Si Mònica Terribas veu conspiracions el que ha de fer és donar noms i cognoms. Això de tirar la pedra i amagar la mà és impropi d'una periodista incisiva com ella. Perquè amb el tripartit ja va córrer la brama que es volien carregar Catalunya Ràdio en benefici de la Ser.
Ara, que CiU es vol carregar TV3 en benefici de 8tv i que el fitxatge de Josep Cuní seria només la primera etapa d'aquest intent de revifar -ho té difícil- la cadena privada del grup Godó.
Costa de creure que un govern, sobretot un govern catalanista, vulgui carregar-se els mitjans públics per afavorir un mitjà privat. Al capdavall, Pujol -i Lluís Prenafeta, per cert- va posar la primera pedra del que desperés seria l'actual CCMA.
Si el tripartit va estar a punt de carregar-se Catalunya Ràdio -amb la inestimable col·laboració de Montserrat Minobis, entre d'altres- va ser només per la imperícia dels seus successius responsables. Però, ves per on, no va beneficiar la Ser, sinó a Rac1.
El que no pot ser és que la CCMA tingui 2.400 empleats segons les darreres dades oficials i ens costi més de 300 milions d'euros a l'any. Un dia li vaig preguntar a Jaume Roures quanta gent eren a La Sexta i em va deixar garratibat: cent persones.
No vull ni pensar la quantitat de gent que deu estar fent passadissos a TV3 després de més de quasi 30 anys d'existència. Com a Sant Cugat abans de l'ERO. Allà van fer fora 600 treballadors. Això sí amb prejubilacions de 3.000 euros al mes.
Jordi Basté, que coneix les dues cases, explica en el llibre "Ens hem fet grans" (Ara Llibres, 2010) que el que més li va sorprendre en fitxar per Rac1 va ser la manca de mitjans en comparació amb Catalunya Ràdio, però també les ganes de la gent. Mentre un altre expert en la matèria, Toni Clapés, dóna la fórmula de l'èxit en ràdio, però també en qualsevol altre sector: la il·lusió.
Si Terribas vol estalviar què expliqui, per exemple, què ens costa els drets de la Fórmula 1 que TV3 paga a Mediapro -a més del desplaçament de tot l'equip-. Sens dubte una de les xifres més ben guardades no només de Sant Joan Despí, sinó de Catalunya sencera.
O perquè va contractar Xavier Bosch per a fer l'Àgora amb més de 2.000 empleats a la casa. Cada vegada que veig la Montse Jené o Barbara Arquè desterrades al 3/24 em pregunto pequè havia de fitxar un amic de la facultat. Sense oblidar els enyorats Ramon Rovira o Xavi Coral.
Un dia haurem d'explicar, amb pèls i senyals, tot sobre l'Operació Àgora. O com Terribas va neutralitzar un excel·lent programa informatiu per acontentar Esquerra. Ara sembla el No-do, però en català.
Malgrat tot sóc partidari del manteniment de Mònica Terribas al capdavant del TV3 -tot fa indicar que amb l'article prepara una sortida heroica- perquè si una cosa funciona més val no tocar-la. Però Terribas ha fet de TV3 la seva tele particular. Els hi passa sovint a les estrelles de confondre el mitjà amb el seu mitjà.
Per treballar a TV3 cal ser políticament correcte, tenir un cert pedigree catalanista. Això explica que Fuentes, per exemple, s'ha hagut de buscar la vida a Antena 3 o que altres no hi posem mai els peus. L'excusa que "la gent es lliure de treballar on vulgui" no s'ho creu ni ella.
En canvi l'esmentat Xavier Bosch, Albert Om o Tatiana Sisquella sí que encaixen en el cànon independentment de la seva qualitat com a professionals. Fins i tot la marxa de Josep Cuní -mai explicada del tot-: feia nosa.
En el fons, Mònica Terribas ha actuat a TV3 com acostumen a fer els líders polítics: posant gent de la seva confiança perquè no li puguin fer el llit, però tampoc perquè no li puguin fer ombra. Però llavors que no vingui plorant.
