A Jordi Basté se li ha escapat Laura Borràs.
No sé si voluntàriament o involuntàriament.
D’entrada ja és ben curiós que la presidenta del Parlament, per donar explicacions, vagi a Rac1.
Res d’una roda de premsa.
I que vagi a la competència de Catalunya Ràdio.
Pobre Laura Rosel, no li fan cas ni els seus. Després els de Junts es queixaran, a la comissió de control de la CCMA, de la baixada d'audiència de l'emissora de la Generalitat.
Recordo que, amb el tripartit, els de CiU acusaven el Govern d'afavorir la Ser en detriment de Catalunya Ràdio.
Ara afavoreixen Rac1. S’hi senten més còmodes. Ben a gust. Com a casa. És una mica la ràdio oficial del procés.
Però encara no n’hem tret l’entrellat de tot l’afer Juvillà.
Laura Borràs sabia que havien retirat l’escó al diputat de la CUP quan va convocar la comissió de l’Estatut del Diputat, la Junta de Portaveus, el ple del Parlament?
Costa de creure que no ho sabés.
Entre d’altres raons perquè la secretaria del Parlament, Esther Andreu, la va posar ella. És un càrrec de confiança.
Però sobretot perquè perquè el 29 de gener es va reunir discretament amb el president de la Generalitat a Manresa i va intentar vendre-li un “front comú”.
Malgrat tot, si no ho sabés, és encara pitjor perquè llavors vol dir que ella no controla, que els funcionaris del Parlament van a la seva, que el Parlament és can pixa.
Subtilment Laura Borràs ha culpa Esquerra -i al seu predecessor, Roger Torrent-, d’haver-la deixat tirada.
Des de Clausewitz, la millor defensa és un bon atac. També en política.
Però Jordi Basté li ha permès. En certa manera ha assumit el marc mental de la presidenta del Parlament. Borràs l’ha dut al seu terreny.
Li ha arribat a dir: “Tinc la sensació que els partits, la CUP i Esquerra Republicana, l’han volgut empényer”
Laura Borràs, clar, s’ha exculpat: “Ho hem de fer tots, de manera col·lectiva” en al·lusió al suposat front comú que proposa. Una manera com qualsevol altre de salvar el coll.
Encara més: “Hi ha independentistes que la volen sacrificada?”, ha insistit el presentador de Rac1
Fins i tot s'hi ha apuntat el Màrius Carol: "ha intentat explicar-se, presidenta".
¡L'únic que ha estat a l'alçada és Pablo Iglesias!
Almenys li ha tret aquell tuit del 27 de gener del 2020 en el que deia que retirar l'escó a Quim Torra era "acceptar el cop d'estat".
Ha estat l'única pregunta crítica en més d'una hora d'entrevista.
I m'estalvio comentar la de Mònica Terriba -ja no és el que era- perquè estava amoïnada pel 25% de castellà.
El fet fonamental és que el Parlament ha retirat l’escó a Pau Juvillà.
I ho han fet els que més cridaven. Els que més es feien els valents. Els que donaven lliçons de dignitat.
El castell de cartes del procés s’ha ensorrat una vegada més.
Segurament de tots els episodis aquest darrer és un dels més il·lustratius.
Fins i tot, per primer, cop la premsa digital més independentista ha obert una mica els ulls.
Però, benvolguts indepes, us han enredat des del principi.
El procés ha estat una sucessió de posveritats en el benentès que una posveritat és una mentida.
No només no hi havia la força necessària per declarar una independència unilateral dins d’un estat membre de la UE encara que ara sigui sigui el 51,15%
Tampoc van tenir la fermesa necessària per declarar una independència amb totes les conseqüències, fins i tot personals.
Ho he dit sempre: la gent benestant no fa revolucions.
Les revolucions les fan els obrers, els afamats, els que no tenen res a perdre.
Us han enredat, una vegada més. Però us han enredat des del principi.
Sempre acaben culpant a la manca d’unitat, però és que el problema és que que Catalunya és així.
Hi ha indepes i no indepes. Gent del Barça i de l’Espanyol -fins i tot del Madrid!-, de l'Europa i del Sant Andreu, del Palamós i del Girona.
Quan abans s’assumeixi això abans ens en sortirem.
