La Punteta · 28 de Juliol de 2022. 10:01h.

JORDI GARCIA-PETIT PÀMIES

Jordi Garcia-Petit Pàmies

Una desjudicialització retòrica

Els independentistes i els no independentistes cerquen la “resolució del conflicte”, els primers amb ambigüitat calculada -saben que no aconseguiran ni l’amnistia ni l’autodeterminació-, els segons amb condescendència ambigua -saben que caldrà quelcom més que millorar el finançament-.

Davant la reactivació de la mesa de diàleg i negociació entre els dos governs s’han multiplicat les crides a la “resolució del conflicte”. Les distintes apel·lacions a la resolució han estat mancades de concreció, ningú no apunta com “desbloquejar” l’impàs de les línies vermelles.

Els dirigents d’ambdós governs per raons i interessos diversos comparteixen l’ambigüitat  i la traslladen a la mesa, on s’ha parlat de la “desjudicialització del procés”, eslògan-fal·làcia de l’independentisme.

Un dels pilars fonamentals de la Transició democràtica va ser, precisament,  la “judicialització” del poder judicial, és a  dir, “despolititzar-lo” de franquisme, independitzar-lo del poder polític per sempre.

Ara resulta que per “resoldre el conflicte”, s’hauria de fer marxa enrere, s’hauria de “desjudialitzar” el poder judicial polititzant-lo per atendre els interessos dels independentistes, o sigui, deixar el poder judicial sense el seu valor principal: la independència respecte als altres poders, independència que és una conquesta de la democràcia i una garantia de seguretat jurídica per a tothom.

A l’Estat de dret, un cop la fiscalia i els tribunals han començat a actuar, i estan obligats a actuar quan tenen coneixement d’un presumpte delicte -actes dels independentistes de setembre i octubre del 2017 han estat tipificats com delictes-, la maquinaria de la justícia no es pot aturar.

El Govern d’Espanya només podria disposar de la voluntat de l’advocacia de l’Estat, i encara relativament, car està obligada en deontologia a defensar l’Estat. El Govern no intervindrà, doncs, en la marxa dels processos judicials oberts.

Reformar el codi penal és, naturalment, possible i, fins i tot, necessari, quan estigui justificat per l’evolució de la societat. Els independentistes exigeixen reformes legals -del delicte de sedició , per exemple, per alleugerir la situació processal de Carles Puigdemont- sense que hi hagi una demanda social i sense moure’s de les seves posicions: “ho tornarem a fer”, “implementem la independència”, “el mandat de l’1-O”, etc.

Les lleis penals es basen en consensos bàsics i reformar-les per als processats independentistes no tindria aquest consens i, a més, necessitarien de majories parlamentàries reforçades. Seria un greu error marginar el PP d’una reforma de la legislació penal.

Tot plegat permet afirmar que el recorregut de la “desjudicialització” serà més retòric que real.

Sobre l’inaplicable dret a l’autodeterminació de Catalunya s’ha dit gairebé tot, ho repetirem, si cal. Que el Govern de la Generalitat, representat només per ERC, ho plantegi com un requisit irrenunciable també és retòrica (per als seus votants), i a l l’amnistia ja hi ha renunciat implícitament, substituint-la per la “desjudialització”.

Què queda doncs per negociar? Molt, i tant de bo que es pogués negociar a la mesa.

Aquí és on els independentistes ensenyen les seves limitacions, tan pernicioses per als catalans. Diuen que és “autonomisme”, que ells donen per superat, parlar de finançament, inversions de l’Estat, transferències, competències, respecte de la singularitat de Catalunya -cada Autonomia és singular i l’Estat de les autonomies és asimètric, tot garantint la igualtat de drets de tots els espanyols -, per això diuen que no negocien les “minúcies” de l’Agenda del Retrobament del Govern d’Espanya. Però què volen, que sigui constitucionalment possible, no ho diuen pas.

Que Aragonès, Borràs, Vilagrà, Puigneró i els altres se sentin en “conflicte” amb Espanya és el seu problema, però no és el problema de més de 2,2 milions de catalans immersos en la pobresa, ni el de qualsevol català al que no li funciona el CAP, l’escola dels fills o l’AP-7.

D’això haurien de parlar els participants a la mesa en comptes de la “desjudicialització” d’en Jové, la Rovira o el Puigdemont.

D’altra banda, que el Govern de la Generalitat (ERC) s’hagi compromès a actuar dins les regles del joc democràtic és una obvietat, que tindrà, emperò, conseqüències en la política interna de Catalunya.

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Timbaler , Bcn, 28/07/2022 - 21:16

La mejor manera de evitar la judicializacion es evitando cometer delitos (Feijoo dixit y tiene razón igual que el articulista en todo lo que dice, según mi opinión)