Publicitat
La Punteta · 23 de Novembre de 2012. 17:01h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Tites, tites

Un dels moments més tristos de tota campanya electoral -a part de les fotos amb criatures- és la dels manifestos d'independents a favor d'un o altre candidat. Al tram final de la campanya sorgeixen com bolets.

En general, els sotasignants sempre són els mateixos. Estic segur que si comparéssim un manifest del 2012 amb un del 2010 trobaríem gairebé idèntics noms.

Al manifest d'Independents per Mas -que segur que paga Convergència- ja vam ensopegar -a més d'algun periodista independent- amb un parell d'ex-alts càrrecs: l'exdirectora de l'Agència Catalana de l'Aigua, Marta Lacambra; i l'exdirector general de Promoció Cultural, Xavier Bru de Sala.

Al manifest a favor de Joan Herrera, així a cop d'ull, n'hi ha un munt que han tingut càrrecs oficials. Per ordre alfabètic: Jordi Borja, que surt com "urbanista", però que va ser també tinent d'alcalde d'Ajuntament de Barcelona. O Joan Botella, "politòleg"; exmembre del CAC.

I Dolors Comas d'Argemir, "antropòloga"; però que va ser regidora de l'Ajuntament de Tarragona i després diputada al Parlament. Quan em va dir que plegava li vaig preguntar què faria, quinze dies després l'escollien també per al CAC. Ho dic perquè al CAC, no només la dreta recol·loca els seus, sinó també l'esquerra, però d'això la Dolors Camats no se'n recorda.

També hi surt Oriol Broggi, "director i dramaturg"; però que que fins i tot va a les llistes encara que sigui en un lloc testimonial o Ramon Espasa "metge", però que va ser diputat un munt d'anys. Fins i tot conseller amb la Generalitat provisional.

Quim Brugué hi apareix com "politòleg", però entre el 2003 i el 2008 va ser director general de Participació Ciutadana amb Joan Saura de conseller. Com Miquel Caminal, un altre "politòleg" -a ICV ja hi ha més politòlegs que obrers-, però que va ser també director del Memorial Democràtic.

Pere Camps, "promotor cultural", però militant d'Iniciativa. Fins i tot va disputar unes primàries a Joan Saura. Sense sort, és clar: l'aparell és l'aparell a ICV i a la Xina-. Tot i que, de tots els de la llista, és el que em mereix més respecte des que va editar les cançons de guerra de la República amb Quico Pi de la Serra.

Xavier Folch "editor", però també expresident del Consell de les Arts. Joan Ramon Laporte, farmacòleg, fill del conseller Laporte, però que anava dotzè a les llistes d'ICV el 2010.

Andreu Mayayo, "historiador", exalcalde de Montblanc, d'ICV de tota la vida, sense desmerèixer la seva tasca com a historiador. Francesc Pané, "escriptor"; exdiputat al Parlament per Lleida.

Rosa Regàs, "escriptora", jo pensava que era del PSOE però des que la van fer fora de la Biblioteca Nacional es devia acostar a ICV. Joan Subirats "politòleg", que presentava llibres d'ICV amb Gemma Calvet quan aquesta encara no els havia fet el salt a ERC. Finalment, Eulàlia Vintró "professora d'universitat", però una històrica: també va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

El que més em sap grau de la llista és Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció, perquè no sé mai si quan el cas Banca Catalana va actuar amb neutralitat professional o per despit ideològic a Jordi Pujol.

Com que els partits estan tan desprestigiats recorren a tota mena de tripijocs, entitats i plataformes independents per fer veure que eixamplen la seva base electoral.

Sortosament aquest campanya no hem sentit els de Sentit Comú, una plataforma independent propera a CiU, però el president del Moviment d'Espanya i catalans, Manel Parra, ha estat regidor del PP a Bellpuig (Urgell) i fins i tot candidat al Senat per Lleida.

Ja em vaig quedar parat quan, el dia de la manifestació del 12-O a la plaça de Catalunya, fins i tot el segurata que controlava l'accés dels periodistes a la tribuna de premsa és el mateix segurata del PP a la seva seu del carrer d'Urgell.

A mi tots aquests manifestos d'independents em recorden un cèlebre míting de Jordi Pujol, el gener del 2002, que ha passat a la història per aquesta frase: "Tites, tites, però qui s'han cregut que som nosaltres?; nosaltres no estem en política per la menjadora".

Val a dir que Pujol se n'ha penedit tota la vida perquè aquell dia, que era el de la proclamació de Mas com a candidat de CiU, el va acabar eclipsant. Però, en fi, ja ho veuen com està l'anomenada societat civil. Pura independència.

 

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies

Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies

Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

 

Publicitat
Publicitat

5 Comentaris

Publicitat
#5 -emilio, a, 24/11/2012 - 21:43

2) Recuerdo la campaña institucional y caras conocidas animaban a participar en el referendum del Estatuto, recuerdo a la sra Rosa Cullell que poco tiempo despues el PSC la elevó a la presidencia de CCMP y al sr Agusti Coromines que seria compensado con la presidencia de la fundacion Trias Fargas.

#4 -emilio, a, 24/11/2012 - 21:25

1) para el referendum del Estatuto recuerdo que la Gneralitat contrató una campaña institucional para movilizar el voto, Psc y Ciu temian una baja participacion aunque la prensa subvencionada siempre habia intentado vender la moto que el Estatuto era una reivindicacion de la sociedad.

#3 Joaquim, Barcelona, 24/11/2012 - 20:51

Quina xorrada. Ara resulta que la societat cicil ha de ser verge ideològica i políticament, i només valdria el suport d'independents immaculats. Però com que haurien donat suport a algún partit, ja diries també que estan contaminats. Això és demagògia populista que practiques reiteradament.

#2 xaviacus, LH, 24/11/2012 - 08:08

Si la independencia arregles aquets saraos... potser m'ho pensaria..
Pero crec que aquest desig es igual de probable que que hem toqui l'euromilió o que el cel em caigui a sobre :)
apa, a votar en conciencia!
Salud!

#1 Xipolleig, Barcelona, 23/11/2012 - 20:27

Recordo aquella escena d'en Pujol i és de les escenes més memorables del personatge.
Era una escena a mig camí d'en Capri i d'en De Funes.
És cert el tema dels "independents" i demostra que en la política és molt difícil,pel seu descrèdit,que hi participi activament la gent que no és militant.