Publicitat
La Punteta · 7 de Març de 2014. 17:03h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Un progre intel·ligent

Lucena, amb Miquel Valls, al dinar Cambra de dimecres passat

De moment ja conec dos progres intel·ligents: un és el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena. L'altre és el periodista Manel Manchón, que pel que sembla va ser el primer a publicar que Ernest Maragall fitxaria per ERC. Fins i tot abans que el diari Ara. Millor perquè, per funcionar, els països han de tenir partits sòlids a dreta i a esquerra.

La conferència de Lucena a la Cambra em va sorprendre, en efecte, perquè és el primer cop que sento un socialista que no s'està per romanços: "calen moltes i profundes reformes”, va afirmar. I va defensar el paper de les empreses -encara que no he trobat la frase exacta a la transcripció de la conferència- perquè el que ha de fer l'Estat és estimular "l’activitat econòmica".

Lucena va venir a dir que si l'Estat del Benestar no es reforma no és "sostenible financerament". Fins i tot va afirmar que “la Generalitat s’assembla avui moltíssim, massa, a la de l’any 2008, quan va començar la crisi: s’ha de reformar". Ara espero que el PSC, si el Govern de CiU mai fa les reformes que té pendents, no s'apunti a les manifestacions de funcionaris, de mestres o de bombers.

No sóc l'únic a qui li va agradar, però potser sí l'únic no socialista a qui li va agradar. Francesc de Carreras -com se sap més proper a Ciutadans que al PSC-, em va dir en sortir-ne que haviat estat "molt sistemàtic" i "amb una visió global del món". Josep Maria Sala que "no és un polític tradicional català: ha passat per Brussel·les i per Madrid". Sí, ja sé que Sala és socialista, però llegeixin el llibre de Quim Nadal i veuran com ha remenat les cireres durant vint anys. Tampoc no ha perdut l'olfacte polític.

En sortir vaig interceptar també una conversa de l'Anna López, que és regidora de Cambrils (Baix Camp) i membre de l'executiva del PSC, li deia a una amiga: "encara et faràs socialista". I l'endemà, a El Periódico, Joan Tapia va trobar que havia estat "solvent i poc maniqueu" ("L'estat del PSC", 6 de març del 2014). A Tapia no el vaig saludar perquè el vaig veure envoltat de dirigents socialistes, inclòs Montilla, que li demanaven consell ara que Ramoneda els compara amb un partit estalinista. No el vaig veure mai criticar el partit quan era director del CCCB.

És veritat que Maurici Lucena va parlar més d'economia, que és el seu terreny, que de política. Una cosa és una conferència a la Cambra entre senyors i l'altra aguantar preguntes impertinents de Carles Serra, de Quico Sallés o d'un servidor en les faristolades al Parlament de cada dimarts. Però si em permeto el luxe avui d'elogiar-lo és precisament perquè, quan ha calgut, l'he criticat de valent. Fins i tot sense pietat.

Tant se val perquè els socialistes li haurien de fer cas: les eleccions es guanyen des del centre i el que ha de fer el PSC és vetllar per la classe mitjana, que som la majoria. El descens electoral del PSC, debats sobiranistes a banda, és perquè el seu electorat s'ha fet de la classe mitjana. Només cal veure com han canviat els pobles del Baix Llobregat que ells han governat durant trenta anys -dissabte passat vaig estar a Viladecans- o cobrir una consell nacional del partit: d'obrers del metall, pocs.

Mentre el PSC no adeqüi el seu missatge a les noves classe mitjanes, que són les que paguen impostos i decideixen governs, no té res a fer. Fins i tot en temes políticament incorrectes com immigració o seguretat. Els Mossos acaben de detenir 25 paios d'una banda llatina: se'n recorden quan les van inscriure com a associacions culturals?. Llevat d'alguns alcaldes com Núria Marín (L'Hospitalet) o Àngel Ros (Lleida), la resta encara no ho ha entès.

És veritat que la crisi pot enviar-ho tot a pastar fang -només cal veure que entre desnonats hi ha també professionals lliberals-, però ara fins i tot un obrer de la Seat lloga a l'estiu un apartament a Cunit o a Calafell. De fet, les grans victòries de l'esquerra a Europa -ara ja no manen a quasi enlloc- han estat gràcies a girs al centre de líders com Blair o Schröder. I potser cal recordar que Felipe González, abans de governar (1982), també va haver de renunciar al marxisme (1979). Al capdavall, governar és l'art de gestionar bé: dos més dos són quatre.

L'altra opció és un gir a l'esquerra, però per fer l'antisistema ja hi ha la CUP i per practicar el happyflowerisme, Iniciativa. ICV, en tot cas, ha perdut gairebé tots els municipis que governava a l'antic cinturó roig de Barcelona -crec que només els queda el Prat- i ara amb l'etiqueta verda treuen més vots a Vic capital que al Baix Llobregat. Prou de fer el papallona. Hi havia una època que la cultura de l'esforç era d'esquerres.

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Facebook

Publicitat

17 Comentaris

Publicitat
#12 Narcís Garolera, Barcelona, 10/03/2014 - 19:55

Intel·ligent, el senyor Lucena? Em sembla, més aviat, un oportunista (com la majoria de polítics).

#11 angelito, barcelona, 09/03/2014 - 10:56

Progre és el despectiu de progressista, el progresista de salò, l'impostor. Es aquest el sentit de progre del titular, o hem de ser més curosos amb el vocabulari? Perquè progressistes no progres haberlos haylos, poquets, però n'hi han.

#10 GALAICOMAN-NO-SALE-DE-SU-ASOMBRO, barcelona, 09/03/2014 - 09:49

***Cuando Rius llame "inteligente" a un progre, échese a temblar. ¿Cómo será el tal progre?

#10.1 pozí, ., 09/03/2014 - 11:36

Pues como va a ser: será un "progre" de derechas.

#9 Jordi, Poblenou, 08/03/2014 - 21:58

Rius, a veure si fem els deures: per entendre qui és Maurici Lucena, el "Chacón Boy" perfecte emblema de càrrec de confiança a Madrid i Brussel·les, la referència indispensable és aquesta: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/01/bressolat_per_l_estat_qui_es_maurici_lucena_92469.php

#8 ., ??, 08/03/2014 - 21:11

L'inici de l'article d'avui s'assembla a un acudit, si és que vol ser seriós. Què ha passat?