Hi ha titulars que pensava que no hauríem de donar mai a e-notícies com aquest. I que no es poden imaginar com em dol. Perquè la pregunta, ara, és aterridora: si el president de la Generalitat diu mentides de qui ens podem refiar? Si ja sé que va ser només un "encara no", però una mentida és un mentida. I els polítics no haurien de dir mai mentides.
Potser el problema és que ja vam tenir una vicepresidenta del Govern que també va mentir sobre el currículum i llavors tothom va fer els ulls grossos. En un país seriós, no l'hi haguessin perdonat. Joana Ortega hagués hagut de dimitir. No pas per inflar el currículum, que també; sinó per mentir sobre el currículum.
Però el cas del president de la Generalitat és encara més greu precisament perquè és el president de la Generalitat. Si jo hagués estat Mas, quan Jordi Basté m'hagués preguntat si ja m'havia reunit amb Rajoy se m'hagués escapat el riure i, tot seguit, li hagués donat l'exclusiva. A més m'hagués estalviat així que ho filtrés la Moncloa uns dies després.
El president hagués pogut també fugir d'estudi. O fins i tot recórrer al tan criticat avui no toca. Qualsevol cosa abans de dir una mentida, encara que sigui petita. En canvi, va optar -amb una sang freda digna de Truman Capote- per un "encara no" l'endemà de la trobada!
Ara com podem confiar en ell? Fins i tot quan fa crides a l'optimisme com "amb els recursos que genera el país el futur seria molt més segur" (18 de març), "Catalunya, malgrat les dificultats, és un país capaç d'excel·lir" (12 de març) o "no hi ha altra opció que fer el camí junts" (6 de març), per esmentar només algunes de les seves darreres declaracions públiques.
Sí, ja sé que Rajoy també va dir que no apujaria l'IVA i l'ha acabat pujant, però això no és una mentida, és un incompliment. Amb l'agreujant que, el dia abans, el de facto número dos del Govern, Francesc Homs, també va dir que la reunió es faria "un dia o altre" cinc dies després d'haver-se celebrat! Senyal, tot plegat, que la trobada va anar pitjor del que ens han dit.
Mas ha aconseguit, de retruc, encabronar dues estrelles del Grup Godó -el grup, per cert, que més li va donar suport a les darreres eleccions- com Jordi Basté o Josep Cuní. Només faltava Jordi Barbeta. Però quina cara farà ara el president a la propera entrevista amb el presentador d'El món a Rac1? O amb Josep Cuní? Perquè Cuní és d'aquells que no perdona.
Per descomptat no és comparable, però tot l'afer m'ha recordat el cas de Richard Nixon, que va haver de dimitir no pel cas Watergate, sinó per haver mentit sobre les gravacions. I a Bill Clinton li va anar d'un pèl l'impeachment no pel que li va fer la becària més famosa de la història, sinó també per haver mentit.
En fi, què diran ara els palmeros de CiU? Jo ja me n'he trobat algun a Twiter que, per descomptat, ha disculpat el president. Però si això ho hagués fet Maragall o Montilla haguéssim posat el crit al cel. M'estalvio d'esmentar Jordi Pujol perquè, en 23 anys de govern, mai no el van enxampar dient una mentida. Encara que fos una mentida com aquesta.
Si em busques em trobaràs:
https://twitter.com/xriusenoticies
