Em sap greu coincidir amb el president del Govern espanyol -i del PP!-, però abans que ho digués Mariano Rajoy ho vaig dir jo (adjunto com a prova documental foto del meu facebook): El procés està mostrant tics autoritaris.
Potser tot va començar el dia que el president Puigdemont va decidir posar d’alcalde de Girona el dinovè a la llista perquè li va passar pels collons. La qualitat democràtica d’aquest país -i la dignitat dels regidors convergents- hagués sortit guanyant si almenys un no hagués tragat. Però s'ho van empassar. Sobre la preparació professional d'Albert Ballesta només recordar que es va haver de repetir el jurament perquè l’havia fet malament. I això que és secretari municipal en excedència. Ara continua a Interior fent la viu-viu.
M’estalvio també altres exemples com la reforma exprés del reglament del Parlament -del que el Consell de Garanties Estatutàries acaba d’expressar una opinió contundent i per unanimitat- o mantenir secreta la Llei del Referèndum perquè ja se n’ha parlat a bastament. Al final, quan l’han presentada ho han fet en un teatre.
Sobre el peculiar concepte de democràcia que tenen ens en podria parlar també l’exconseller Baiget, destituït fulminantment per dir el que molts al PDECAT pensen: ens estem fotent en un embolic. Dimarts la portaveu del Govern, Neus Munté, s’escarrassava de valent per vendre als periodistes que, al si del Govern, tot són flors i violes. En fi, espero ara el cessament immediat de Mercè Conesa al capdavant de la Diputació de Barcelona per dir el mateix. Encara que, en el fons, a Jordi Baiget li han fet un favor. No haurà de signar cap paper. El patrimoni esta fora de perill.
M’estalvio altres consideracions com la famosa Comissió de Venècia perquè faran el contrari del que diu: que els referèndums han de ser pactats. Han fet servir aquest organisme europeu com un kleenex. Encara recordo Puigdemont anunciant solemnement, en un ple del Parlament, que els hi escriuria per demanar la seva mediació. Quan li van contestar que havia de ser pactat va dir que li havia donat la raó. Si fa no fa com el darrer dictamen del Consell de Garanties. Començo a patir per l'estabilitat mental del president.
Però, sens dubte, el rovell de l’ou és la Llei del Referèndum. Hi ha alguns articles que ens acosten, com a mínim, a democràcies tan exemplars com la turca. L’article 3, per exemple, estableix una mena de règim d’excepció -l’anomenen “règim jurídic excepcional”- de manera que la llei “preval jeràrquicament” sobre qualsevol altre llei. S'ha de ser també molt recargolat per recórrer a les Nacions Unides -i la Constitucó espanyola del 78!- per intentar justificar la convocatòria del referèndum.
L’article 10 estableix, per la seva banda, que “les administracions públiques catalanes s’han de mantenir neutrals en la campanya electoral”. Ho deuen dir per institucions tan venerables com el CAC o el Síndic de Gregues que, com saben, s’han arrenglerat a ulls clucs amb el procés. De fet, el propi Rafel Ribó deia fa poc que Espanya és com Turquia.
L’article 12 estableix igualment que els mitjans de la CCMA “han de garantir el pluralisme polític i social i la neutralitat informativa”. Ho diuen en aquest cas els mateixos que han posat Vicent Sanchis de director. Encoratjo des d’aquí a Lídia Heredia, Xavier Graset o Helena García-Melero a posar en pràctica la llei als seus respectius programes -els Matins, el Més324 o el Divendres- sense esperar a la campanya electoral.
L’article 17 regula la junta electoral -batejada com Sindicatura Electoral de Catalunya- que serà nomenada pel Parlament. Em fa més por que una pedregada perquè el consell de govern de la CCMA també el nomena el Parlament amb els resultats prou coneguts. Com que previsiblement ni Ciutadans ni el PSC ni el PPC hi participaran això vol dir que tots seran de la mateixa corda: Junts pel Sí i la CUP.
Finalment, l’article 32 estableix que “els càrrecs de president i vocal de les meses electorals són obligatoris”. No cal dir que copien la legislació espanyola, però tothom està d’acord en que es facin eleccions cada quatre anys, fins i tot els que s’abstenen, perquè el contrari és una dictadua. En canvi, en un país en el que més de la meitat de la societat no està pel referèndum què faran? Els hi enviaran els Mossos?
El problema és que el procés ha entrat en la seva fase final: aquella segons la qual el fi justifica els mitjans. Com que estan convençuts que la independència no només és lícita sinó que es legítima creuen que s’hi val tot. Però això és molt perillós: tots els fonamentalismes creuen el mateix.
Per això a Europa ens estan posant en la casella dels populismes. La Marta Pascal o la citada Mercè Conesa ja han hagut de fer declaracions o articles negant que el sobiranisme sigui populista. Però la veritat és que, a la UE, només ens ha rebut amb els braços oberts la dreta flamenca, la ultradreta finesa i la Lega Nord.
Fins i tot un diari d’esquerres com Libération comparava recentment una de les estrelles del procés, Lluís Llach, amb el franquisme que tan va combatre. Sens dubte una exageració, però dóna una idea de la negativa imatge creixent que tenim els catalans a Europa.
