Publicitat
La Punteta · 17 de Maig de 2015. 20:46h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Una monja al Parlament

Aquest diumenge l’unionista y sin embargo amigo Ramon de España carregava en un article a El Periódico (1) contra “el sector rosegaaltars representat per Arcadi Oliveres i la monja Forcades”, entre d’altres coses. “Personalment -afegia-, crec que caldria il·legalitzar qualsevol partit que portés a les llistes algun representant del capellanum, però encara no he pogut elaborar el preceptiu informe perquè estic estudiant el Codi Penal buscant-hi alguna cosa a què agafar-me per proposar la deportació de sor Lucía Caram”, afegia.

Hi estic d’acord. Fins i tot se’m va passar pel cap promoure una change.org a veure si Obama, el Vaticà o el president de Corea del Nord, Kim Jong-un, em feien cas. Però, clar, a mi no em fa cas ni Déu. Mai més ben dit.

Catalunya, ves per on, és un país peculiar on una monja de clausura, Sor Lucía Caram, rep el títol de Català de l’Any. La religiosa en qüestió no en va tenir prou de sortir per TV3 en horari de màxima audiència sinó que, com la seva col·lega Teresa Forcades, recentment es va ficar en política.

Va fer un tuit en el que deia que “Barcelona tendría un problema si gobernara @AdaColau”. Jo vaig patir que no encetessim, entre dominiques i benedictines, una nova guerra de religió com la que va enfrontar catòlics i protestants durant quasi cinc-cents anys.

Però el cas de Teresa Forcades és encara pitjor. Si vol dedicar-se a la política definitivament, cosa que acaba d’anunciar a bombo i plateret, el primer que ha de fer és deixar els hàbits. No sé si el dret canònic contempla la possibilitat d’una excedència per càrrec públic perquè jo no vaig passar de la primera comunió per desesperació de la meva àvia, que era molt catòlica. Però convindria esbrinar-ho ràpidament.

Un país on vam veure entrar Franco bajo palio hauria de ser molt curós amb la participació de religioses en política. I si l’excusa és lluitar contra els poderosos segur que hi ha altres maneres en comptes de fer mítings electorals o participar en manifestacions a favor de Can Vies. El tan criticat Rouco Varela, jo el primer, també és manifestava però era contra l’avortament. Té la seva lògica tenint en compte que era cardenal i arquebisbe de Madrid.

Perquè imaginem-nos que en comptes d’haver-se fet de Procés Constituent -aquest són els bons perquè són anticapitalistes-, s’hagués fet del PP o de Plataforma x Catalunya posem per cas. Què diríem llavors? Tècnicament és tan legítim l'un com els altres dos perquè, amb la llei a la mà, tots tres són legals. Jo vaig entendre que Arcadi Oliveres es fes d'esquerres el dia que vaig descobrir que havia nascut a Sarrià-Sant Gervasi. Així qualsevol.

Teresa Forcades ens va caure molt bé quan va sortir al Youtube foten canya a les farmacèutiques i això que el vídeo, de 13 minuts, sembla fet precisament per la televisió nord-coreana. Per descomptat, no era Made in Hollywood, però ja es veia que havia nascut una estrella.

Ara em temo que s’està sotmetent a una sobreexposició mediàtica. Espero que no acabi com el pare Apel·les en versió femenina. Estic a favor de la renovació de la classe política, pero suposo que coneix els riscos: no sempre el lideratge social significa automàticament lideratge polític. Potser hem perdut una autoritat moral.

Al capdavall, per dedicar-se a la política cal suar la cansalada: has de guanyar eleccions i estàs sotmès a la crítica no només dels mitjans, sinó també de la resta de partits. La política és com la guerra, però sense sang. I s'imaginen Teresa Forcades dient disbarats o prometent el cel en una campanya electoral com la d'aquestes municipals?.

Com va dir algú fa aproximadament dos mil anys: a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. Mai més ben dit.

 

(1) “Què hi ha de nou, vell”, 17 de maig del 2015

 

 

Segueix-me a twitter

Web personal

Tots els articles

Elogis

Insults

Publicitat

14 Comentaris

Publicitat
#12 BEJOTA, BCN, 20/05/2015 - 20:39

E. EUROPEES. Els 1.401.421 vots que van aconseguir ERC, CiU i ICV en són pocs en relació amb els 5.317.789 catalans cridats a les urnes. Tot just un 26% del cos electoral. "De cara a Europa, això no és força suficient", apunta. "Encara han d'aparèixer un milió de vots independentistes més" (24 M )

#12.1 BEJOTA, BCN, 20/05/2015 - 20:40

EL MATRIARCAT CATALÁ ,PROMOTOR DEL PROCÉS,JUGA FORN PERÒ NO DEIXA DE FER EL RIDICUL.

#11 Oriol2, BCN, 20/05/2015 - 15:11

El comentari sobre l'Arcadi Oliveres sobra. Per cert, jo sóc de Sant Gervasi i voto la CUP. Què passa?
D'altra banda, estic d'acord amb gairebé tot. Ara bé, penso que la que acabarà com el Padre Apeles és la Lucía Caram, més que no la Forcades. Si et conegués, apostaria un sopar (o un dinar).

#9 José María, Sevilla, 18/05/2015 - 18:06

Disiento. En democracia, ninguna condición ni situación personal legal debe ser impedimento para dedicarse a la actividad política. Es más, en un Estado aconfesional, el hecho de ser monja debe importar lo mismo (nada) que ser socia del Nástic, aficionada a la petanca, masona o lectora de e-notícies

#9.1 Ignasi Ripoll, Sant Carles de la Ràpita, 18/05/2015 - 23:46

Sense cap mena de dubte. El contrari és discriminatori.

#9.2 Pep, Riupixats, 19/05/2015 - 09:57

No te pongas tan solemne, pepemari. La Iglesia no tiene nada que ver con la democracia. Ahí no se vota al Papa. Por otra parte: ser monja es algo que sencillamente huele a sobaquina.

#8 Rafael.la Cases i Noves, La Silvanya d'Amunt, 18/05/2015 - 16:28

Se suposa que una monja de clausura no pot sortir pel torn -i menys aquesta- , a parlar sense contenció en els mitjans. D?altra banda, la monja Forcadell ha deixat de ser-ho, ja ha penjat els hàbits, es veia de venir ... ara, fora del convent, podria ser fins i tot una flapper? si s'ho proposés.

#7 Sara White, Tarragona, 18/05/2015 - 14:39

Em sembla que un senyor com vostè podria manifestar una mica més de "nivell". Aquest article no fa gràcia i no aporta gran cosa.