorda subtilment que allò és una roda de premsa, no pas un debat parlamentari. Cosa que, per cert, passa cada vegada més sovint.
Però els assistents del Mobile World Congress -tots amb les butxaques ben plenes, per cert- van arribar en diumenge i van haver de limitar-se a mirar els aparadors del Passeig de Gràcia perquè les botigues eren tancades.
En canvi, aquest cap de setmana, l'ajuntament permetrà l'obertura perquè arribaran set creuers amb un total de 31.000 passatgers, xifra rècord en un sol dia. A això cal afegir els vuit vaixells que arribaran entre divendres i dissabte -15.000 persones més-. En total, 50.000 creueristes en tres dies. Aquest cop s'ha imposat el seny.
Per això el que em pregunto sempre és: si Convergència i Unió està tan a favor del famós model català de comerç com és que, des del 1980, els Governs de la Generalitat -la majoria de CiU llevat els set anys de tripartit- han aprovat 60 grans superfícies comercials? En centres comercials, tenim més d'un milió de metres quadrats.
En alguns casos fins i tot amb llicències sospitoses com quan el Govern va aprovar una gran superfície a Sant Cugat i, en canvi, un any abans l'havia vetat a Terrassa. Fins i tot el TSJC va acabar sentenciant llavors que la decisió havia estat "arbitrària" i "improcedent". Però ni a Irlanda, el país més catòlic d'Europa occidental, les botigues tanquen en diumenge. Allà, a diferència dels catalans, van de cara a la pela.
