Vist des de fora, la manifestació contra l’atemptat islamista de Barcelona -algú havia de dir que va ser un atemptat islamista- fa una mica de vergonya. Pel que sembla va ser contra el tràfic d’armes, contra el Rei, contra Rajoy, contra la Islamofòbia, contra Aràbia Saudita. Però i les víctimes? Qui se'n va recordar de les víctimes? Ahir va morir la setzena. Una ciutadana alemanya. Ha quedat reduïda a un breu.
M’estalvio l'habitual guerra de banderes entre uns i altres. Suposo que l'ANC s’ho va agafar com una demostració de força abans de la Diada. I els altres de resistència. Ho he dit sempre: el procés ha servit paradoxalment perquè l’unionisme surti de l’armari. Ara hi ha més banderes espanyoles que mai. Abans només apareixien quan l'equip olímpic de Guardiola guanyava a Barcelona'92 o Espanya el mundial de Sud-àfrica.
A Europa deuen al·lucinar amb nosaltres. Si Astèrix fos viu diria: “estan bojos aquests catalans”. Hi havia una època, amb estat o sense, que els catalans passàvem per ser un poble culte i il·lustrat. Ara això s’ha acabat. El mal ja està fet. Costarà molt recuperar la bona imatge a l'exterior.
Perquè, com que la manifestació m’ha agafat apurant l’última setmana de vacances a la Dinamarca del nord, he hagut de seguir la marxa pel que publicava la premsa. I he quedat literalmen garratibat. Almenys he tingut la sort de no poder sintonitzar TV3. No es veia des de l'hotel. No la vaig veure, però m'imagino la cobertura.
Fa esborronar tot plegat. Perquè, perdonin, Felip VI conduia la furgoneta? Mariano Rajoy feia d’imam a Ripoll? Els terroristes abatuts van comprar armes a Aràbia Saudita? No, eren nostrats. Els hi vam donar ensenyament i sanitat de franc. Així ens ho han pagat. Però si un dels abatuts a Cambrils vivia fins i tot en un pis de protecció oficial. Clar que això tampoc surt a la premsa catalana.
Algú ha fet cap reflexió, a Ripoll o al Govern? No, l’atemptat ha provocat l’efecte contrari. Ens ha agafat una mena de síndrome d'Estocolm respecte a l'Islam. Pobres xicots. Però com pot ser que a la capital de Ripollès hi hagués joves capaços d'immolar-se per Al·là? Ripoll, el bressol de Catalunya! Encara recordo que Mas, a les eleccions del 2006, va anar-hi per retre homenatge a la tomba de Guifré el Pilós.
Hafida Oukabir, germana de de Moussa, un dels joves terroristes morts a Cambrils, ho explicava d'aquesta manera: "Si un jove nascut aquí es rebel·la contra el seu país és que hi ha un veritable problema”. Hi estic d’acord. Ho he dit sempre.
Però no he aconseguit esbrinar, entre les cròniques llegides, si ho diu per nosaltres o per ells. Per què algú de la comunitat musulmana de Ripoll s’ha aturat a fer autocrítica, a preguntar-se com van poder contractar Abdelbaki Es Satty d’imam? Si feia de Rambo amb els joves, què explicava a la mesquita?
Com a El Periódico, que van entrevistar setze manifestants. Deuen filtrar els seleccionats. En pla TV3. Ningú parlava de terrorisme islàmic o almenys islamista. Fins i tot apareixien dues musulmanes però parlaven de “terrorisme” a seques. Home, no senyora, ni els cristians ni els hindus ni els budistes van matant pel món en nom del seu respectiu Déu.
I n’hi havia un, de Vilanova i la Geltrú, que deia que “tot va començar amb Iraq”. Només li faltava culpar a Aznar i a Bush. Sí, la invasió d’Iraq va ser un error. Pitjor, va ser una tragèdia. Però el primer responsable d’un atemptat és el propi terrorista.
Mentre que a l’Ara, un articulista arribava a la conclusió que “el rei va despullat”. Collons, potser sí. Però i el Mas? Que no ha anat despullat durant tot el procés? Si l'autor de l'article no vengués tants programes a TV3 segurament ho veuria més clar. Tant se val, no he aconseguit trobar l'expresident en la foto de la capçalera de la marxa. Deu estar patint un atac de banyes a hores d'ara. El procés devora els seus propis fills.
I una altra articulista, que ha també ha tingut la seva quota a TV3 durant aquest dies, explicava que creia en “la Barcelona plural, la de l’intercanvi de cultures i el respecte, la que va més enllà de la simple i superficial tolerància i aposta per la convivència”. Aquí no ha passat res. Cal mirar endavant.
Amb franquesa, no m'empasso la Catalunya happyflower que ens volen vendre. Tampoc crec en el multiculturalisme. El multiculturalisme és el gran invent -sobretot de l'esquerra- per no haver de parlar dels problemes que genera la immigració. Ves a Llefià o Sant Roc a explicar les bondats del multiculturalisme. Què és el multiculturalisme? Els barris gueto de Suècia? Les banlieues de París? Les escoles públiques que ensenyaven la llei islàmica a Birmingham?
Barreres en un carrer turístic de Copenhague
En resum, la manifestació ha servit només per tranquil·litzar les nostres consciències. A Copenhague, capital de la Dinamarca del nord, hi ha pilons pel carrer. També et fan un examen de danès abans de donar-te la residència, per cert. I els nens aprenen anglès des de primer grau. Però, clar, allò és un país seriós. Catalunya no sé si té arreglo.
