Publicitat
La Punteta · 11 de Juny de 2014. 19:26h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Un país sense lideratges

A mi Pere Navarro em recorda Julio Pardo, aquell advocat que va arribar a president de l'Espanyol en les primeres eleccions democràtiques fetes pel club blanc-i-blau (1989), però que va haver de dimitir quatre anys després enmig d'una crisi econòmica i esportiva.

Perquè Pere Navarro, en efecte, també va arribar a la primera secretaria del PSC en un congrés on, per primer cop, es van enfrontar dues candidatures obertes. I el llavors alcalde de Terrassa va guanyar amb un folgat 73% Joan Ignasi Elena, que es va quedar en un 25%.

La veritat és que va ser una successió tutelada perquè José Montilla, i sobretot José Zaragoza, van apostar per ell. El pes de l'aparell del partit es va imposar en ple. Altres precandidats, com Miquel Iceta, van renunciar en veure que no comptava amb el vistiplau de la direcció sortint. Mentre que Àngel Ros va tirar la tovallola abans d'hora en ensumar-se una derrota flagrant que hagués posat en perill fins i tot la seva carrera municipal.

És veritat que la successió de Montilla, que va plegar la nit electoral, es va allargar massa perquè entre les eleccions del 2010 i el dotzè congrés del partit va passar més d'un any. Personalment tampoc no vaig entendre que barressin el pas a un home amb la preparació de Miquel Iceta que com a primer secretari de transició hagués pogut posar ordre dins del partit mentre un altre candidat es preparava per a la Generalitat.

I és evident que Pere Navarro no és Winston Churchill. Ni s'ha consolidat com el líder que el partit necessitava a la vista dels successius resultats electorals. Però no es bo per a un país cremar lideratges a tanta velocitat. L'Estatut va cremar tota una generació política: Maragall, Montilla, Saura, Carod, Puigcercós, Benach, Piqué.

I, a aquest pas, la consulta en cremarà una altra. La primera secretaria del PSC ha esta gairebé efímera, però Alícia Sánchez-Camacho té els peus de fang des del cas Método 3. I ni Convergència ni Unió tenen successors clars a Mas i Duran en el cas d'una desfeta electoral després de les properes eleccions.

Anem amb compte perquè Catalunya pot acabar sent ingovernable. A Itàlia, amb Mans Netes, es van carregar també tota una generació política -amb nombrosos polítics corruptes com Bettino Craxi, que va acabar exiliat a Tunísia-, però amb el temps va sorgir un Silvio Berlusconi. I més recentment tot un Beppe Grillo. Acostuma a passar: els buits de poder generen figures populistes.

 


Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#4 Quina vergonya de partits de govern, espero que no passin del proper hivern!, 12/06/2014 - 15:33

Per exemple de poc lideratge la noticia que ha sortit avui: Un conductor que es va sumar a la proposta "no vull pagar" condemnat a pagar 367,00 euros més les costes del procés. Pregunta: On son ara tots aquells salvapatries (Atur Mas i el Tuerto Junqueras) per a defensar-lo?. Vergonya nacionalista!

#4.1 pepe, andorra, 13/06/2014 - 23:51

es q una cosa es hacer el adolescente rebelde y otra q la caixa no gane dinero con el robo de las autopistas. Q con las cosas de comer, la oligarquia catalana no juega.

#2 Criteri, Mollet, 11/06/2014 - 21:49

Que lideri l'Abat de Montserrat, o Poblet, perquè lo que és els polítics...ens hi foterem mal totsplegats

#1 Víctor Amorós Ballestero, Barcelona, 11/06/2014 - 20:22

Xavier, et necessitem. Aquest petit país et necessita. A un lloc tant mancat de la mínima cultura cívica una persona com tú crea coixí.
Pero-si's plau- segueix plantant cara, no deixan-te subornar per l'establishment. Has probat a clonar-te?