Publicitat
La Punteta · 20 d'Octubre de 2010. 14:22h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Tot el poder del PSC

Informació d'El Periódico del passat 18 de desembre del 2008

El president de CiU, Artur Mas, afirmava el passat dia 1 d'agost, durant l'escola d'estiu de la JNC, que "el PSC és un poder quasi monopolístic a Catalunya, els hi convindrà passar una temporada a la oposició per a regenerar-se ells mateixos i posar-se al dia". I aquest diumenge, en una acte a l'estació del Nord, hi tornava: "mai a Catalunya cap partit havia concentrat tant de poder com els socialistes aquests anys”.

Però paradoxalment on el PSC té menys poder és a Madrid. Si una imatge val més que mil paraules cal repescar la foto que publicava La Vanguardia el passat 8 d’abril: Montilla havia presentat el seu llibre Descubriendo Montilla (RBA) i llevat de Carme Chacón i Celestino Corbacho no hi havia assistit cap altre ministre del Govern espanyol.

Ni tan sols cap dirigent de pes del PSOE llevat de retirats com Carlos Solchaga o rebotats com l'exministre Jordi Sevilla. I, si fa no fa, en la celebració de la darrera Diada va passar el mateix. Quan Pujol donava una conferència al Club Siglo XXI a finals dels 80 hi anaven fins a quatre ministres del PSOE. En sóc testimoni.

Com publiquem avui els socialistes andalusos tenen més pes al nou Govern espanyol que els catalans amb quatre ministres: Manuel Chaves (vicepresident tercer i ministre de Política teritorial), Trinidad Jiménez (Exteriors), Rosa Aguilar (Medi Ambient) i Valeriano Gómez, que ha substituït Celestino Corbacho a Treball.

També hi ha quatre ministres bascos: Ramón Jáuregui (Presidència), Ángel Gabilondo (Educació), Cristina Garmendia (Ciència i Innovació) i Leire Pajín (Sanitat). Fins i tot els socialistes gallecs tenen més ministeris que el PSC i això que van pedre la Xunta de Galícia: Elena Salgado (vicepresidenta segona i ministra d'Economia), José Blanco (Foment) i Francisco Caamaño (Justícia). Catalunya empata amb Cantàbria, però em temo que entre Alfredo Pérez Rubalcaba, nou home fort del Govern, i Carme Chacón no hi ha color.

Als socialistes catalans sempre els hi encolomen ministeris ingrats com Defensa. Tant per tant preferiria Foment. Chacón a Defensa ha estat incapaç fins i tot de cedir la caserna del Bruc a Barcelona malgrat que ho hagi demanat el seu partit -el PSC vull dir, no el PSOE- tant al Parlament de Catalunya com a l'Ajuntament de Barcelona. La ministra sempre ha al·legat que és l'última gran caserna que l'Exèrcit manté a Barcelona, però llavors que els socialistes siguin coherents.

Pel que fa a càrrecs intermitjos es redueix -a l'espera dels propers canvis- a Anna Terrón, Secretaria d’Estat d’Immigració; Maravillas Rojo, secretaria d’Estat d’Ocupació; Josep Pucheu, secretari d’Estat d’Agricultura; Jaume García Villar, director de l'Institut d’Estadística; Pere Navarro, director general de Trànsit; Maite Costa, presidenta de la Comissió Nacional de l'Energia; i Màrius Rubiralta, nomenat l’abril del 2008 Secretari d’Estat d’Universitats després de deixar la UB amb un dèficit de 100 milions d’euros (1).

El PSC pinta tan poc a Madrid que ni tan sols va ser capaç de col·locar l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, d'ambaixador a Rabat: el va vetar Manuel Chaves. Clos, ara amb una vicaria a l'ONU, va acabar a Turquia com se sap (2). I encara que només sigui una anècdota, el càrrec de directora de la Biblioteca Nacional, que va ser exercit per Rosa Regàs fins que va ser cessada pel ministre César Alonso de los Ríos arran d'un cas de robatori, ara ja no té ni estatus de direcció general. Això sí, com a premi de consolació ha estat substituïda per una altra catalana: l'ex responsable de l’oficina d’Administració Electrònica de la Diputació de Barcelona, Glória Pérez-Salmerón.

Segurament, la pèrdua d’influència del PSC és també culpa del carrer Nicaragua. El Periódico va publicar el 18 de desembre del 2008 una informació demolidora: el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ironitzava amb els periodistes sobre l'ultimàtum del PSC al PSOE durant les negociacions del finançament: "amenaces del PSC? Però si el PSC som nosaltres!".

On té més poder és, per descomptat, a Catalunya. D'entrada, ser el principal partit de govern a la Generalitat li permet presidir una sèrie d'institucions i empreses el nomenament de les quals depèn del Govern com la Sindicatura de Comptes (Joan Colom), el CEO (Gabriel Colomé), el Consell Econòmic i Social (Josep Maria Rañé), el CAC (Ramon Font), la CCMA (Ramon Mateu) o GISA (Xavier Casas). També càrrecs de l'Administració central a Catalunya com la Delegació del Govern (Joan Rangel), el Consorci de la Zona Franca (Manuel Royes) o el Port de Barcelona (Jordi Valls).

Però sobretot on té poder el PSC és en la mal anomenada societat civil: l'exministre Narcís Serra presideix Caixa Catalunya, el CIDOB i el MNAC; un nebot seu, Josep Serra, és director del Museu Picasso (3); l'expresident del CAC Josep Maria Carbonell està ara a la Fundació Cromosoma; l'excap de gabinet de Castells, Raimon Ribera, presideix la cooperativa Abacus; l’exregidor de l’Hospitalet Joan Francesc Marco és director general del Liceu; l’exsecretària general de Cultura, Gemma Sendra, és directora de la Fundació Sant Pau; l’expresident de la Diputació de Barcelona, Antoni Dalmau, éstà al Lllure; l’expresident del Port de Barcelona, Joaquim Coello, a Applus i Spanair; i l'exregidor de l'Ajuntament de Barcelona Oriol Bohigas a l'Ateneu.

Potser sí que, com deia Artur Mas, el PSC té massa poder.

 

 

(1) El País: “El déficit de 100 millones de la UB agita el debate entre candidatos a rector”, 31 d’octubre del 2008.

(2) La Vanguardia: “Chaves vetó a Clos como embajador para conservar su influencia en Rabat”, 2 de juny del 2008.

 

Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 Joaquim, Barcelona, 20/10/2010 - 20:51

Voldria saber la seva opnio, Sr Rius, sobre si es normal posar de ministre a una persona com la Sra Pajin que te 0 experiencia i expertessa en qüestions sanitaries. Com a minim pasara un any abans no s'assebenti de que va el negoci.

#1 Jose Manuel, Madrid, 20/10/2010 - 18:40

Pues ahora mismo, lo mismo aproximadamente que Cataluña, y como sigan así, menos van a pintar.