Publicitat
La Punteta · 3 de Juliol de 2014. 15:43h.

ADRIÀ ALSINA

Consultor de comunicació

Val la pena morir per Catalunya? (2)

La setmana passada vam concloure que Mariano Rajoy pensa que és un deure de tot espanyol morir per la pàtria si el Govern ho estimés necessari. Com que Rajoy no fa distincions, vam entendre que també deu pensar que si moren uns quants catalans a major glòria d’Espanya, també valdrà la pena.

Aquesta setmana, el portaveu de la Comissió Constitucional del Congrés, Gómez de la Serna, m’ha donat la raó quan ha donat a entendre que contempla “qualsevol escenari” menys la independència de Catalunya. Gómez de la Serna no s’ha mossegat la llengua en avisar que la violència podria esclatar amb “qualsevol espurna”. Entenc, doncs, que en aquesta violència hi moririen espanyols de diverses opinions, tots a major glòria de la unitat d’Espanya, i que tant Gómez de la Serna com Mariano Rajoy consideren que “val la pena”.

Però que tot això no ens desviï de la reflexió d’aquesta setmana. Si ja tenim clar que per al Govern de l’Estat morir per Espanya és un deure, ara ens hauríem de fer la pregunta inversa: Per als catalans, és un deure també? O, en paraules de Rajoy: Val la pena morir per Catalunya?

Preguntar si val la pena morir per Catalunya té tanta trampa com preguntar si val la pena morir per Espanya. Què implica el concepte “Catalunya”? La independència de Catalunya? El Govern de Catalunya? Segur que algun dels simpàtics lectors d’E-Notícies em dirà que val la pena morir “per la Catalunya espanyola”.

Des de la democràcia i el liberalisme, l’única resposta possible és: Depèn de vostè. Vostè és lliure de creure que val la pena morir per Catalunya, per Andorra, per la salvació de les balenes, o pel sursum corda. I té tot el dret a, per exemple, fer una vaga de fam fins al final.

Personalment, em costa d’imaginar com podria estar disposat a morir per un concepte abstracte com “Catalunya”, “Espanya”, o qualsevol altre com “el socialisme del segle XXI” o fins i tot “la democràcia”.

En canvi, sí m’imagino una situació en què em prestaria a fer d’escut humà, i em sembla que no estaria sol. La frase d’Evelyn Béatrice Hall erròniament atribuïda a Voltaire, deia: “Estic en desacord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho”.

Ara i aquí, això té una expressió molt clara: Defensaré el dret dels meus conciutadans a votar –a favor o en contra- sobre els temes que considerem importants. I també defensaré que els polítics actuïn en conseqüència amb el resultat.

En altres paraules: Si arribem al 9N amb la consulta convocada i algun cos policial o militar intenta retirar urnes o empresonar diputats, allà ens trobarà, desarmats. I caldrà que ens facin molt de mal per apartar-nos.

Aleshores, el Govern espanyol haurà d’explicar al món si creu que val la pena matar per la unitat d’Espanya.


Adrià Alsina
www.twitter.com/adriaalsina

Publicitat
Publicitat

21 Comentaris

Publicitat
#22 SJ, Barcelona, 09/07/2014 - 02:44

Fa uns 300 anys ja ho deia en Samuel Johnson: "el patriotisme és el darrer recurs dels miserables". M'es igual si amb la estelada, la rojigualda, que si estem a Espanya i parlem espanyol, que si Castilla ens ataca, que si patatim patatam. Els miserables sempre us envolteu en la bandera.

#21 Roger, L'H, 07/07/2014 - 22:58

Per mi morir en nom duna nacio o bandera no difereix gaire, en morir o matar en nom dun rei, deu, secta, o ideal. Molts interessos personals hauries de perdre xk realment valgues la pena. El 99% dels casos creec k son gent fanatica/ enganyada o simplement obligada a ferho.

#20 hospital, Hospitalet, 05/07/2014 - 20:10

Malalt

#19 António, Coimbra, 05/07/2014 - 19:29

Este Braveheart portugués de pacotilla es la monda.

#18 Icarus, BCN, 05/07/2014 - 18:36

Ooook...