Publicitat
La Punteta · 26 de Febrer de 2015. 13:12h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Tu també, Álvaro?

Una de les activitats preferides a Catalunya d’ença d’aquell fatídic 25 de juliol de l’any passat és renegar de Jordi Pujol. Els Pujol des de llavors estan empestats. Ja ho vaig notar dilluns passat quan l’expresident, al Parlament, no va ser ni rebut ni acomiadat per cap diputat de CiU.

Ja li va preguntar el diputat Marc Vidal, d’Iniciativa: “No té la sensació que l’estan deixant sol?”. Malgrat que qui va respondre va ser Jordi Pujol Ferrusola quan va dir que “el senyor Mas és molt amic meu”. Allò no era una declaració d’amistat, ni un tan sols càrrega de profunditat, era un aviso a navegantes.

Però sobretot ho he notat aquest dijous en llegir l’article del Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia. Hagués hagut de titular directament: o ells o nosaltres. Tot l’article sembla fet per desementir que Artur Mas i Jordi Pujol Ferrusola siguin molt amics. Trobo que, a 58 anys, el president de la Generalitat ja és prou grandet per defensar-se ell mateix. No li calen guardaespatlles. Ahir mateix va tenir un acte al Cercle d'Economia, però d’això no va dir res.

Per això fa gràcia que una persona que ha fet tota la carrera periodística i universitària a l'ombra de Jordi Pujol -llevat el llibre que li va fer a Pasqual Maragall (1998)- cridi ara a la “despujolització” de Convergència: “O se salven els Pujol o se salva Mas i el que CDC representa per a molta gent d’aquest país. O una cosa o l’altra”. Més clar l’aigua. Deuen patir per les llenties perquès si Convergència es fum una patacada el proper 27 de setembre ells també rebran.

Amb el cor a la mà: vostès creuen que només per mèrits intel·lectuals -encara que escrigui molt bé- Francesc-Marc Álvaro estaria a La Vanguardia, Rac1, 8TV, Els matins de TV3, Els matins de Catalunya Ràdio i L’Oracle si no fos la quota convergent en aquests respectius mitjans, públics i privats?. N'hi ha que han tingut la vida molt fàcil.

Però si fins i tot li van donar un Premi Nacional de Periodisme el 1994 -amb 26 o 27 anys- quan Jordi Pujol encara tenia majories absolutes. Francesc-Marc Álvaro, el mateix que ara renega de Pujol, ha estat el nen mimat del pujolisme durant 23 anys. Deu ser qüestió de supervivència.

En l'evolució del personatge -Artur, quan calgui te la fotrà- cal analitzar dos moments brillants dels darrers mesos. El primer la plana expiatòria que va publicar també a La Vanguardia el passat 30 de juliol, cinc dies després de la confessió de l'expresident. Semblava que demanés perdó. Allò sí que era matar el pare. A ganivetades.

Llavors, com aquest dijous, practicava l’exercici del jo ja ho deia i recordava un paràgraf del seu llibre “Ara sí que toca!” (2003), que ha reeditat ara aprofitant l’avinentesa, sobre les “peripècies” de Jordi Pujol Ferrusola. Però ben mirat és un paràgraf en un llibre -jo també me l’he llegit- que té 343 planes.

El segon, el dia que va estripar el famós informe de la UDEF, la vigília de les eleccions al Parlament del 2012, durant una tertúlia de 8TV amb l’excusa que allò era "una merda”. Manuel Cuyàs, que és un senyor i el tenia al costat, feia uns ulls com taronges davant l'espectacle.

Sort que no era la portada d'El Mundo del 7 de juliol de l’any passat -aquella que donava els comptes dels Pujol Ferrusola a Andorra- perquè llavors la "merda" se l’hagués hagut de menjar. Jo, el dia que vaig veure el nom de Marta Ferrusola, vaig sospitar que el cas anava de debò.

Potser hauríem d’afegir, això ho va explicar Joan Ferran al seu bloc, aquell altre dia que durant el tripartit demanava transparència als Mossos -encara amb Joan Saura de conseller- i quan van arribar el seus va canvia de parer en només dos anys. Però no m’estendré sobre aquest cas perquè ho poden consultar aquí.

D’acord, Jordi Pujol l’ha feta molt grossa. De l’alçada d’un campanar. Ha traït la confiança que vam dipositar en ell durant 23 anys: els que el van votar i els que no. Però què se n’ha fet de tots aquells periodistes que van li van fer la gara-gara o simplement van fer carrera gràcies a ell?.

Espero no deixar-me'n cap nom, però tampoc posar-ne cap de més: què diuen ara -a més dels Álvaro-, els Sanchis, Villatoro, Aira, Sintes, Graupera, Clavaguera o Ribot per exemple?. On són? Estan a la panxa del bou? se’ls hi ha menjat la llengua el gat?. Potser de tots, el silenci més clamorós és el de l'actual director del CCCB, però d'això ja en parlarem un altre dia. La meva àvia deia que el món, de desagraïts, n'està ple.

En fi, qui es pensen que va posar Artur Mas com a líder de CiU? L'Esperit Sant?.

 

Xavier Rius és director d'e-notícies

 

Segueix-me a twitter

Web personal 

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

22 Comentaris

Publicitat
#20 Gemma Alkorta, Matadepera, 02/03/2015 - 17:11

Xavi, apunta este nombre que con la excusa de la independencia se vería él mismo como ministro de justicia de una Cat indepe, Miquel Sámper. El candidato "independiente" de CiU para Terrassa, que vive en Matadepera.

#19 Gemma Alkorta, Matadepera, 02/03/2015 - 17:08

Villatoro lleva casi toda su vida chupando de la teta.

#18 Josep miquel, calella, 02/03/2015 - 15:31

Disenteixo sobre el Sr. Cuyàs. Un periodista que es capaç de dir que el procès ha causat que plegués un rei i tres o quatre directors de diaris no es un periodista fiable. Es clar que aixó ja ho sabia de quand era director del Punt a Mataró.

#17 jordi, l'h, 01/03/2015 - 18:23

fantàstic Rius!!!
falta periodisme no subvencionat a cat,y no digo en España!!
Estan tots comprats i parlen per la boca del seu amo.
El problema es que molta penya passa de tot i la que no passa es creu tot el que escolta segons de quina tendencia sigui..
Falta penya que llegeixi entre línees.......

#16 Remigio, Bna, 28/02/2015 - 18:18

Aquí en E-noticies poden llegir-se noticies imaginaries, es compren doncs que el sr director siga capaç de llegir coses que no es diuen, en escriptors o mitjans que li obsesionen , ell sabrà perqué.