Com que s’acosten eleccions, aviat entrarem en aquella etapa en la que els presentadors de TV3 diuen una cantarella segons la qual, en protesta pels blocs electorals, els periodistes de la cadena no signen les informacions electorals. A mi, si no les volen signar, em sembla molt bé. Però no ens haurien de donar la tabarra a cada TN.
Jo, no cal dir-ho, estic a favor dels blocs electorals. I, amb franquesa, tant me fa que sigui l’únic de tot el gremi. De fet, hauria d’estar-hi en contra perquè això d’adjudicar a cada partit un espai electoral segons la seva representació parlamentària o municipal és propi dels primers anys de la Transició.
Però com volen que hi estigui a favor si TV3 s’ha convertit gairebé en un instrument de propaganda?. Com a periodista, les majories absolutes de Pujol em queden relativament lluny, però crec que mai la cadena havia estat tan subordinada als interessos de Palau.
No ho dic jo, ho diu fins i tot el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) que, abans de l'última Diada, va difondre un comunicat en el que afirmava que s’havien traspassat totes les línies vermelles. “Com a professionals -deien llavors- no podem enganyar els ciutadans donant-los propaganda enlloc d'informació”. Doncs això.
Durant els darrers mesos hem tingut moments sublims. Publirreportatges com l’Endemà i aquell 30 minuts dedicat a l’ANC. O el Ramon Pellicer passejant per Palau mentre li feia una entrevista (sic) al president Mas abans del procés participatiu del 9N.
I, el passat 30 de març, el Carls Prats informava de la visita del primer ministre eslovac d’una manera que era quasi calcada a la nota oficial de Presidència. El senyor Robert Fico, que així és diu el primer ministre, semblava que vingués a estrenyar llaços amb Catalunya en aquest moment tan decisiu de la nostra història, però en realitat venia inaugurar una planta de tubs d’una multinacional eslovaca a Arenys. Hi havia una època en la que els catalans compravem empreses a l'estranger, ara ens les venem.
Mentre que al TN vespre d'aquest dimecres, aprofitant l'expedient de la Comissió Europea contra Google, han colat un tall de veu de l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa. I no un cop, sinó dos. Sembla que dels 751 membres de la cambra no han trobat ningú mé.s
Encara recordo que el 2005, després de dos anys de tripartit, CiU va elaborar un dossier de quasi cent planes amb el títol de “2 anys de mal govern". Un dels punts denunciava “el fracàs dels mitjans de comunicació públics catalans” que, a la vista dels resultats, seria aplicable al darrer EGM de Catalunya Ràdio. Però el millor és quan deia que “s’han carregat la pluralitat i la independència” dels mitjans públics. Al pas que van, David Madí semblarà un angelet.
Per això, ara sorprèn que fins i tot el Col·legi de Periodistes -que ha mirat a una altra banda durant tot aquest temps- hagi decidit portar els blocs electorals al Tribunal de Drets Humans, que és un tribunal que es dedica, com el seu nom indica, a coses serioses. Fins i tot han fet un verkami.
No hem fet prou el ridícul per Europa amb el Diplocat que ara hem de fer el papallona amb això. I no s’ho perdin, els dos promotors de la iniciativa són la degana, Neus Bonet, que treballa a Catalunya Ràdio, i Carles Prats, el presentador que citava més amunt, aquell que gairebé llegeix fil per randa les notes de Presidència.
Però hi ha una raó més per estar, per un cop, a favor dels blocs electorals i és que fins i tot el conseller Homs hi està en contra com va deixar palès en la roda de premsa de Govern de dimarts passat. No m’estranya, TV3 és la seva. Vostès s'imaginen Xavi Coral o Ariadna Oltra fent informació electoral, per exemple?. Quan hagi passat el procés no podran presentar ni el Trànsit. S'han carregat la seva pròpia credibilitat professional.
L’endemà, a Catalunya Informació, una veu en off a les set del matí recollia la postura del conseller i explicaven que la culpa dels blocs electorals és “d’una llei espanyola” en al·lusió a la LOREG (Ley Orgánica del Régimen Electoral General). Home, no serà tailandesa.
El dia que siguem independents serà catalana, però ara per ara una llei aprovada al Congrés dels Diputats -suposo que també amb els vots de CiU, per cert- és una llei espanyola no d’Azerbaidjan o de Botswana posem per cas. És aquella mania de culpar Espanya de tots els mals que s’ha encomanat també als nostres mitjans públics.
El pitjor és que estan cremant el procés. L'altre dia vaig anar a casa de la meva sogra i estava mirant l'informatiu de Cuatro. La meva sogra no és una sogra qualsevol perquè el 1979, a les primeres eleccions municipals, va ser regidora d'Unió a Martorell. Quan les dones eren escollides per la seva capacitat professional i no per quota femenina. Però diu que se n'assabenta de més coses mirant la Cuatro que no pas TV3. Que trist. Per això la nostra ja només la veuen el 12% dels catalans.
