Si hi ha una prova que TV3 s’ha convertit en una simple corretja de transmissió de Palau és el 30 Minuts d’aquest diumenge amb el nom "El referèndum impossible". Un espai informatiu que encara tenia un cert prestigi i va i l’esgarrien.
Perquè el programa pretenia, òbviament, vendre les bondats del referèndum a l'opinió pública ara que s’ha posat de moda. Televisió de Catalunya ha començat, doncs, la precampanya per a les generals. El darrer favor a Francesc Homs ateses les magres expectatives electorals del seu partit. L'altre dia ja el treien fent mountain bike a Catalunya Ràdio. Com a Rússia on treuen Putin fent kàrate.
Primer sortia Joan Tardà dient que, a Madrid, han tastat “el xarop amarg de la seva incapacitat per posar-se d’acord”. Com si aquí hagués estat tot flors i violes. Però si ens va anar d'un pèl i, al final, es va arreglar posant el tercer per Girona de president de la Generalitat. Puigdemont no ha passat ni per les urnes. No anem pel món donant tantes lliçons.
Després una veu en off explicava que “si el Partit Socialista hagués acceptat un referèndum de Catalunya probablement faria mesos que, a Espanya, governarien les esquerres”, que era el rovell de l'ou, el missatge subliminal.
Però el millor era Francesc Homs explicant que els hi havia dit als socialistes que “si vosaltres no sou capaços de fer una proposta per a Catalunya, Catalunya serà un país independent”.
L'ideòleg del procés demanant una proposta?. Que no havíem passat pantalla? Que no marxàvem?. Que no teníem pressa?. Al full de ruta de Junts pel Sí, que tenen penjat més amunt, no sortia el referèndum per enlloc.
Bé, sí, al final de tot: “Referèndum per aprovar la Constitució”. Però era l'últim pas després del “Parlament declara la independència”, “Eleccions constituents” i “Constitució catalana”. En cap cas era un referèndum d'autodeterminació.
El que és increible és que un programa suposadament informatiu com el 30 Minuts segueixi la corda. Per què els de TV3 no van dir que Catalunya sí que es Pot va presentar al ple de la desconnexió del passat 9 de novembre una proposta de referèndum al Parlament i que CDC i ERC hi van votar en contra?.
Llavors el conseller Romeva, el mateix que ara se’n va de viatge al Líban sense haver donat explicacions pel fiasco del viatge a Brussel·les, deia que “la proposta de demanar novament un referèndum ha quedat ja superada pels fets, de manera que no hi podem votar de manera favorable”.
Ni això són capaços de trobar en una televisió pública amb una plantilla de més de 2.000 persones?. O encara pitjor: ho amaguen deliberadament?. Ja n’hi ha prou de posar TV3 al servei d’un partit.
A més, perdonin, un referèndum per a què? Per perdre’l?. Perquè ni en els baròmetres del CEO el sí a la independència ha superat mai el 50%. El màxim va ser el març del 2013: 48,5%. Però des de llavors ha anat baixant: el març d’enguany era del 38,5%.
De fet, el referèndum no està de moda ni a Escòcia. La Vanguardia publicava dilluns una crònica del seu corresponsal Rafael Ramos en la que explicava que la líder del SNP, Nicola Sturgeon, ha decidit que no hi haurà cap més referèndum “fins que els sondejos donin durant un any un 60% a favor de la independència” (1).
Per això l’únic que tocava de peus a terra en el reportatge -a més de Miquel Iceta, que recordava que segons Convergència el referèndum va ser el 27-S- va ser el diputat de la CUP Benet Salellas; el qual va admetre que “continuar situant com objectiu polític un referèndum que no es podrà fer és una manera d’evitar el debat”. Amb altres paraules: d’embolicar la troca.
S'aferren al referèndum, amb la complicitat de TV3, per intentar sortir del cul de sac.
(1) La Vanguardia (Rafael Ramos): "Amo i senyor d'Escòcia", 2 de maig del 2016
