Jo crec, en efecte, que els Governs no poden desobeir els tribunals. Encara que sigui un òrgan polititzat com el Tribunal Constitucional. Al capdavall, el famós Consell de Garanties Estatutàries també ho està i, a casa nostra, ningú no es queixa.
Però la pregunta és: el Govern de CiU està disposat a tirar endavant la consulta sense el permís de l'Estat? Perquè, a mesura que s’acosta la data del 9N, són faves comptades. Ara ja no es pot fer volar coloms. Ara és o caixa o faixa.
I si no estan disposats a trencar amb la legalitat espanyola com és que han estat més de dos anys fent bullir l’olla?. Que no sabien que el PP té majoria absoluta la Congrés?. Que a la Moncloa hi ha Mariano Rajoy? Que difícilment Espanya acceptaria un referèndum d’autodeterminació?. Sí, ho sabien.
Llavors?. Amb la seva murrieria habitual Enric Millo ho ha expressat amb aquestes paraules: “com reaccionaran els milers de catalans quan s’adonin que els han enganyat?”. “No es pot enganyar la gent”, ha afegit el portaveu parlamentari del PPC en el faristol de cada dimarts.
Perquè, fa temps que ho dic, el difícil per Artur Mas serà gestionar la frustració nacional que hi haurà si finalment CiU es fa enrere. Dissabte, al Palau de Congressos de la Diagonal, el consell nacional extraordinari de CDC convocat per ratificar Josep Rull encara va acabar amb crits d’independència i una estelada a la platea. Allò semblava Esquerra.
Però només cal repassar la darrera roda de premsa del portaveu del Govern, Francesc Homs, per adonar-se’n que estan en un cul-de-sac. D’ençà de les vacances surt escortat per algun altre conseller -Pelegrí, Munté, Rigau- a veure si l'atenció mediàtica es reparteix. Però no hi ha manera. En aquesta ocasió hi ha hagut un parell d’intervencions memorables.
La primera quan un col·lega de Catalunya Ràdio li ha preguntat sobre la crida a la desobediència d’Oriol Junqueras. El conseller ha contestat com si la pregunta li hagués fet un periodista de la Cope: que eren "recursos literaris". I quan el company ha insistit sobre l’oferta d’Esquerra d’entrar al Govern a canvi de blindar la consulta, el conseller s’ha quedat descansat. Apuntin la frase per a la posteritat: “D’aquestes qüestions se'n parlarà on se n’hagi de parlar, es prendran les decisions i es comunicaran, si és el cas”. A mi el que m'ha agradat més ha estat el "si és el cas" final. L'haurien d'afegir a la Llei de Transparència ara que està tan de moda.
La segona quan aquest servidor li ha demanat si estan disposats a desobeir el Constitucional per fer la consulta. Darrerament, quan faig preguntes a Palau, em sento imbècil. Allò és Kafka: preguntes una cosa i responen una altra. M’estalvio més detalls perquè també poden veure el vídeo aquí. Però aquest cop el conseller Homs semblava més partidari del Tribunal Constitucional que el propi Santi Vila.
Que consti que, des d’un punt de vista estrictament governamental, Francesc Homs és de llarg el millor portaveu que he conegut. En tirar pilotes fora supera, amb escreix, Quim Nadal. Les seves compareixences s’hauran d’estudiar en el futur a les facultats de semiòtica. Però ja no hi ha cap dubte que el Govern s’ha ficat en un embolic del qual, sospito, no sap com sortir-ne. El globus és a punt de punxar-se.
